09
d'agost
del
2015
Actualitzat
el
10
d'agost
a les
9:49h
No fa gaire temps, les vacances suposaven una desconnexió real d'Internet, i les preocupacions sobre el roaming o les tarifes d'Internet preocupaven només alguns professionals o aficionats a la informàtica que no volien quedar-se off-line. Però fenòmens com els telèfons mòbils intel·ligents i la popularització del Whatsapp fan que l'accés a la xarxa sigui un valor a l'alça fins i tot quan marxem per descansar.
Si viatgem per l'estat espanyol, la nostra operadora ens seguirà oferint el pla de dades habitual, de manera que només haurem de vigilar que no es gasti massa ràpid: evitar descàrregues de vídeos o fotografies en alta resolució, i desactivar opcions de sincronització automàtica de certes aplicacions poden ser solucions, tot i que la que està de moda és buscar xarxes sense fils on connectar-se. I tot i que molts hotels ofereixen opcions (gratuïtes o de pagament), així com locals turístics o ajuntaments, cal anar amb molt de compte en aquests casos: sovint es tracta de xarxes no massa ben configurades a nivell de seguretat, que poden ser atacades i modificades per terceres persones amb diversos objectius: des d'instal·lar programari maliciós als terminals fins a espiar el trànsit de dades per robar contrasenyes o informació personal. Per tant, cal que ens assegurem que les xarxes estan correctament protegides, o que continuem utilitzant un pla de dades 3G o LTE, que en aquest cas serà l'opció més segura.
En cas que es vulgui viatjar a la resta d'Europa, si realment l'accés a la xarxa és necessari el primer que hem de fer és conèixer les tarifes que ens cobrarà la operadora, que sovint no ens deixarà gastar més de 50€ sense requerir alguna acció per part nostra -com ara trucar per desbloquejar l'accés. En alguns països també pot ser recomanable adquirir una targeta de prepagament d'alguna de les operadores que n'ofereixen: a França, per exemple, per entre 10 i 30 euros es poden aconseguir d'1 a 3Gb de dades, amb contractes sense permanència -que poden requerir que el titular tingui la nacionalitat del país on el sol·licita- o amb la durada limitada, normalment a uns 10 dies.
En cas d'anar a altres països, cal que ens assegurem que el nostre terminal serà compatible amb les xarxes que hi haurà allà: en cas contrari, pot sortir més a compte adquirir algun terminal de gamma baixa amb el que compartir la connexió per WiFi o Bluetooth, o des d'un ordinador.
En resum, cal ser molt curosos amb les connexions WiFi gratuïtes o obertes, ja que podrien ser insegures o reenviar tot el què enviem a terceres persones. Cal que evitem fer pagaments introduint dades de targeta de crèdit si no és a través del 3G. També és molt important, en cas que s'opti per utilitzar ordinadors en espais públics (cibercafès, centres de connexió, biblioteques...), assegurar-se de tancar les sessions que s'hagin obert. En aquest sentit, és recomanable utilitzar la verificació en dos passos per tal d'evitar que posteriorment es pugui fer un ús malintencionat dels comptes de correu electrònic o en xarxes socials si ens han robat les contrasenyes.