10
de juliol
del
2016
Actualitzat
el
11
de juliol
a les
7:12h
La catedral d'Egara, Santa Maria Arxiu La Torre
Els terratrèmols no són gaire habituals al nostre país. De moviments sísmics n’hi ha hagut molts, però sempre d’una intensitat baixa o moderada. Les zones de major sismicitat del país són la Val d’Aran, la Ribagorça, part del Pallars, la Cerdanya, el Ripollès, la Garrotxa, Bergadà, Osona i la Selva.
El primer movimentdocumentat va ser el 1373, però el més virulent de la història catalana, també conegut com el de la Candelera, va patir-se el de 2 de febrer de 1428, d’una magnitud de 6 a l'escala de Richter. Un any abans n'hi ha haver un que va destruir totalment la vila d’Olot.
El de 1428 tingué l’epicentre a prop de Camprodon. Va afectar tot Catalunya, amb més de mil morts, i va esfondrar la nau principal, el cimbori i part d’un campanar de Santa Maria de Ripoll, l'església de la vila d’Arles o del monestir de Sant Joan de les Abadesses. També la destrucció de la capella de Núria i la pràctica totalitat del poble de Queralbs.
Els efectes es feren sentir a la vila de Terrassa, principalment a l’església de Santa Maria, segons un document de l’arxiu de Sant Pere, de 5 de maig del 1428. «Havent ocorregut un espantable terratrèmol i de gran durada, els honorables consellers d’aquesta vila de Terrassa, anaren a l’església del Monestir de Santa Maria i no feren oració a Nostre Déu i Senyor i que ens perdoni i ens llevi per la sua misericòrdia infinita de la plaga del terratrèmol i determinaren anar en professó a Montserrat per implorar sa divina gràcia». Les esquerdes preocuparen els vilatans fins al punt d’acordar no celebrar-hi ni oficis ni reunions.
Del “llibre de Consells dels Parroquians de Sant Pere” reproduïm una descripció en la qual es dóna fe de l’estat ruïnós de l’església de Santa Maria. En aquells dies «fou ajustat consell de parroquians de la sgleya de Sant Pere en lo siminteri de la ditá Sgleya ab solentat i consentiment del dit honorat batle e ell present, en lo qual consell fou proposat per lo honorable mosén Guillem de Muntanyans cavaller domiciliat en la vila de Terraça: que com la Sgleya de Madona Santa Maria de Terraça fos en mal disposició é govern, e dirubida en alguns lochs e fos perillós de hoyr lo offici divinal, dins la dita Sgleya, que sia bona cosa e rehonabla que en aço se provehis e que una vegada sia feta instància que la dita Sgleya dia hobrada e adobada en la manera ques pertany e que sens perill hom shi puxa stare que lo ofici entretan se faga en la Sgleya de Mossennyer Sant Pere la qual es assats ffort e tal que sens dupte e perill si pot bon estar e que si los administradors del priorat de Madona Santa Maria no solen dar cap ni consell en aço que los sien cessades les rendes de pagar fins que jàcen ço que deuen e empero dix lo dit mossén Guillemm que sia per major sensació de la parroquia que vajaun alet de part de tota la parroquia a mossén P Regaçol qui ha carrech de la dita administració pregant lo que ell deia dar prestament recapte en aço... tots el parroquians qui eren ajustats lo haren e aprovaren concordament tot ço que per lo dit honorablemossén Guillem era stat dit e proposat e de fet elegiren Nan Fermí Rovira qui aquest era present en treballar en lo dit negoçi per part de tota la parroquia».
Els desperfectes foren adobats tot i que deixaren senyals inequívocs del pas del terratrèmol. Al llarg de la història s’han produït diferents moviments sísmics, si bé Terrassa no s’ha vist mai massa perjudicada. Dos d’ells, els anys 1909 i 1930, van tenir l’epicentre a la nostra ciutat. El 2004 es van registrar més de setanta rèpliques pràcticament imperceptibles.
