Matadepera i Terrassa reclamen més trens de FGC

Els Consistoris també han decidit sumar esforços per reivindicar al Ministeri de Foment que no es paralitzin ni es retardin més les obres de l'autovia orbital B-40

La Torre
14 de novembre del 2015
Una de les estacions que entraran en funcionament a finals de juliol
Una de les estacions que entraran en funcionament a finals de juliol | Cristóbal Castro

Una de les estacions que entraran en funcionament a finals de juliol Foto: Cristóbal Castro


Aquesta setmana ha tingut lloc una reunió entre l'alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, i l'alcaldessa de Matadepera, Mireia Solsona, amb la presència també del tinent d'alcalde de Territori i Sostenibilitat de l'Ajuntament de Terrassa, Marc Armengol, el regidor d'Urbanisme de l'Ajuntament de Matadepera, Nil López, i el regidor d’Esports de l’Ajuntament de Terrassa, Daniel Nart. 

En aquesta reunió s'han valorat diverses qüestions relacionades amb la mobilitat, les infraestructures i el medi ambient que afecten ambdós municipis. Una de les més destacades és la necessitat que s'inclogui Terrassa en la Zona Tarifària 2 dels Ferrocarrils de la Generalitat, i que FGC implanti més combois per a la línia S1, ja que des que han entrat en funcionament les noves estacions del Metro de Terrassa, els trens registren una elevada ocupació en hores punta.

L'Ajuntament de Terrassa, que ja ha fet diverses gestions amb FGC per demanar aquesta ampliació del servei, enviarà una carta al president d'aquesta empresa pública, Enric Ticó, per insistir en aquesta millora, que beneficiaria tant els usuaris i usuàries terrassencs com els matadeperencs.

Així mateix, també s'ha decidit sumar esforços per reivindicar al Ministeri de Foment que no es paralitzin ni es retardin més les obres de l'autovia orbital B-40, "una infraestructura viària que ha patit llargs retards i que és clau per a la mobilitat a la zona". Si es compleix amb la programació del Ministeri, aquesta obra s'acabaria amb un retard de 9 anys respecte la previsió que es tenia quan l'obra es va iniciar. El retard acumulat des que es va programar la seva execució és de 14 anys. Un retard que els dos alcaldes han valorat com a "desmesurat", i que ha perjudicat "la mobilitat i la competitivitat de la ciutat de Terrassa i dels municipis del Vallès Occidental en general".