29
d'octubre
del
2015
Actualitzat
a les
19:53h
Punt 6 de l'ordre del dia del ple municipal d'octubre a l'Ajuntament de Terrassa: Adjudicació del contracte de servei escolar de menjador als centres docents públics d'educació infantil i primària de Terrassa.
Alfredo Vega (PSC)
Licitació que s'inicia en el mandat passat de la mà del regidor Manel Pérez. Manteniment del sistema solidari del sistema de menjadors, tots els nens de la nostra ciutat tenen el mateix preu i condicions del contracte de menjadors, i això ha costat molt d'esforç. Volíem millorar la qualitat del servei al millor preu. Els paràmetres de qualitat del servei no es valoren formen part del cost del plec de condicions. I el tercer objectiu era garantir les condicions laborals dels treballadors del servei.
El procés ha estat transparent i participatiu, perquè hi va haver representants de la comunitat educativa i de la junta de directors. Crec que això s'havia de dir. És fals que l'Ajuntament s'hagi sobrevalorat la part econòmica. La part que és matemàtica (econòmica) ha de tenir més pes que la part que és d'una valoració subjectiva. I en aquí vam marcar el mínim possible (el 51 punts). No volíem estalviar diners. Això és fer demagògia.
L'Ajuntament en una licitació mai pot decidir ni quines empreses ni qui guanya. Després ens pot agradar més o menys. Les nostres conclusions partint que no ens agrada alguns dels dirigents que ha guanyat el concurs, acatem un procés que s'ha desenvolupat amb totes les garanties tècniques i jurídiques, i mantenint el sistema solidari de les escoles. Hem assegurat que tots els centres públics ofereixin el servei de menjador. Aquest plec de condicions no és una decisió política sinó és el resultat d'un consens amb la comunitat educativa.
Maria Sirvent (CUP)
La puntuació si bé la marca la llei, hi ha una excepció que especifica que si hi ha un comitè específic de tres persones externes sobre la qualificació, es pot canviar aquesta ponderació. Amb voluntat política s'hauria pogut fer. Creiem que tècnicament s'ha dut correctament, però critiquem les decisions polítiques en el plec de condicions. La puntuació que s'ha donat a les beques, és un criteri econòmic i la puntuació de 21 sobre 100 és molt elevada i no hi ha cap paràmetre que faci que aquests 21 comptin de manera més equitativa.
Javi González (C's)
No hem participat en l'elaboració del plec de condicions. Sí que és cert que proximitat, reciclatge, responsabilitat laboral, la dieta equilibrada o la qualitat dels aliments... són condicions en què no s'hi ha posat prou accent. No obstant, no compartim l'alarmisme de la resta de grups de l'oposició, pensem que el concurs no té cap indici racional que no s'hagi fet segons la llei i les normes, i fent aquestes declaracions el que fa és transmetre una sensació que les coses no s'han ajustat a dret. Entenem que sí que s'haurien pogut fer millor les coses i que de cara a futurs concursos s'hauria de fer un esforç per millorar la relació qualitat-preu en el plec de condicions. La nostra posició serà d'abstenció.
Isaac Albert (ERC)
En cap moment hem volgut posar en crisi el procediment tècnic d'adjudicació del concurs. Si tinguéssim alguna escletxa haguéssim anat a un altre lloc. Aquí debatem de política. Aquí estem parlant d'aplicar models i de com es generen les clàusules. No adjudiquem el servei de menjadors a una empresa sinó decidim què i com menjaran els infants de la nostra ciutat. Sí, presuposem, a partir d'una història passada i de qui ha guanyat el concurs. I si parlen amb les AMPA o el servei d'educació, la sorpresa és màxima per qui ha guanyat. Aquest és el model de menjador que busquem? Perquè hi ha mecanismes de fer-ho diferent. Potser fer un paquet conjunt de totes les escoles i subcontractar-lo no és el model a seguir quan els centres escolars tenen cuina pròpia. Ni necessàriament ha de sortir a concurs. Pensem que políticament es podrien haver fet millor i definir quin model volem pels col·legis i menjadors escolars.
Xavi Matilla (Terrassa en Comú)
Estem proposant una discussió de model, superant la visió tècnica, i apliquem el sentit comú. Si a la majoria no el satisfà aquest resultat. Ens estem jugant son quatre anys de servei de menjador. El resultat és molt descompensat entre l'oferta qualitativa i la baixa econòmica. No admetre que hi ha una temeratitat vol dir que l'estem assumint, i si d'aquí un any direcció es queixa, els responsables serem nosaltres. Estem prenen un risc i una responsabilitat política. No poden obviar el projecte educatiu i alimentari que hi ha d'haver en el plec de condicions, cal que trobem solucions conjuntament. Hi ha molts arguments qualitatius per discutir i no per negar-los sistemàticament.
