Galí: «S'haurien de fer nous polígons industrials a Terrassa»

Marià Galí ha compaginat les seves responsabilitats empresarials a Aigües de Terrassa amb la presidència de la Cambra de Comerç i Indústria de Terrassa i està en el seu segon mandat al capdavant de la institució, on treballa de forma desinteressada però en un període difícil perquè ha hagut d'afrontar els problemes derivats de la greu crisi econòmica. La seva relació amb l'entitat ha estat intensa i llarga; va començar escrivint articles econòmics en una pàgina que patrocinava al diari local. El 1998 es va incorporar com a vocal del ple i com a vocal de medi ambient. El 2002 va assumir el càrrec de vicepresident i el 2006 va ser escollit president. El 2010 va renovar la seva responsabilitat i es va convertir en el primer president que incorporava dues dones al seu comitè executiu. 

Quines són les perspectives de la Cambra?
Pel que respecta a la vessant institucional, esperem que el 2015 serveixi per desplegar la nova llei de cambres estatal. Ja s'ha constituït el ple de la cambra espanyola i ara està convocada l'assemblea, un òrgan específic perquè tothom hi pugui tenir veu. Al ple no hi serem totes. Sí que hi haurà representants de ministeris, de patronals, de grans empreses...

I pel que fa a Catalunya?
Estem pendents del desplegament de la llei catalana de cambres. Ja n'hi ha una del 2002 però que s'ha d'adaptar i renovar d'acord amb la nova normativa estatal, tot i que la Generalitat té competències exclusives, que no absolutes. Hi ha una contesa electoral que pot fer que les coses vagin molt ràpides o molt lentes. En aquesta situació ens trobem ara mateix. No sabem si tindrem la llei de cambres abans del 27 de setembre.

Com poden afectar tots aquests processos directament o indirectament a Terrassa?
Hi ha elements nous o quasi nous sobre la prestació de serveis que poden fer les cambres que ens afectaran: models de finançament, plans d'internacionalització i de  competitivitat, aspectes de mediació empresarial, nombre de membres dels plens... També elements territorials que poden canviar les coses. No veig cap modificació substancial però sí que considero que obre noves perspectives de cara al futur.

I això què vol dir exactament?
Doncs que les cambres per pròpia iniciativa podrien entrar en un procés de redimensionament. 

La Cambra de Terrassa es pot fusionar o ajuntar amb una altra?
Se m'escapa a dia d'avui. Tot és possible o impossible. Si fem balanç sempre es pot parlar de fer coses noves.

Ha fet una repassada a l'àmbit institucional. I l'econòmic? Perquè res és el que era.
El 2010 va ser quan es van derogar les quotes obligatòries a les cambres. Els anys 2011, 2012, 2013 i 2014 han estat de transició total. S'han hagut d'adaptar estructures, pressupostos i serveis a la nova realitat. 

Una situació molt difícil, molt complicada.
En el cas de la Cambra de Terrassa, el 50 per cent dels ingressos van desaparèixer. En números rodons. A altres entitats encara els ha afectat més. Des d'aquest punt de vista estàvem més bé. A algunes els ha representat un 75 per cent i fins i tot més. Tothom s'ha hagut de posar a treballar per donar-hi la pròpia solució.

I a Terrassa què s'ha fet?
Adequar tota l'estructura operativa a la nova realitat, i creiem que estarà tot enllestit aquest 2015. Hem presentat un pressupost equilibrat a la Generalitat, aprovat pel ple de gener. El resultat és zero. 

Ni dèficit ni benefici.
Hem fet els deures durant tots aquests anys. I en funció del que passi els propers mesos podem estar a 1, o menys 1, però sempre al voltant de zero. Ja veurem fins on arribarem. Tot i així, estem convençuts, raonablement, que és el primer exercici on podem aconseguir-ho. Si després tot va millor o pitjor... És el primer exercici de consolidació del procés de transició econòmica i financera que ha fet la Cambra de Terrassa. És un posicionament ja positiu de cara al futur. A partir d'aquí, tornarem a desenvolupar amb normalitat les tasques que ens són pròpies més les noves que poden venir amb les noves lleis estatals i catalanes.

