Dobón: ​«Per al voleibol hi ha grans expectatives a Terrassa»

Xavier Dobón (Terrassa, 1980) és tècnic esportiu i des del 2007 s'ocupa de la promoció esportiva al Consell Esportiu del Vallès Occidental. A més, és el president del Club Voleibol Terrassa des de la seva creació, l'any 2013, i també exerceix com a entrenador del primer equip femení, a quarta categoria sènior. Actualment hi ha dos equips femenins, un masculí -que començarà a competir la temporada vinent- i un grup d'entrenament de veterans. 

Què va impulsar la creació del Club Voleibol Terrassa?
Volíem donar resposta a aquells esportistes que un cop acabada la seva etapa escolar volen seguir practicant el seu esport i malauradament ho han de fer fora de Terrassa ja que cap entitat contempla aquesta disciplina. 

Quin balanç fan d'aquest primer any a nivell institucional?
El Club creix de forma molt professionalitzada. Volem una entitat que vagi arrelant dins del teixit de la ciutat de forma que no pugui desaparèixer a la primera sotragada. Ha estat molt dur fer-se un forat dins del món esportiu de la ciutat, tant a l'hora d'aconseguir recursos com instal·lacions. Hem pogut assolir els objectius d'implementació de l'esport a la ciutat i això era el prioritari. A partir d'ara cal seguir treballant per fer-nos un referent dins del món esportiu egarenc.

I a nivell esportiu? Satisfets amb el rendiment de les jugadores? 
No podem estar més orgullosos de les nostres jugadores. L'experiència de joc és vital en qualsevol esport i les noies han sabut plantar cara a equips molt experimentats. No ha estat una bona temporada a nivell de resultat ja que hem quedat per sota de mitja taula però no hem estat l'últim classificat. Ens queda molta feina a fer a nivell tècnic i tàctic però l'evolució de les noies ha estat espectacular. Les noies coneixien les seves limitacions i han sabut evolucionar creant un grup fort i madur que treballa i vol fer-se lloc entre els millors equips de la categoria.

Eren jugadores amb experiència o s'ha hagut de partir de zero? 
Eren jugadores amb experiència a nivell escolar, per tant no partíem de zero però no complien els requeriments mínims per competir a nivell federatiu. Hem hagut de treballar molt a nivell tècnic corregint gestos i cops. El que més ha costat d'assimilar ha estat potser el canvi de mentalitat, passar d'una idea de joc més vinculat a la formació en l'esport escolar  a la idea de la competició i la pressió dels resultats. Aprendre a guanyar-se el dret a jugar o la capacitat de frustració quan s'és substituïda.

En quines dificultats s'han trobat com a equip i club?
Tot i que fora de la nostra ciutat no és un esport minoritari, a Terrassa a causa del buit esportiu que hi ha hagut, ha fet que no se'ns conegui. Ara s'està revertint ja que cada cop tenim més públic als partits i cada cop tenim més jugadores i jugadors interessats en formar part del club. Volem que tots els jugadors que són a clubs de fora de la ciutat tinguin l'oportunitat de tornar a casa.

Quin seria l'objectiu fixat de cara a la temporada vinent? 
A nivell institucional, seguir treballant per promoure'l als centres educatius. També crear noves línies de col·laboració amb entitats i crear una lliga de lleure a nivell local. I a nivell esportiu, consolidar l'equip femení i plantejar objectius més ambiciosos com els d'optar a zones d'ascens. Entrar a competir amb l'equip masculí i crear una línia de tecnificació infantil.

És complicat trobar jugadors? Com trencar la barrera de fer el pas de l'esport escolar al competitiu?  
Tot i semblar contradictori no es difícil trobar esportistes que vulguin jugar amb nosaltres. La barrera real és la que moltes entitats tenen, no tenim espai suficient per poder acollir a tothom que vol jugar amb nosaltres. Tenim una llarga llista d'esportistes que volen fitxar per nosaltres però la realitat és que ara per ara no podem créixer més. 

També resultava estrany que a Terrassa no hi hagués cap club de Voleibol... 
Sí, de fet fins al 2006 en què va desaparèixer la secció de l'Epic Casino, l'esport va estar viu d'alguna manera, però sempre en un segon pla dins del panorama esportiu. Estrany tenint en compte que els referents del voleibol a la ciutat han estat de gran entitat arribant a tenir un equip a la 1a categoria nacional. És important ser visible a la ciutat perquè puguis atraure més jugadors. 

Aconseguirà algun dia el Club Voleibol Terrassa situar-se al nivell dels clubs d'hoquei?
No creiem que sigui fàcil. És el desig de la junta, poder crear un club fort i reconegut però necessitem temps i recursos per assolir-ho. No volem córrer però tenim grans expectatives per al voleibol a Terrassa.

A nivell personal, com viu aquesta experiència? 
És molt gratificant dirigir una nova entitat de l'esport que ha omplert la meva vida i que de fet continua fent, ja que en l'actualitat continuo en actiu com a jugador. És cert que és dur compaginar la vida diària, feina i família amb les tasques dins del club però per sort tinc una família que ho entén, respecta i comparteix. El fet de fer d'entrenador, és el que acaba de fer realitat les meves expectatives. Sempre he estat a peu de pista i és on més còmode em sento. 

Aquest any ha estat nominat com a millor directiu dins de la Nit de l'Esportista. 
Va ser una nominació que no s'esperava ningú. Molt emocionant veure com es reconeix la feina de només un any. El fet de ser nominat conjuntament amb d'altres grans directius d'entitats de la ciutat ja és un premi, no només per a mi si no en reconeixement de la gran feina que fan les companyes i companys directius i tècnics del club.