Els terratrèmols no són gaire habituals al nostre país. De moviments sísmics n’hi ha hagut molts, però sempre d’una intensitat baixa o moderada. Les zones de major sismicitat del país són la Val d’Aran, la Ribagorça, part del Pallars, la Cerdanya, el Ripollès, la Garrotxa, Bergadà, Osona i la Selva.
El primer movimentdocumentat va ser el 1373, però el més virulent de la història catalana, també conegut com el de la Candelera, va patir-se el de 2 de febrer de 1428, d’una magnitud de 6 a l'escala de Richter. Un any abans n'hi ha haver un que va destruir totalment la vila d’Olot.
El de 1428 tingué l’epicentre a prop de Camprodon. Va afectar tot Catalunya, amb més de mil morts, i va esfondrar la nau principal, el cimbori i part d’un campanar de Santa Maria de Ripoll, l'església de la vila d’Arles o del monestir de Sant Joan de les Abadesses. També la destrucció de la capella de Núria i la pràctica totalitat del poble de Queralbs.
Els efectes es feren sentir a la vila de Terrassa, principalment a l’església de Santa Maria, segons un document de l’arxiu de Sant Pere, de 5 de maig del 1428. «Havent ocorregut un espantable terratrèmol i de gran durada, els honorables consellers d’aquesta vila de Terrassa, anaren a l’església del Monestir de Santa Maria i no feren oració a Nostre Déu i Senyor i que ens perdoni i ens llevi per la sua misericòrdia infinita de la plaga del terratrèmol i determinaren anar en professó a Montserrat per implorar sa divina gràcia». Les esquerdes preocuparen els vilatans fins al punt d’acordar no celebrar-hi ni oficis ni reunions.
Del “llibre de Consells dels Parroquians de Sant Pere” reproduïm una descripció en la qual es dóna fe de l’estat ruïnós de l’església de Santa Maria. En aquells dies «fou ajustat consell de parroquians de la sgleya de Sant Pere en lo siminteri de la ditá Sgleya ab solentat i consentiment del dit honorat batle e ell present, en lo qual consell fou proposat per lo honorable mosén Guillem de Muntanyans cavaller domiciliat en la vila de Terraça: que com la Sgleya de Madona Santa Maria de Terraça fos en mal disposició é govern, e dirubida en alguns lochs e fos perillós de hoyr lo offici divinal, dins la dita Sgleya, que sia bona cosa e rehonabla que en aço se provehis e que una vegada sia feta instància que la dita Sgleya dia hobrada e adobada en la manera ques pertany e que sens perill hom shi puxa stare que lo ofici entretan se faga en la Sgleya de Mossennyer Sant Pere la qual es assats ffort e tal que sens dupte e perill si pot bon estar e que si los administradors del priorat de Madona Santa Maria no solen dar cap ni consell en aço que los sien cessades les rendes de pagar fins que jàcen ço que deuen e empero dix lo dit mossén Guillemm que sia per major sensació de la parroquia que vajaun alet de part de tota la parroquia a mossén P Regaçol qui ha carrech de la dita administració pregant lo que ell deia dar prestament recapte en aço... tots el parroquians qui eren ajustats lo haren e aprovaren concordament tot ço que per lo dit honorablemossén Guillem era stat dit e proposat e de fet elegiren Nan Fermí Rovira qui aquest era present en treballar en lo dit negoçi per part de tota la parroquia».
Els desperfectes foren adobats tot i que deixaren senyals inequívocs del pas del terratrèmol. Al llarg de la història s’han produït diferents moviments sísmics, si bé Terrassa no s’ha vist mai massa perjudicada. Dos d’ells, els anys 1909 i 1930, van tenir l’epicentre a la nostra ciutat. El 2004 es van registrar més de setanta rèpliques pràcticament imperceptibles.