Alfredo Vega (PSC)
Licitació que s'inicia en el mandat passat de la mà del regidor Manel Pérez. Manteniment del sistema solidari del sistema de menjadors, tots els nens de la nostra ciutat tenen el mateix preu i condicions del contracte de menjadors, i això ha costat molt d'esforç. Volíem millorar la qualitat del servei al millor preu. Els paràmetres de qualitat del servei no es valoren formen part del cost del plec de condicions. I el tercer objectiu era garantir les condicions laborals dels treballadors del servei.
El procés ha estat transparent i participatiu, perquè hi va haver representants de la comunitat educativa i de la junta de directors. Crec que això s'havia de dir. És fals que l'Ajuntament s'hagi sobrevalorat la part econòmica. La part que és matemàtica (econòmica) ha de tenir més pes que la part que és d'una valoració subjectiva. I en aquí vam marcar el mínim possible (el 51 punts). No volíem estalviar diners. Això és fer demagògia.
L'Ajuntament en una licitació mai pot decidir ni quines empreses ni qui guanya. Després ens pot agradar més o menys. Les nostres conclusions partint que no ens agrada alguns dels dirigents que ha guanyat el concurs, acatem un procés que s'ha desenvolupat amb totes les garanties tècniques i jurídiques, i mantenint el sistema solidari de les escoles. Hem assegurat que tots els centres públics ofereixin el servei de menjador. Aquest plec de condicions no és una decisió política sinó és el resultat d'un consens amb la comunitat educativa.
Maria Sirvent (CUP)
La puntuació si bé la marca la llei, hi ha una excepció que especifica que si hi ha un comitè específic de tres persones externes sobre la qualificació, es pot canviar aquesta ponderació. Amb voluntat política s'hauria pogut fer. Creiem que tècnicament s'ha dut correctament, però critiquem les decisions polítiques en el plec de condicions. La puntuació que s'ha donat a les beques, és un criteri econòmic i la puntuació de 21 sobre 100 és molt elevada i no hi ha cap paràmetre que faci que aquests 21 comptin de manera més equitativa.
Javi González (C's)
No hem participat en l'elaboració del plec de condicions. Sí que és cert que proximitat, reciclatge, responsabilitat laboral, la dieta equilibrada o la qualitat dels aliments... són condicions en què no s'hi ha posat prou accent. No obstant, no compartim l'alarmisme de la resta de grups de l'oposició, pensem que el concurs no té cap indici racional que no s'hagi fet segons la llei i les normes, i fent aquestes declaracions el que fa és transmetre una sensació que les coses no s'han ajustat a dret. Entenem que sí que s'haurien pogut fer millor les coses i que de cara a futurs concursos s'hauria de fer un esforç per millorar la relació qualitat-preu en el plec de condicions. La nostra posició serà d'abstenció.
Isaac Albert (ERC)
En cap moment hem volgut posar en crisi el procediment tècnic d'adjudicació del concurs. Si tinguéssim alguna escletxa haguéssim anat a un altre lloc. Aquí debatem de política. Aquí estem parlant d'aplicar models i de com es generen les clàusules. No adjudiquem el servei de menjadors a una empresa sinó decidim què i com menjaran els infants de la nostra ciutat. Sí, presuposem, a partir d'una història passada i de qui ha guanyat el concurs. I si parlen amb les AMPA o el servei d'educació, la sorpresa és màxima per qui ha guanyat. Aquest és el model de menjador que busquem? Perquè hi ha mecanismes de fer-ho diferent. Potser fer un paquet conjunt de totes les escoles i subcontractar-lo no és el model a seguir quan els centres escolars tenen cuina pròpia. Ni necessàriament ha de sortir a concurs. Pensem que políticament es podrien haver fet millor i definir quin model volem pels col·legis i menjadors escolars.
Xavi Matilla (Terrassa en Comú)
Estem proposant una discussió de model, superant la visió tècnica, i apliquem el sentit comú. Si a la majoria no el satisfà aquest resultat. Ens estem jugant son quatre anys de servei de menjador. El resultat és molt descompensat entre l'oferta qualitativa i la baixa econòmica. No admetre que hi ha una temeratitat vol dir que l'estem assumint, i si d'aquí un any direcció es queixa, els responsables serem nosaltres. Estem prenen un risc i una responsabilitat política. No poden obviar el projecte educatiu i alimentari que hi ha d'haver en el plec de condicions, cal que trobem solucions conjuntament. Hi ha molts arguments qualitatius per discutir i no per negar-los sistemàticament.