entrevista

Paco Hoya: «L'autònom no té sensació de lobby»

El cap de l'Organització d’Autònoms i de l’Associació Catalana de Corredors i Corredories d’Assegurances afirma que "les dones han d’ocupar llocs destacats perquè valen, no perquè toqui" i reconeix que a la majoria d'empreses no estan en situació d'igualtat

per Laura Pinyol , 31 d'agost de 2015 a les 08:28 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 31 d'agost de 2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Paco Hoya Foto: L.P.


Paco Hoya (Terrassa, 1974) és corredor d’assegurances de professió i l’actual president de l’Associació d’autònoms de Catalunya (Autcat), president de l’Associació Catalana de Corredors i Corredories d’Assegurances i president de la Fundación Saros. 

Forma part de la junta del Cercle Cecot de Joves Empresaris i del Consell d’Assessor de les Assegurances Privades de Catalunya. Però la seva gran passió és el vi. Afició que beu del llegat del seu pare, cada any organitza el Tast d’homenatge Francisco Hoya amb presència destacada de propietaris de cellers i periodistes del sector. També organitza el Grup de Tast de la Terrassa del Vi (a la terrassa del Museu) que ha estat escollit dues vegades com el millor grup de tast amateur d’Espanya. Té dues filles, la Martina i la Natàlia i si hagués hagut de portar un vi diu que hauria dut un Ferrer Huguet selecció especial (DO Priorat). 

President d’AutCat, l’organització d’autònoms de Catalunya. Quin repte té l’associació per als propers 4 anys?

Doncs fer conèixer l’associació com una eina útil, perquè això dels autònoms dóna per tant! Quan penses que des d’un gran empresari a un petit emprenedor que acaba de començar són autònoms de la mateixa categoria, quan no tenen res a veure ni tenen res en comú... Com hem d’agrupar les necessitats d’un autònom societari d’una gran empresa amb la d’algú que treballa pel seu compte? El repte, per començar, ha estat fer entrar a la junta nous uns nous perfils d’autònoms que donin representativitat al col·lectiu, des d’una micro, a una pime, passant per un emprenedor. Els autònoms són la base del teixit empresarial però tenen poca sensació de col·lectiu.

Gairebé que un autònom assumeix que està sol.
Sí, assumeixen que tenen certs avantatges i molts inconvenients. I la nova llei encara ho ha complicat més perquè representa que només pot funcionar a través de factures i no tenint nòmina de la pròpia empresa. És un aspecte complicat.

Què podríeu fer perquè els autònoms veiessin necessari associar-se o agremiar-se a una entitat suprasectorial? Quins avantatges pot tenir?
Un col·lectiu més fort és un lobby de pressió per traslladar les seves demandes davant l’administració. Seria ideal! El problema és que el perfil d’autònom és molt diferent però tot acaba encabit aquí. Per exemple, el gestor d’una gran empresa no se’n sent, se sent administrador d’una gran empresa. Som el mateix davant la llei  però un gran empresari és per damunt un gran empresari, no un autònom. I molta gent, en canvi, ho entén com un primer pas, una primera sortida. L’autònom hauria de tenir molt més marge de cobertures i més opcions de pagament de quotes.

Però amb quotes més variables, almenys als inicis, potser s’ajudaria més que la gent es fes autònom, com passa en certs països?
Sí, segur. Però a més és un tema que administrativament depèn del govern central i no cobreix satisfactòriament la realitat de cada territori. Amb un seguiment més exhaustiu, més control, més incentius... tindríem una altra radiografia de la situació i es podrien prendre, segurament, mesures més acurades. Però la Generalitat no pot fer res en aquest àmbit, és una llàstima, perquè hi té inquietud però no competències per prendre polítiques actives. I si ens comparem amb d’altres països sempre hi sortirem perdent... perquè aquí el règim d’autònoms no s’ha modificat des que va establir-se, no hi ha hagut una evolució legislativa, al contrari la nova llei encara comporta més feina administrativa als autònoms societaris. 

Quines mesures pot exercir l’associació per canalitzar aquests canvis?
El primer pas com a AutCat és que ens considerin associació representativa dels autònoms i això passa perquè se'ns consideri un interlocutor vàlid. Fins ara no ha passat perquè formem part de l’estructura de Cecot que, al seu torn, forma part de Foment i Foment considera que la seva entitat ja ho representa tot.  Ara ha canviat i a la taula del sector podrem representar-nos, juntament amb els representants d’autònoms dels sindicats o de la pimec.

I després, el següent pas, és que numèricament tinguem més força. Sota el paraigües de la Cecot?
Sí, els associats, encara que siguin de l’AutCat, sempre tenen la sensació de formar part de la patronal terrassenca Cecot. És un bon paraigües que tenim i té força. Quan la Cecot diu alguna cosa, se l’escolta.

Com a empresari, quin és el teu diagnòstic sobre el paper de la dona a l’empresa?
Ha de ser una cosa totalment natural. Les dones han d’ocupar llocs destacats perquè valen, no perquè toqui. I és un procés difícil perquè, malauradament, encara no estan en igualtat sobretot en els nivells directius. A la meva empresa, per exemple, fins ara tot eren dones i, recentment, s’hi ha incorporat un home. Em sembla realment increïble que pugui passar que es discrimini algú per ser dona o que per fer-ho, cobri menys.

Hoya corredoria d’assegurances, la teva empresa, enguany fa 50 anys. Quina feina fa un corredor d’assegurances?
Intermedia i assessora el client abans de contractar qualsevol pòlissa segons les seves necessitats actuals o les necessitats que pugui tenir en un futur. En casos de sinistre, valora com ha d’actuar l’assegurança.  Perquè no et passi allò que estiguis ‘molt content amb les teves assegurances fins el dia que t’arribi un sinistre i t’hagin de començar a cobrir’. Per això estem. 

 

Participació