Capelletes urbanes a Terrassa

La ciutat està farcida d'imatges religioses col·locades en petits espais a les parets dels edificis

per J. Verdaguer/J.M.Oller , 4 d'octubre de 2015 a les 10:40 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 4 d'octubre de 2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Capelleta amb la imatge de Sant Vicenç de Paül Foto: J.M.O.


Fornícula o capellera és un buit que es deixa en el gruix d’una paret per col·locar-hi una estàtua o una imatge, habitualment religiosa. També es troba sobre un pedestal o simplement de relleu adossada en alguna paret. A Terrassa, la majoria de les dels vials urbans són hereves de la devoció o advocació del carrer en el seu patronatge. Totes van ser profanades i les imatges destruïdes durant els estralls de principis de la Guerra Civil i reposades un cop acabada. Avui, formen part del patrimoni. A voltes, passen desapercebudes per la majoria de la ciutadania. 


Sant Roc
L’any 1881 l’Ajuntament acordà la demolició del portal de sant Roc, en estat ruïnós, i la imatge del sant es va traslladar a una nova capelleta, a l’última casa de la dreta de l’actual plaça de Clavé. Durant la Guerra Civil, va ser destrossada. L’any 1940 es restablí en el seu lloc una imatge del sant, continuant celebrant-se la diada en honor seu amb el tradicional ofici, l’ofrena del ciri votiu i la processó. El 16 d’agost del 1955, en remodelar-se l’edifici on hi havia la fornícula i fer-ne una de nova, es va col·locar una nova imatge construïda pels professors i alumnes de l’Escola d’Arts i Oficis. 


Mare de Déu de Montserrat
Quan es va enderrocar el portal de la Guia, el 1882, el veïnat va voler honorar la verge bastint una capelleta a la façana del número 24 del Raval. Fou destruïda durant la Guerra Civil, però el culte es redreçà durant el règim franquista. Molts terrassencs participaren l’any 1947 en les Festes de l’Entronització de la Mare de Déu de Montserrat. Un dels actes va ser la reposició de la imatge, obra d'Esteve Casanovas.

Mare de Déu del Roser
L’any 1932 es va crear la parròquia de la Mare de Déu del Roser erigint com església parroquial la capella de Can Falguera de Les Fonts. El 22 de juliol del 1951 s’obrí al culte el nou temple prop de la carretera de Rubí. L’església prengué l’advocació de la Mare de Déu del Roser, el mateix patrocini que tenia l’antic oratori de Can Falguera. A la façana hi ha una capella que recull en rajoles majòliques la imatge de la Mare de Déu de Roser. 

Mare de Déu del Pilar
El Centro Aragonés celebra, des de finals dels anys 20, la festa patronal de la Mare de Déu del Pilar. Els participants es vestien de baturros i acompanyant el penó de l'entitat feien una cercavila per la ciutat fins al carrer de la Mare de Déu del Pilar on, en una capelleta situada en una façana, s'hi feia una ofrena floral. 

Sant Isidre
L’any 1920 es va fundar el Sindicat Agrícola de Terrassa o Celler Cooperatiu. La seva seu estava ubicada al carrer Colom cantonada amb Estanislau Figueras. La botiga es va inaugurar el 15 de maig del 1949. Actualment, les instal·lacions estan ocupades per un supermercat. A la façana hi ha una imatge de sant Isidre, obra de l’escultor Cèsar Cabanes. 

Sant Josep de Casa Baumann
Aquest edifici modernista es va construir el 1916, obra de Josep Coll i Bacardí com a residència familiar. En un cantó hi ha una imatge de sant Josep amb el nen Jesús als braços, obra de Cèsar Cabanes, situada en una fornícula coronada. Ernest Baumann, un industrial suís, va comprar la casa i hi va instal·lar la residència i les oficines de la seva indústria, amb una bandera del seu país. Això va fer que durant la Guerra Civil es respectés l'habitatge. 

Sant Pere
El juliol de l’any 1936 la imatge de sant Pere que hi havia al carrer del mateix nom dins una fornícula sobre la botiga El Blau fou feta miques i des d'aleshores la capelleta restà buida fins que, per iniciativa de l'Associació de Veïns i Comerciants del carrer de sant Pere es va restituir una nova imatge, el 26 de març del 1966. L’any 1972 els propietaris van enderrocar-lo per construir un nou edifici, mentre la imatge restà resguardada fins que va tornar al seu lloc. 

