24
d'octubre
del
2015
El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac disposa d'un canal de vídeo a Youtube: el del Projecte Senglar. Els vídeos mostren imatges de l'activitat amb l'objectiu d'estudiar el seu comportament.
Les imatges formen part del Conveni marc de col·laboració entre el Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona i la Universitat Autònoma de Barcelona, per al desenvolupament de l'estudi de l'ecologia del senglar (Sus scrofa) i la seva distribució en ambients mediterranis, signat el juliol de 2013.
Aquest conveni té com a finalitat l'estudi de l'activitat del senglar. Existeix un interès pels moviments que realitza, ja sigui formant part del seu comportament i també pels moviments de l'activitat antropogènica com a factor extern d'afectació, així com el seu estat sanitari. Les imatges formen part d'un estudi científic i de recerca, i inclouen la manipulació, l'anestèsia, el marcatge i el seguiment dels animals seguint protocols que tenen cura de minimitzar el seu estrès i prioritzen al màxim el seu benestar.
Caminar per Sant Llorenç del Munt i l'Obac i trobar-se amb famílies de senglars és quelcom habitual en els darrers anys. Els porcs salvatges són a tot arreu i cada vegada s'acosten més als espais urbans a la recerca de menjar i aigua. N'hi ha uns 4 per cada 100 hectàries. El càlcul dóna 550, aproximadament, per 13.691 que en té el territori gestionat per la Diputació. Molts residents a Matadepera se'ls han trobat als seus patis, sobretot a les parts més properes al bosc de Les Pedritxes.
Els primers resultats de l‘Estudi de l'ecologia del senglar diuen que la població de senglar (Sus scrofa) ha anat augmentant en els darrers anys de forma diversa molt al nord de Catalunya i en menor mesura, a la meitat sud. També han augmentat el nombre dels conflictes amb aquests animals a pobles i ciutats del nostre entorn.
Amb aquest treball s'han començat a conèixer, a petita escala, aspectes que defineixen l'ecologia de l'espècie com són l'abundància d'individus, l'ús i la selecció de l'espai, la magnitud del domini vital, els moviments de dispersió, els patrons d'activitat, i un llarg etcètera. Aquests coneixements són la base per establir propostes de gestió més acurades i fonamentades, però encara queden aspectes del comportament i ecologia del senglar que s'han d'anar abordant durant els propers anys per millorar les respostes als conflictes amb l'espècie. Com a principals metodologies, mitjançant la captura i marcatge dels senglars, s'utilitzen equips fotogràfics amb flaix d'infraroig, que graven vídeo i fan fotos tant diürnes com nocturnes. Així es poden conèixer alguns paràmetres clau, com ara la densitat de senglars al parc.
Els senglars que es capturen a les trampes es marquen amb un cròtal de plàstic a l'orella que es caracteritza per tenir diferents formes i colors per poder-los individualitzar en les gravacions i les imatges que realitzen els equips de trampeig fotogràfic ubicats a tal efecte al parc.
A alguns individus se'ls dota, a més, d'emissors de ràdio i collars amb GPS, d'aquesta manera es poden seguir els seus moviments i fer una anàlisi més exhaustiva dels desplaçaments. També se'ls extrauen mostres de sang per saber el seu estat sanitari.