10
de novembre
del
2015
Actualitzat
a les
15:20h
Aquest dilluns, dia 9, va tenir lloc, als jutjats de Terrassa, la vista de la demanda que setanta ex empleats de Caixa Terrassa tenen presentada contra el BBVA. El motiu rau en el suposat incompliment d'una clàusula de l'ERO subscrit en l'època d'UNNIM. El banc se l'hauria d'haver subrogat quan n'adquirí la propietat. Ve referida, concretament, a les aportacions mensuals al pla de pensions d'empresa.
En aquest punt, l'entitat financera discrepa si l'empleat opta per jubilar-se abans de l'edat reglamentàriament establerta. Més ben dit, argumenta que -d'acord als pactes signats- la data prevista per fer-ho es concretava en els seixanta-quatre anys. No pas abans. El judici va quedar vist per sentència i el jutge actuant (del jutjat social número 1 de Terrassa) va notificar que espera notificar -a les parts- la seva decisió en un termini aproximat de quinze o vint dies. Deixant per pocs dies abans de Nadal el redactat de la resolució per escrit.
La sala de l'acte esdevingué petita per encabir-hi les aproximadament vint persones afectades pel tema, les quals van voler mostrar -així- el seu recolzament a la causa. Val a dir, però, que el seu comportament fou exquisidament educat. El propi jutge els ho va agrair, en acabar l'acte. Els tràmits es van endegar fa dos anys i mig. D'aleshores ençà, l'advocat que els representa (Joan Muñoz) va anar posant fil a l'agulla.
Fa pocs mesos, a la mateixa demanda se n'hi van acumular cinquanta-dos exempleats de Caixa de Sabadell (gestionada per l'advocat Eduard Martínez). Aquests dos advocats van presentar -de testimonis- els senyors Ramon Rocamundi (secretari del sindicat SEC) i Enric Mata i Rafael Morillo (antics director i sotsdirector general de la caixa local, respectivament). La part demandada (el BBVA) estigué representada per l'advocat Marc Carrera, del bufet Sagardoy. En aquest cas, aportà un sol testimoni: Pilar Guiral, cap de relacions laborals d'Unnim.
L'associació AECTUN es va crear el novembre de 2011. A hores d'ara agrupa 185 membres. Tots ells provenen de les antigues caixes que configuraren la fallida fusió d'UNNIM: Terrassa, Sabadell i Manlleu. La decisió de la via judicial -segons comunica l'associació- ve donada perquè les negociacions es van endegar molt abans. Fins i tot, una comissió de 5 persones d'AECTUN (Benet Ulldemolins, Josep Prats, Josep Castells, Ramon Costa i Josep Ballbè) s'entrevistà --a Madrid-juliol de 2013-- amb els senyors Ángel-Luis Mancebo i Carlos Dávila (cap de RR. HH. del banc i responsable de previsió social, respectivament).
Sense resultats positius ni favorables a la conciliació. El banc té dotada comptablement i econòmicament la conjuntura d'una possible decisió no favorable als seus interessos. La partida oscil·la sobre el milió d'euros. En l'apartat de conclusions, l'advocat Eduard Martínez va llençar una pregunta a l'aire: "què pensa fer el BBVA amb els diners, si finalment resulten absolts? Tornar-los a l'estat, quan, de fet, correspondrien als hereus legals dels demandants?". Aquesta puntualització té a veure amb una clàusula legal: en jubilar-se, el partícep d'un pla de pensions passa a ésser-ne beneficiari... No essent permès, per llei, fer cap mena d'aportacions des d'aquell moment. Si s'arriben a fer, serien a benefici d'hereus.
En aquest punt, l'entitat financera discrepa si l'empleat opta per jubilar-se abans de l'edat reglamentàriament establerta. Més ben dit, argumenta que -d'acord als pactes signats- la data prevista per fer-ho es concretava en els seixanta-quatre anys. No pas abans. El judici va quedar vist per sentència i el jutge actuant (del jutjat social número 1 de Terrassa) va notificar que espera notificar -a les parts- la seva decisió en un termini aproximat de quinze o vint dies. Deixant per pocs dies abans de Nadal el redactat de la resolució per escrit.
La sala de l'acte esdevingué petita per encabir-hi les aproximadament vint persones afectades pel tema, les quals van voler mostrar -així- el seu recolzament a la causa. Val a dir, però, que el seu comportament fou exquisidament educat. El propi jutge els ho va agrair, en acabar l'acte. Els tràmits es van endegar fa dos anys i mig. D'aleshores ençà, l'advocat que els representa (Joan Muñoz) va anar posant fil a l'agulla.
Fa pocs mesos, a la mateixa demanda se n'hi van acumular cinquanta-dos exempleats de Caixa de Sabadell (gestionada per l'advocat Eduard Martínez). Aquests dos advocats van presentar -de testimonis- els senyors Ramon Rocamundi (secretari del sindicat SEC) i Enric Mata i Rafael Morillo (antics director i sotsdirector general de la caixa local, respectivament). La part demandada (el BBVA) estigué representada per l'advocat Marc Carrera, del bufet Sagardoy. En aquest cas, aportà un sol testimoni: Pilar Guiral, cap de relacions laborals d'Unnim.
L'associació AECTUN es va crear el novembre de 2011. A hores d'ara agrupa 185 membres. Tots ells provenen de les antigues caixes que configuraren la fallida fusió d'UNNIM: Terrassa, Sabadell i Manlleu. La decisió de la via judicial -segons comunica l'associació- ve donada perquè les negociacions es van endegar molt abans. Fins i tot, una comissió de 5 persones d'AECTUN (Benet Ulldemolins, Josep Prats, Josep Castells, Ramon Costa i Josep Ballbè) s'entrevistà --a Madrid-juliol de 2013-- amb els senyors Ángel-Luis Mancebo i Carlos Dávila (cap de RR. HH. del banc i responsable de previsió social, respectivament).
Sense resultats positius ni favorables a la conciliació. El banc té dotada comptablement i econòmicament la conjuntura d'una possible decisió no favorable als seus interessos. La partida oscil·la sobre el milió d'euros. En l'apartat de conclusions, l'advocat Eduard Martínez va llençar una pregunta a l'aire: "què pensa fer el BBVA amb els diners, si finalment resulten absolts? Tornar-los a l'estat, quan, de fet, correspondrien als hereus legals dels demandants?". Aquesta puntualització té a veure amb una clàusula legal: en jubilar-se, el partícep d'un pla de pensions passa a ésser-ne beneficiari... No essent permès, per llei, fer cap mena d'aportacions des d'aquell moment. Si s'arriben a fer, serien a benefici d'hereus.