I pel que fa a la prestació de serveis, hi ha alguna novetat?
Sí, i que se sumen al comerç internacional, l'assessorament a la petita i mitjana empresa, l'oficina de gestió empresarial... Un tema novedós és el Programa Integral de Cualificación y Empleo (PICE), desenvolupat per les Cambres en el marc del Sistema Nacional de Garantia Juvenil impulsat pel Ministeri de Treball i Seguretat Social i que està cofinançat pel Fons Social Eeuropeu (FSE). Adreçat a joves menors de 25 anys. Pot abastar des de persones que no hagin estudiat fins a joves amb carrera, gent que no treballi i no estudïi, nois i noies que treballin... Tot hi cap. Això ens generarà una font d'ingressos que contribuirà a l'equilibri financer del 2015. I més enllà, atès que és un programa a 4 anys.

Si no vaig errat, el 2015 hauria de ser any d'eleccions camerals. Com es presenten?
El nostre mandat es va acabar el juny de 2014. Portem ja més de mig any de pròrroga. Potser arribarem al 2016.

La pregunta obligada és: Marià Galí continuarà al front de la institució terrassenca?
Depèn de molts factors: del que jo, modestament, consideri que necessita la Cambra, del que pensi l'empresa que represento que és Aigües de Terrassa, del que sigui millor per a la ciutat... i, sincerament, del que em calgui a mi. A més, evidentment, dependrà de si surto elegit.

Quan pensa prendre la decisió?
És que encara no tenim un calendari electoral penjat.

Ens diu un percentatge de possibilitats de continuar al front?
Depèn de tot el que he exposat. De veritat.

I alguna és més important o influirà més?
Les poso totes en el mateix nivell. Si la demarcació m'ho demana, si l'empresa fa el mateix, si la Cambra veu que fa falta la meva col·laboració una temporada més, si veig que estic en plena forma per afrontar un nou mandat... potser sí. Si falla algun dels vectors, probablement no. En tot cas, seria el tercer i l'últim, per imperatiu legal no poden ser més de tres mandats.

Quina seria l'aportació de Marià Galí en tots els anys de tasca al capdavant de la Cambra?
Se'm fa molt difícil d’opinar. El que puc dir és com ha anat tot.

Doncs com ha evolucionat la Cambra en els darrers anys?
En la primera etapa de president vam tenir un entorn econòmicament potent, sense crisi, que va començar el 2008. Una etapa amb un pressupost ben nodrit amb les quotes obligatòries que ens permetia donar molts serveis, inclús per sota preu de cost i fer d'anàlisi de la realitat econòmica i empresarial i de les infraestructures de l'entorn i la demarcació.

I un segon mandat...
On pràcticament la primera notícia després de prendre possessió és que el govern de l'Estat deroga les quotes obligatòries. I per tant, entrem en un altre horitzó, molt complicat, i en plena crisi econòmica. Érem 33.000 empreses que feien aportacions. En dos tres anys va desaparèixer del tot. Es va dir adéu al 50 per cent del pressupost i ens va obligar a fer reajustaments de personal, de despeses generals... I  a la vegada cercar noves fonts d'ingressos.

I ara en quin moment estem ara mateix?
Vull no equivocar-me. Espero no equivocar-me. Penso que no m'equivoco. Estem en un procés de recuperació econòmica, en l'àmbit empresarial.

I en el social?
Encara no, desgraciadament. Falta bastant. 

Tornem a l'empresarial.
La Cambra ha de tenir un futur més fàcil que el que ha tingut fins ara, aquests darrers tres o quatre anys. Els ingressos per quotes ja no tornaran, però crec que oferim uns serveis competitius dins d'un lliure mercat. Ens hem d'envoltar d'altres entitats que estan en aquest món. Ens hem d'ajudar mútuament. És el camí, i com a organització hem d'evolucionar.

Ens en sortim de la crisi?
La bola de cristall que ens digui què passarà no existeix. Qui digui el contrari menteix. Sí que es poden fer reflexions.

Per exemple?
Potser coses que se saben. Cal continuar amb l'aposta per una ciutat universitària. I a través seu, que hi hagi la possibilitat de disposar d'unes persones amb suficient capacitat tècnica per fer-se càrrec de les empreses de la ciutat, i de les que puguin venir. La universitat també ha de fer recerca. Les administracions públiques han d'acabar estructures bàsiques per Terrassa.

