Mina prioritza l'aigua de fonts pròpies per evitar l'encariment del servei

Mina, Aigües de Terrassa demana la priorització de l'abastament d'aigua de fonts pròpies, en esmena al Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya (2016-2021), actualment en tramitació. Aquest Pla planteja com a norma general en la gestió de l’aigua l’abastament en alta, que és la que utilitza aigua procedent dels recursos fluvials i embassaments, independentment dels recursos propis que tinguin les companyies i limitant les extraccions procedents d’aquests recursos propis a situacions de sequera i a altres possibles contingències. 

Pel director general de Mina, Josep Lluís Armenter, "les entitats que gestionem recursos locals sabem que aquests recursos acostumen a ser més econòmics i eficients", ja que "comporten un menor cost de transport per una qüestió lògica de proximitat", i pel "menor cost de tractament, més especialment en situacions d’abundància del recurs". És per aquest motiu que Mina considera que per a l’eficàcia global del sistema "és raonable emprar, en major mesura, el recurs subterrani". 

Mina va plantejar les seves esmenes al Pla de gestió en el marc de l’11a Jornada tècnica per a les empreses i serveis d’aigua de Catalunya que es va celebrar a Terrassa. "Es fixen limitacions excessives que caldria reconsiderar", va dir Armenter, que va subratllar que en una situació de bon estat de l’aqüífer i dels embassaments, "s’hauria de gestionar l’extracció en atenció a criteris d’eficiència econòmica", per tal d’evitar l’encariment del servei i la seva repercussió en l’usuari final.

D’altra banda, Armenter va valorar que el Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya contempla la participació de les Comunitats d’Usuaris d’Aigües (CUA) en el Programa de Mesures, ja que possibilitaria una millora en la gestió de masses d’aigua que es realitza des de les diverses administracions que intervenen. No obstant, va demanar que aquesta participació "no es quedi en una declaració d’intencions", davant la falta d’assignació d’un pressupost que possibiliti la seva materialització. "La nostra experiència ens diu que l’Administració Hidràulica i les Comunitats d’Usuaris cal que comparteixin responsabilitats en la gestió de l’aigua a nivell jurídic, tecnològic, social i econòmic", va assenyalar.