El saldo migratori de Terrassa és positiu

Els canvis de residència entre municipis catalans disminueixen un 1,1% el 2014

per La Torre, 22 de setembre de 2015 a les 07:33 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 22 de setembre de 2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
L’any 2014, s’han registrat 244.278 canvis de residència entre municipis dins de Catalunya, xifra que representa una disminució de l’1,1% respecte a un any enrere, segons l’Institut d’Estadística de Catalunya. Els municipis de grandària mitjana (entre 5.001 i 100.000 habitants) han guanyat població com a conseqüència dels canvis de residència dins de Catalunya (3.334 persones), mentre que els municipis petits i grans n’han perdut (882 i 2.452 hab., respectivament). Terrassa té un saldo migratori positiu de 362 persones, per 401 de Sabadell. El de la ciutat egarenca és el cinquè més alt del país.
 
Els fluxos migratoris amb la resta d’Espanya han resultat en un saldo migratori positiu de 3.413 habitants, fet que no es produïa des de l’any 2003. Les immigracions (54.339) han augmentat un 4,1% mentre que les emigracions (50.926) han disminuït un 3,7% respecte de l’any anterior.
 
Pel que fa als moviments migratoris amb l’estranger, cal destacar que s’ha registrat, per tercer any consecutiu, una sortida neta de població cap a l’estranger, amb un saldo negatiu de 8.952 habitants, com a resultat del balanç entre les 99.543 entrades i les 108.495 sortides.
 
En conjunt, la població catalana perd 5.539 persones com a resultat del saldo positiu de les migracions procedents de la resta d’Espanya i del saldo negatiu de les migracions procedents de l’estranger. La majoria de comarques han perdut població per moviments migratoris: la Selva (-2.222) i el Baix Camp (-1.935) són les comarques que han registrat un saldo negatiu més elevat. Hi ha 11 comarques, però, que han guanyat població, encapçalades pel Barcelonès (amb un saldo net de 3.940), seguida del Maresme (1.443 hab). El Vallès Occidental també se situa aquí, amb 140 -en rep 1.089 de la resta de Catalunya i 380 d'Espanya i en perd 1.329 de l'estranger-.

 

Participació