Carles Caballero: «Es poden matar les persones, però no les idees»

Un centenar de persones es van aplegar davant el monument a Companys de Terrassa per escoltar el discurs del president d'Esquerra, Carles Caballero qui va agraïr la presència aquest any al costat d'ERC i les JERC de representants de l'ANC, Òmnium Cultural, CDC, les CUP i dels nostres socis de coalició Moviment d'Esquerres.

Discurs sencer
"Ens trobem avui per recordar i honrar la memòria de Lluís Companys i Jover, president de la Generalitat de Catalunya, capturat per la policia nazi, entregat a les autoritats feixistes espanyoles i executat per un escamot de l’exèrcit espanyol el 15 d’octubre de 1940. Avui en fa 75 anys. Lluís Companys va ser el únic president escollit democràticament executat durant la Segona Guerra Mundial.

És de totes i tots coneguda la història. La repetim cada any, trobant-nos aquí, cada 15 d’octubre, des de fa anys, per fer memòria, perque n’hi ha que els interessaria que no tinguéssim memòria, que oblidéssim.

En Lluís Companys era d’Esquerra Republicana, però molt per sobre d’aquesta condició, en Lluís Companys era el president de Catalunya. Justament perquè era el president de tots els catalans i catalanes, avui estem contents de poder compartir aquest acte amb gent d’altres formacions polítiques i representants d’associacions de la ciutat.

75 anys després de la seva mort podem dir que, malgrat l’execrable comportament de l’estat espanyol envers Catalunya i els catalans, Lluís Companys estaria orgullós de viure el nostre temps. Un temps on la societat catalana ha perdut la por, estem més units que mai i podríem dir-li orgullosos “President, hem sofert, estem lluitant i estem a punt de tornar a guanyar”.

Deixeu-me que llegeixi un fragment de les seves darreres paraules: A tots els qui m’han agreujat perdono; a tots els qui hagi pogut agreujar demano perdó. Si he de morir, moriré serenament. No queda en mi tampoc l’ombra d’un rencor. Donaré gràcies a Déu que m’hagi procurat una mort tan bella pels ideals. Ella ha volgut aquest destí, i li dec encara la gratitud d’aquesta placidesa i serenitat que m’omple en pensar en la mort, que veig atansar-se sense temor. En la meva petitesa no podia esperar una fi més digna. Per Catalunya i tot el que representa de pau, justícia i amor. No hi ha res a fer amb una Espanya que s’agrada com és. Després de la mort de Companys van venir 40 anys de derrota.

Avui és el dia nacional en memòria de les víctimes de la Guerra Civil i les víctimes de la repressió de la dictadura franquista. Sabem pels estudis més recents que 839 terrassencs van patir judicis sumaríssims, i encara avui patim la vergonya i la ignomínia de pertànyer a un Estat que no ha anulat aquests judicis, que manté dins del seu ordenament jurídic i dins del mateix poder judicial els mateixos feixistes de l’alzamiento. Ells són implacables. Quan algú s’atreveix a dissentir el fulminen. Recordeu el jutge Vidal. Tot plegat demostra que la lluita que portem a terme no és de fa quatre dies. Fa molts anys que lluitem per la dignitat d’un poble. I no cal que cap home mori per un poble però la història ens ensenya i els aquí presents som la demostració pràctica que un poble sempre sobreviu si sap el que vol i cap a on vol anar. Es poden matar les persones, però no les idees. En el 75è aniversari de l’afusellament del president Companys podem dir que tenim un mandat democràtic, que tenim la majoria, i ens disposem a exercir-la. Cap tribunal ho impedirà. Després d’avui només ens espera la victòria i només, només, només depèn de nosaltres mateixos.

Va dir Companys: On la llibertat viu, allí és la meva pàtria. Tornem a fer de Catalunya la pàtria d’en Companys i de tantes i tants que varen lluitar i varen donar-ho tot per aquest somni. Fem de Catalunya la terra de la llibertat. El millor homenatge que els retrem, és la victòria.

Visca Catalunya lliure!"