08
de novembre
del
2015
Actualitzat
el
15
de novembre
a les
20:05h
El fotògraf Rafael Aróztegui va descobrir un cas insòlit i desconegut en la historiografia terrassenca. En un primer moment semblava una innocentada o una broma carnavalesca, però va quedar clar que era veritat quan tres diaris de l’època es feien ressò del fet. Es tractava de l’arribada a Terrassa d’un tren Renard. Aquest era un vehicle que va aparèixer a França a principis del segle XX.
Era un tren tractor inventat pel francès Charles Renard, consistent en un comboi articulat de tres o quatre cotxes tirats per un cotxe-locomotora mòbil amb un motor a gasolina. La novetat d’aquest vehicle a rodes és que podia anar per carreteres enllaçant poblacions on no arribava el tren convencional.
La màquina no arrossegava el tren, sinó que transmetia als vagons per mitjà d’un eix de propulsió contínua, la potència necessària per cada un dels motors. La màquina motriu era de quatre cilindres i desenvolupava 75 cavalls de potència.
La premsa local anunciava pel dia 1 d’abril de 1908 l’arribada d’un tren "Renard" a la capital egarenca. Aquell dia a les 8 del matí sortí de Barcelona un comboi que, a una velocitat de 12 kilòmetres per hora, passà per Sant Cugat del Vallès i Rubí arribant a Terrassa a dos quart d’una.
A les “quatre carreteres” l’esperaven l’alcalde de la ciutat, Joan Vallhorrat Prat acompanyat per diverses autoritats locals, els quals pujaren al vehicle junt amb nombrós públic que omplí el tren festivament, enfilant el carrer de Topete, ple de sotracs que tapaven fins a les llànties de les rodes.
El tren va pujar la rampa d’aquest carrer entre les aclamacions del veïnat, fins al Passeig, on l’esperava una multitud de terrassencs. El tren "Renard" aparcà a l'extrem, on els encuriosits ciutadans el contemplaven, mentre que els promotors i el conductor eren convidats a un àpat a l'hotel Peninsular.
A les tres, el comboi girà en direcció al pont del Passeig i enfilà la carretera de Castellar, efectuant maniobres que van despertar l’admiració dels presents. A les quatre de la tarda, el tren "Renard" arribava a Castellar i d'allà a Caldes de Montbui, on feren nit.
L’endemà continuaren l'itinerari previst visitant les principals poblacions de la demarcació. Autonomia giratòria del tren, La premsa terrassenca se'n feu ressò i qüestionava la pràctica d’aquest transport segons les necessitats de la població.
Considerant que la velocitat màxima podria arribar a 24 kilòmetres per hora, en un trajecte entre Barcelona i Terrassa tardaria una hora i trenta minuts, sense comptar les parades. Per tant, per fer el trajecte empraria quasi les dues hores.
És una època en què el transport es feia amb els trens del Nord, i que les poblacions que no arribava el ferrocarril, les comunicacions es feien amb diligència o amb tartana. També la premsa estava pendent dels tràmits i projectes que es portaven a terme a Barcelona per fer un tramvia ràpid prolongant el de Sarrià.
El 29 d'octubre de 1908, el ple de l'Ajuntament aprovava l'exposició pública del projecte presentat per la SA El Tibidabo de la construcció d'un tren tramvia mogut per tracció elèctrica que uniria Barcelona amb Terrassa, per facilitar el transport ràpid a aquesta zona del Vallès. Es projectava fer arribar el tren pel sud de la ciutat paral·lel a la carretera de Rubí, entraria des de la cruïlla del Passeig (avinguda de Santa Eulàlia) i es bifurcaria per la cruïlla del carrer del Mestre Trias, seguint la línia, pels carrers de Rubí (actual de Pare Font), de Sant Francesc, de la Rutlla, de l’Església, fins a anar a parar a la plaça Major (Vella) on a la seva part de llevant, davant del Sant Esperit, es volia instal·lar l'estació, naturalment i en aquells temps, a cel obert.