Sagrat Cor de Jesús
A principis del segle XX es va crear el Patronat del Sagrat Cor per gestionar un col·legi sota la tutela, el 1913, de les religioses Germanes Concepcionistes (al del Pare Font). El 20 de març del 1924 passarien a fer-se'n càrrec les Germanes Agustines. Tenia una capella que conservà el nom de Sagrat Cor. En crear-se, el 1963, la parròquia de Sant Valentí, la capella del Sagrat Cor va fer els serveis d’església parroquial, fins que se'n va construir una, el 1976, a la plaça Segle XX. A la façana hi ha la imatge del Sagrat Cor de Jesús sobre un pedestal.

Sant Ramon Nonat 
A Can Bogunyà, mas aïllat documentat des del segle XI. L’any 1908 es va reformar. Davant de la masia hi havia una capella dedicada a sant Ramon Nonat que va ser destruïda durant la Guerra Civil. Encara queda visible part del mosaic. Durant la postguerra es va obrir una fornícula a la façana principal on es col·locà una imatge del sant dins d'una capelleta de factura gòtica.

Sant Vicenç de Paül
La Fundació Busquets porta el nom del seu fundador: Salvador Busquets i Soler. Quan va morir, amb el seu llegat es va construir l’Asil Busquets, obra de l’arquitecte Lluís Muncunill.Va ser inaugurada el 24 d’abril del 1908. Per tal de resoldre la manca d'espai, l’any 1949 l’edifici s’amplià. A la façana i sobre la porta s'hi bastí una capelleta amb la imatge de Sant Vicenç de Paül amb dos infants.

Perpetu Socorro
La família Tobella, propietària de Can Montllor s’establí, el 1863, al passeig Comte d’Ègara cantonada amb el carrer Garcia Humet. Des del 1924 i fins al 1931, part de l’edifici fou ocupat pel Banc de Bilbao. Finalment MútuaTerrassa comprà l’edifici per destinar-lo a seu social. El 28 de setembre del 1947 s’inaugurava l’ampliació de  l' edifici com a clínica, amb l’edificació d’un cos similar a la casa Montllor a tocar la cantonada del carrer Sant Antoni i la construcció d’un tercer pis. Amb aquesta rehabilitació la finestra de la façana de la galeria de la Casa Montllor es transformà en fornícula, a l’espera, el 1968, d'instal·lar-hi una imatge salus infirmorum de la Mare de Déu del Perpetu Socors. Aquesta imatge dempeus de 80 cm d’alçada i de material fos de bronze és obra de l’escultor Ferran Bach-Esteve. 

Sagrat Cor
Al carrer de la Rasa, al número 24, hi ha  les oficines del PAME, que havia estat el magatzem Marcet Poal, edifici obra de l’arquitecte Josep Coll i Bacardí. Al bell mig de la façana hi ha una capella amb la imatge del Sagrat Cor. Era costum en moltes cases piadoses o de comunitats religioses i fàbriques posar a la porta d’entrada una imatge del Sagrat Cor. Aquesta del carrer de la Rasa era de grans proporcions i alguns vianants se senyaven en passar pel davant de l’espectacular fornícula amb la imatge del Sagrat Cor de Jesús en rajola de majòlica. Als seus peus hi ha una llegenda que diu 'Reino en España'.

Santa Elena
Amb la presència de l’alcalde de Terrassa, Josep Clapés, el bisbe de Barcelona, Gregorio Modrego, consagrava, el dia 1 de maig del 1960, la nova església de la Santa Creu a la carretera de Rellinars. 

El nom de l’església fou l’escollit pel clergat terrassenc en remembrança de la fructífera Santa Missió celebrada a Terrassa el 1952. L'església de línies modernes va ser projectada per l’arquitecte Frederic Viñals. A la seva façana s’hi col·locà una imatge de santa Elena, obra de Ferran Bach-Esteve.

Mare de Déu i el nen
Amb la presència de l’alcalde de Terrassa, Josep Clapés, el bisbe auxiliar de Barcelona, Narcís Jubany, i el president de la Caixa de Terrassa, Josep Salvans, a més d’altres autoritats locals i foranes, el dia 24 d’abril del 1960 s'inaugurà l’Alberg Infantil als afores de Terrassa. Completava el nou edifici una capella amb el seu campanar. 

L’any 1981 l’alberg passà a acollir el Centre d’Estudis Empresarials. En una cantonada de l’edifici de l’Alberg hi ha un escultura de la Mare de Déu i el nen, obra de l’escultor Ferran Bach-Esteve

 

Participació