El cas més clar...
El Quart Cinturó.

Acabar-lo?
I fer-lo arribar fins a Granollers.

I també...
Inaugurar les obres de perllongament dels Ferrocarrils de la Generalitat. I jo crec que s'haurien de començar a fer nous polígons industrials. I no és una idea meva. Ho diu un dels principals actors que tenim a la ciutat, Pere Masachs, també membre destacat de la Cambra

No hi ha prou naus?
N'hi ha, però de vegades són petites, en ocasions no estan preparades per a un determinat tipus d'empreses, amb instal·lacions obsoletes o d'una altra època... S'han de fer noves promocions que permetin edificar i disposar de sòl per atraure noves inversions. 

On haurien d'anar?
Alguns ja estan planificats en els plans urbanístics d'ordenació vigents: i em refereixo a Can Guitard, Els Bellots, Nord-est -per sobre del Quart Cinturó-. No dic tots, ni tots alhora i immediatament. S'hauria de començar a activar aquest tema.

I què en fem de les naus buides dels antics polígons?
Hi ha d'haver prou empenta i prou oferta, com abans de la crisi. Hi ha d'haver capacitat de tornar-los a omplir, amb activitats diversificades. 

La crisi, és optimista ara mateix?
Li diré d'una altra manera. Fa un any i poc el vas estava buit. Ara uns el veiem mig ple i altres mig buit. Tanmateix, ja està al mig. Ara falta que estigui ple. Quan dic tothom dic empresaris, directius d'entitats i població en general. 

Com el veu vostè?
A la meitat. I es va omplint.

Terrassa se'n surt?
De mica en mica. Hi ha símptomes evidents de llum. Però estem en una fase on hi ha gent a la que se li exhaureix la prestació d'atur i que ho està passant molt malament. Per tant, no puc ser ni optimista ni pessimista del tot. I en el món empresarial, hi ha grups que no han trobat encara la solució als problemes. Sí que em sembla que, en general, s'han fet els deures. 

Terrassa s'ha d'especialitzar en alguna cosa?
Massa difícil de respondre. Hi ha massa vectors que influeixen. Està bé coordinar empreses d'un mateix sector perquè dinamitzen la ciutat, però també cal permetre la lliure iniciativa. I més en l'ámbit empresarial, on és bàsic i fonamental. El que és complicat és inventar coses noves. Entitats com la Cambra o la patronal Cecot hem de fer propostes i parlar amb l'Ajuntament. I tornant a la ciutat, l'hem de promocionar més a l'exterior. I aquí pot haver-hi fòrmules, amb una interelació de tots els estaments implicats en afers a Espanya, Europa i el món sencer. 

Una agència de promoció exterior seria una bona eina? 
Ho seria. Ens hem de posicionar millor. I tots hem de sumar.

La internacionalització ha estat una de les solucions per sortir de la crisi.
Sí, i cal anar per aquesta línia. Sempre que l'empresa tingui una vocació d'anar a fora des que neixen. N'hi ha que tenen un mercat clarament interior i local. Al mig hi ha tota una gamma. Els competidors vénen a vendre aquí, i s'han d'espavilar per buscar el seu espai a altres països.

On anem a vendre ara?
Arreu, a tot el món. Europa continua sent fonamental. El 50 per cent de les exportacions catalanes. Però les empreses d'aquí van també a Sud-amèrica, Àsia. Ha quedat una mica oblidat Nord-Amèrica, tot i que s'ha intentat des de Mèxic. Japó també ha quedat allunyat. Índia hi és, Austràlia també... I com a continent emergent, Àfrica, on els últims anys des de la Cambra hi hem fet missions comercials. Ja va haver-hi l'etapa del Magreb, que es va frenar pels processos polítics. Àfrica subsahariana i Sud-àfrica són llocs interessants. I ens queda tot l'entorn de l'antiga Unió Soviètica, on s'han fet molts esforços. Però hi ha tres temes que han aturat missions: com l'Ebola, la crisis d'Ucraïna, el conflicte a Orient amb l'Estat Islàmic, amb ciutats totalment destruïdes. Les empreses de Terrassa estan a tot el món.