El projecte no es portà a terme, ja que depenia de l'arribada del tren des de Barcelona per l’Arrabassada, la qual cosa es va desestimar. No serà fins al 1919 que arribarà el tren de Sarrià a la Rambla d'Ègara.
Era un tren tractor inventat pel francès Charles Renard, consistent en un comboi articulat de tres o quatre cotxes tirats per un cotxe-locomotora mòbil amb un motor a gasolina. La novetat d’aquest vehicle a rodes és que podia anar per carreteres enllaçant poblacions on no arribava el tren convencional.
La màquina no arrossegava el tren, sinó que transmetia als vagons per mitjà d’un eix de propulsió contínua, la potència necessària per cada un dels motors. La màquina motriu era de quatre cilindres i desenvolupava 75 cavalls de potència.
La premsa local anunciava pel dia 1 d’abril de 1908 l’arribada d’un tren "Renard" a la capital egarenca. Aquell dia a les 8 del matí sortí de Barcelona un comboi que, a una velocitat de 12 kilòmetres per hora, passà per Sant Cugat del Vallès i Rubí arribant a Terrassa a dos quart d’una.
A les “quatre carreteres” l’esperaven l’alcalde de la ciutat, Joan Vallhorrat Prat acompanyat per diverses autoritats locals, els quals pujaren al vehicle junt amb nombrós públic que omplí el tren festivament, enfilant el carrer de Topete, ple de sotracs que tapaven fins a les llànties de les rodes.
El tren va pujar la rampa d’aquest carrer entre les aclamacions del veïnat, fins al Passeig, on l’esperava una multitud de terrassencs. El tren "Renard" aparcà a l'extrem, on els encuriosits ciutadans el contemplaven, mentre que els promotors i el conductor eren convidats a un àpat a l'hotel Peninsular.
A les tres, el comboi girà en direcció al pont del Passeig i enfilà la carretera de Castellar, efectuant maniobres que van despertar l’admiració dels presents. A les quatre de la tarda, el tren "Renard" arribava a Castellar i d'allà a Caldes de Montbui, on feren nit.
L’endemà continuaren l'itinerari previst visitant les principals poblacions de la demarcació. Autonomia giratòria del tren, La premsa terrassenca se'n feu ressò i qüestionava la pràctica d’aquest transport segons les necessitats de la població.
Considerant que la velocitat màxima podria arribar a 24 kilòmetres per hora, en un trajecte entre Barcelona i Terrassa tardaria una hora i trenta minuts, sense comptar les parades. Per tant, per fer el trajecte empraria quasi les dues hores.
És una època en què el transport es feia amb els trens del Nord, i que les poblacions que no arribava el ferrocarril, les comunicacions es feien amb diligència o amb tartana. També la premsa estava pendent dels tràmits i projectes que es portaven a terme a Barcelona per fer un tramvia ràpid prolongant el de Sarrià.
El 29 d'octubre de 1908, el ple de l'Ajuntament aprovava l'exposició pública del projecte presentat per la SA El Tibidabo de la construcció d'un tren tramvia mogut per tracció elèctrica que uniria Barcelona amb Terrassa, per facilitar el transport ràpid a aquesta zona del Vallès. Es projectava fer arribar el tren pel sud de la ciutat paral·lel a la carretera de Rubí, entraria des de la cruïlla del Passeig (avinguda de Santa Eulàlia) i es bifurcaria per la cruïlla del carrer del Mestre Trias, seguint la línia, pels carrers de Rubí (actual de Pare Font), de Sant Francesc, de la Rutlla, de l’Església, fins a anar a parar a la plaça Major (Vella) on a la seva part de llevant, davant del Sant Esperit, es volia instal·lar l'estació, naturalment i en aquells temps, a cel obert.
El projecte no es portà a terme, ja que depenia de l'arribada del tren des de Barcelona per l’Arrabassada, la qual cosa es va desestimar. No serà fins al 1919 que arribarà el tren de Sarrià a la Rambla d'Ègara.