Navarro: «A Terrassa no hi ha barris fantasma»

El delegat del Col·legi d'Aparelladors al Vallès Occidental destaca que cada cop hi ha més obres, especialment de rehabilitació i reforma, i afirma sobre les multes als bancs pels pisos buits que "tot el que sigui activar els habitatges buits i sanejar el parc d'habitatges buits és bo"

Bernat Navarro
Bernat Navarro | Isaac Meler
Isaac Meler
25 d'octubre del 2015

Hereu d'un despatx familiar, ser aparellador era una vocació per a Bernat Navarro, el nou delegat del Col·legi d'Aparelladors de Barcelona al Vallès Occidental. Impulsar la participació dels joves dins la institució i defensar els interessos dels col·legiats són els principals objectius que s'ha marcat en el mandat que tot just inicia.

El sector de la construcció s'està recuperant?
Això és molt relatiu. El que sí que puc dir és que els ànims són diferents i es respira un altre aire: comença a haver-hi moviment. Els últims dos anys, 2013 i 2014, l'activitat havia sigut mínima i 2015, en canvi, va començar amb força. Ara és agost i cal esperar a veure com va el setembre. 

Això com es tradueix en xifres?
Hi ha més obres que es comencen però a nivell econòmic el moviment no és representatiu. És a dir, hi ha més feina però el tema econòmic queda en segon terme.  

Ha canviat el tipus d'activitat?
Sí, ara hi ha un gran predomini d'actuacions com reformes interiors i rehabilitacions d'immobles antics, tot i que ara comença a haver-hi una mica més d'obra nova. També hi ha tendència a finalitzar obres inacabades. 

Quin és el barri que dóna més feina?
El Centre sempre ha tibat del carro i ha tingut un degoteig constant de feina per fer i de noves obres. Altres barris que donen molta feina són els que tenen una forta presència de comunitats de propietaris, on durant aquests anys s'han restaurat moltes façanes.    

Parlaves de finalitzar obres, a Terrassa hi ha casos d'urbanitzacions fantasma?
Jo penso que no. Terrassa va tenir el seu boom immobiliari i es van fer barris nous i es va apostar per zones de la ciutat que no tenien tant d'èxit però estan funcionant. Potser hi ha hagut promocions que s'han quedat tancades perquè no es podien vendre però això és un tema de bancs i propietaris, no de barris perduts. 

Sobren habitatges?
Terrassa sí que té un parc d'habitatges molt gran estadísticament en relació als habitants que hi ha a la ciutat. 

Com veus la política de l'Ajuntament de multar els bancs amb pisos buits?
Personalment, crec que tot el que sigui per activar els habitatges buits i sanejar el parc d'habitatges buits és bo. Nosaltres estem aquí per rehabilitar i sanejar edificis que hagin passat molt de temps tancats. Que, concretament, la mesura més adequada siguin multes, en això no hi entraré.

Aquest tipus d'actuacions són l'especialitat dels aparelladors?
Sí, els aparelladors són especialistes en aquest tipus d'obres i això és una avantatge a favor nostre respecte altres professionals com els arquitectes o els enginyers. Jo crec que és molt important que ens desmarquem d'aquests altres professionals. A la carrera uns i altres tenim algunes assignatures que són comunes però també moltes altres que són diferents.

Toca reivindicar la vostra faceta en el món de la construcció?  
La figura de l'aparellador ha solucionat molts problemes. Ajuda al manteniment de la casa i a fer les reformes oportunes. Penso que és una figura important i la gent quan hi tracta queda satisfeta.

Què en queda del debat que va haver-hi amb el col·legi d'enginyers?
Sembla ser que com a mínim s'ha arribat a l'acord del nom a nivell estatal. L'origen del problema està en la implantació de pla Bolonya i els graus. Aleshores vam agafar el nom "enginyers de l'edificació", que és un concepte europeu, i això no va agradar al col·legi d'enginyers. Ara sembla que es tira endavant amb un grau anomenat "arquitectura tècnica". 

Avui en dia és una carrera atractiva per als joves?
La veritat és que tant arquitectura com arquitectura tècnica han tingut una baixada important. Un cop passat el boom de la construcció, no és una carrera amb tanta demanda. A Barcelona van arribar a haver-hi tres escoles d’arquitectura i ara n'hi ha dues. Tot torna a lloc. 

Com encares el teu nou càrrec de delegat del Col·legi al Vallès Occidental?
A mi em fa il·lusió tenir aquest càrrec. Em crec la professió, me l'estimo i estic en un despatx familiar. El que trobo a faltar al col·legi i vull impulsar és la involucració dels joves. Ja fa temps que s'hi està treballant. A Barcelona hi ha una junta júnior i es fan actes dirigits als joves. Això s'ha de traslladar a les delegacions territorials.  

Teniu pensat algun programa per reduir l'atur juvenil?
S'està estudiant i, de moment, hem facilitat la col·legiació per als menors de 30 anys i abaratit els cursos de formació. Sempre hem sigut un col·lectiu solidari entre nosaltres. Molts dels anuncis de la borsa de treball ara són gratuïts i això facilita l'ocupació.

A part de donar suport als col·legiats, quina funció feu de cara a la societat?
Si els nostres col·legiats ens avisen d'un problema nosaltres ens posem en contacte amb l'Ajuntament. Si per exemple veiem que les llicències d'obres tarden molt podem intentar esbrinar què passa.

Veieu noves oportunitats en els barris on ha arribat el Metro de Terrassa? 
Cal veure el mercat com evoluciona. Nosaltres som aparelladors i treballem per promotors, que són ells qui han de ser valents i invertir en determinades zones.