Històrics de l'antifranquisme a Terrassa, independentistes

Aquest dimecres, el raval de Montserrat ha acollit l'acte d'adhesió al manifest Units per una Catalunya lliure i sobirana. Es tracta d'un document que compta amb el suport de múltiples persones reconegudes de la ciutat que van lluitar, en l'època de la dictadura i la transició, per portar el país a la democràcia. 

Els sotasignats han estat compromesos des de diverses formacions polítiques, durant anys, o a través d'associacions i institucions, treballant per "aconseguir un país democràtic, per millorar les condicions de vida dels ciutadans i per aconseguir una societat més justa i solidària", tal i com ha ressaltat la delegació local de l'ANC, que ha estat qui ha coordinat la trobada. Entre els assistents que han volgut fer un pas endavant i manifestar el seu suport a la independència hi havia, per exemple, Josep Massó, Cèlia Ros, Pere Cuyàs, Màrius Massallé, Toni Prunés, Ferran Pont, Xavi Ordeix, Aleix Pons, Xavi Heras o Pepe Ruiz. També cal afegir-hi noms com Agustí Daura, Magda Agustí, Joan Rofes, Xavi Ros, Antoni Poch, Jordi Labòria, Lluis Labòria, J. Ll. Jarque, Teresa Casas, Jesús Vinyes, Manel Martí, Salvador Cardús, Manel Màrquez, Jesús Vinyes, Domenech Jofresa, Joan Lluch, Albert Martí, Antonio Cazorla, Joan Crispí, Rosa sucarrats, Montse Muntada, Felipe Arenas, Angel Portero, Josep Mª Font, Núria Oller, Jaume Planas, Victor Peiró i Josep Mª Puig.

Justament, Ruiz -membre de Súmate i de Veu Pròpia- ha estat l'encarregat de conduir l'acte amb un petit parlament sobre els motius que han empès a gent de procedència tant diversa a fer pública la seva posició sobre el procés català. "Aquest acte té un significat especial, perquè els signants som gent que veníem de la dreta i de l'esquerra i que en el seu moment vam decidir fer un esforç i lluitar tots junts contra la dictadura; després cadascú va dedicar-se a moviments veïnals, associacions o va entrar en política, i ara, després de tots aquests anys hem decidit que era el moment d'unir-nos un altre cop per dir prou, per la dignitat i l'estat de benestar que Catalunya està perdent", ha recitat Ruiz.

Pepe Ruiz ha afirmat que ara els empeny dos sentiments, "per una banda la rebel·lia, malgrat que ja som grans, perquè veiem que després de tot el que hem lluitat i treballat no hi ha sortida; i per l'altra, la il·lusió perquè veiem que és possible fer una República Catalana justa i solidària". 
 
Oportunitat històrica

En el manifest, subratllen que "la feina no està acabada. Avui tenim una democràcia, que, enlloc d'avançar cada dia en un país més lliure, fa passos enrere, pren les llibertats aconseguides i vulnera els drets de les persones. Animem les noves generacions a agafar el relleu" i per això "hem de continuar treballant per aconseguir recuperar la justícia social i aconseguir, de nou, el ventall de llibertats tan retallades per aquest últim govern del Partit Popular".

Des de les diferents opcions polítiques que representen, volen fer palès a tota la ciutadania que, a partir de la Sentència del Tribunal Constitucional del juny de 2010, "no ens queda altre camí per millorar el benestar de tots els ciutadans que l'assoliment de la Independència del nostre país, esdevenint un país sobirà per poder legislar amb l'objectiu de transformar la nostra societat fent camí cap a la justícia social i el bé comú per a totes les persones", es diu en el manifest.

Les persones que s'han adherit aquest document consideren que "ara tenim l'oportunitat històrica, amb les eleccions al Parlament del dia 27 de setembre, d'unes eleccions plebiscitàries que ens han de portar al ple alliberament nacional del nostre país de manera que sigui sobirà  perquè tothom pugui viure amb dignitat amb les necessitats cobertes, educacionals, culturals, sanitàries, d’habitatge...".

Amb aquest acte unitari, demanen a tota la ciutadania "participar activament en aquestes eleccions votant els partits que defensen la sobirania de Catalunya".