Terrassa demana la independència de Catalunya des de Mallorca

Milers i milers de terrassencs i de terrassenques han dit avui a la Meridiana de Barcelobna que volem, que somien, que anhelen, una Catalunya independent. I tots ells, i totes elles han tingut molt clara una cosa: "guanyarem". La gent està convençuda que estrenar un nou país és possible. Més que un somni, és un fet a tocar. Certament, hi ha cansament de tantes i tantes concentracions, però també es té molt clar que aquesta d'enguany "és l'ultima". Optimisme no n'ha faltat. Parla de xifres és complicat. Ara bé, es pot dir que hi havia un mínim de 6.000 terrassencs a la Meridiana.

Entre les cares més conegudes s'han vist la de l'ex regidora de Convergència Mariona Vigués i la del sociòleg Salvador Cardús, en una amanida amb una mica de tot, amb nadons, joves, adults i gent gran, Castellers de Terrassa i Minyons de Terrassa, famílies senceres amb el petitó i l'avi... Com en d'altres esdeveniments, la reivindicació de la llibertat és una festa, cívica, tranquil·la, alegre, emotiva fins i tot, perquè sempre es veuen algunes llàgrimes. A Terrassa li ha correspost el tram 73, just la cruïlla de la Meridiana amb el carrer de  Mallorca, tot i que alguns i algunes s'han desplaçat lleugerament cap als números 72 -on hi havia Rellinars- i 74. Un dels aspectes negatius ha estat el desplaçament. Molta gent ha tingut problemes de darrera hora al metro i s'ha hagut d'espavilar, amn la Renfe, amb taxis o, anant a peu.

Tothom anava preparat i se sabia la lliçó, perquè per megafonia no s'entenia res de res. Sort n'hi ha ha hagut dels voluntaris i dels coordinadors de trams. Els grups de cultura popular vasca han estat els més aplaudits, i l'helicòpter de la Policia Nacional s'ha endut la gran escridassada de la tarda-vespre.