El dèficit fiscal de Terrassa passa de 454 milions d'euros

Les dades que ha analitzat el Cercle Català de Negocis mostren com l'Ajuntament egarenc eixugaria el deute municipal i encara li sobrarien diners

Joan Manel Oller
24 de setembre del 2015

El Cercle Català de Negocis (CCN) ha fet públic un nou estudi titulat “L’impacte de l’espoli fiscal sobre el territori”. En aquest s’analitza l’impacte real de l’espoli fiscal sobre el territori i els seus ciutadans des de la perspectiva de les comarques, les vegueries, els districtes de Barcelona i les capitals de comarca i municipis amb més de 5.000 habitants. Segons aquesta anàlisi, el de Terrassa és de 454.089.708 euros, molt semblant al de Sabadell (454.061.708) i i per sota del de l'Hospitalet de Llobregat (459.766.767) i de Barcelona (4.082.981.218). El Cercle dóna un deute de 198.416.000 per la ciutat egarenca.

Les dades que ha analitzat el Cercle Català de Negocis mostren com molts ajuntaments podrien liquidar el seu deute en menys de mig any si hi destinessin íntegrament el seu dèficit fiscal. En la majoria dels casos tractats, el dèficit quadruplica el propi deute municipal.

Amb aquest estudi, "el CCN vol constatar un cop més que en una Catalunya independent totes les comarques i municipis es veuran beneficiats, ja que deixaran de patir l’actual espoli fiscal i la manca d’inversions de l’Estat espanyol en infraestructures i serveis públics bàsics. Els més afavorits, però, seran aquells que actualment tenen una renda familiar disponible per sota de la mitjana catalana, la major part dels quals es concentren a l’àrea metropolitana de Barcelona".

Pel què fa a la ciutat de Barcelona, el milió d’habitants més pobre pateix un espoli fiscal de 2.000 milions d’euros anuals. "En una Catalunya independent, en canvi, serien objectiu prioritari en la redistribució de la renda".

Aquest estudi també conclou que en una Catalunya independent es podrien executar totes les infraestructures pendents amb una inversió equivalent al dèficit fiscal d’un any i mig.

La conclusió a què el CCN arriba amb aquesta anàlisi "és que només amb una Catalunya independent que redistribueixi els recursos de la forma adequada, prioritzi les inversions amb un sentit econòmic i racionalitzi la despesa pública es podrà garantir la viabilitat econòmica, la competitivitat de les empreses i els serveis socials propis de l’Estat del benestar".