Les Perseides, o la pluja d'estels més popular de l'any

 
Cada mes d'agost els amants de l’astronomia tenen una cita obligada amb el firmament en la que es considera la pluja d’estels fugaços més popular de tot l’any. Es tracta del fenomen conegut com Perseides o Llàgrimes de Sant Llorenç, coincidint amb la data aproximada de l’onomàstica, i la seva popularitat s’ha estès gràcies a l’al·licient que suposa gaudir de les vacances d’estiu i el bon temps.
 
Concretament es tracta del cometa 109P/Swift-Tuutle, que passa cada 130 anys per aquest punt del firmament, i que l’últim cop en fer-ho va ser l’any 1992.
 
El rastre que deixa el cometa respon a la trajectòria que fa la seva òrbita al voltant del Sol. Quan s’hi aproxima, va desprenent part de la seva massa, deixant aquest rastre de pedres, gel i minerals que es tornen incandescents quan l’atmosfera de la Terra hi entra en contacte. “Quan es crema és quan veiem els estels fugaços, i es mouen a milers de quilòmetres per hora, per això veiem com si un estel caigués del cel”, explica. 

Per la seva banda, l'Agrupació Astronòmica de Terrassa organitza aquest dimecres dia 12, una observació oberta a tothom per tal de contemplar la pluja d'estrelles de les Perseides, més coneguda com llàgrimes de Sant Llorenç.

Per confirmar la participació només s'ha d'enviar un correu a l'adreça de l'AAT: aat.terrassa@gmail.com, indicant quants sereu. El punt de trobada és l'aparcament de la benzinera Q8, a la carretera de Matadepera, a les 20:30 hores. D'allà se sortirà cap a l'indret d'observació, situat a la carretera de Talamanca km 24.

Un cop allà es podrà aprofitar per sopar a la muntanya i després es farà una xerrada explicativa de com orientar-nos a la volta celest i què és el que es podrà observar.

Per observar una pluja d'estrelles no cal cap equipament òptic, simplement una cadira o millor una manta per estirar-se al terra i alguna cosa per recolzar el cap. Tinguem present que tot i ser estiu pot ser que acabem tenint fred (<18 graus) estant quiets a la nit de la muntanya, així que no és mala idea portar roba d'abric.
 

Les nits vinents,els núvols baixos (colors lilosos) faran la guitza per veure les Perseides,sobretot dijous.#meteocatpic.twitter.com/WXludyIXQF

— Meteocat. gencat (@meteocat) August 11, 2015

 
Guia pràctica per veure la pluja d’estels
 
La pluja d’estels rep el nom de Perseides perquè les línies de fuga, és a dir, on sembla que vagin a parar la majoria dels estels que cauen, conflueixen a la constel·lació de Perseus. Per mirar-ho correctament, la posició exacte per a contemplar el fenomen és en ascensió recta, 3h 7m, i en declinació +57º 30’.
 
Aquest tecnicisme, però, és ben fàcil de cobrir a ull nu, donat que simplement aixecant el cap i tenint paciència es pot gaudir de l’espectacle, que cobrirà gran part del firmament. Morral recomana deixar el telescopi a casa, buscar un lloc ben fosc, a poder ser allunyat de les zones urbanitzades, i estirar-se a contemplar l’espectacle, sempre que la meteorologia ho permeti.
 
A partir d’aquest dimarts mateix es preveu la màxima intensitat de la pluja d’estels, que a casa nostra viurà una punta el dia 12 d’agost, per la nit. A nivell mundial, aquesta punta serà dijous entre les 6.00 hores i les 9.00 hores, fet pel qual no es podrà veure a Catalunya per la presència de llum solar. El cel, a més, es preveu net perquè el dia 14 hi ha lluna nova.

En aquest sentit, l'agrupació dóna una sèrie d'indicacions per a poder veure l'espectacle amb bones condicions:

- totes les lots i els llums recoberts amb cel·lofana vermella
- evitar els enlluernaments amb llum blanca
- deixar un temps per acostumar-se a la foscor; es nota perquè al començar es veuen pocs estels i passats uns 20 minuts el cel és molt ric
- una màrfega d'acampada per estirar-se a terra o una cadira reclinable
- roba d'abric; malgrat la fresca agradable del vespre d'estiu, estirat, quiets i a la nit s'agafa més fred del que ens imaginem
- no fixar hora de fi; l'espectacle del cel d'estiu en un lloc fosc juntament amb el degoteig de Persèides fa l'estona curta
- no cal ni prismàtics ni telescopi per aquest tipus d'observació ja que limiten extremadament el camp de visió i en fa menys probable la visualització dels meteors