entrevista

Anna Ubach: «Les llaminadures poden ser saludables»

Una ullastrellenca, doctora en Biotecnologia i investigadora biomèdica a la universitat, va haver de dir-li adéu a la seva feina després d'una baixa per maternitat i es va reinventar per emprendre una aventura empresarial artesana anomenada 'Gumianoles'

per David López , 26 d'octubre de 2015 a les 19:40 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 26 d'octubre de 2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Anna Ubach fa gominoles naturals Foto: Gumianoles


Fer de la necessitat virtut està més de moda que mai. La crisi econòmica, que tot ho va trastocar, ha portat a massa gent a fer un gir de 180 graus a la seva vida professional. És el cas d'Anna Ubach (1-1-70, Terrassa), científica de professió i vocació. Aquesta ullastrellenca, doctora en Biotecnologia i investigadora biomèdica a la universitat, va haver de dir-li adéu a la seva feina després d'una baixa per maternitat. La seva afició per la cuina, per l'alimentació saludable i la necessitat de reinventar-se, la van portar a emprendre una aventura anomenada 'Gumianoles', que acaba de complir un any, i que s'està convertint en el seu "modus vivendi": consisteix en la fabricació de "gominoles" naturals artesanes.


Com s'arriba de la biotecnologia a les "gominoles"?
En el meu cas, quan es va acabar la prestació per desocupació. Havia perdut una feina ideal, i no vaig trobar alternatives laborals que em convencessin. Recordo una entrevista de feina en la qual gairebé tot el temps l'invertim en negociar l'horari. Al principi tenia esperança d'aconseguir alguna cosa semblant ... però va anar passant el temps, es va acabar l'atur i em vaig començar a posar nerviosa. 


I amb ansietat s'arriba als dolços, no?
La cuina sempre ha estat una de les meves grans aficions. Especialment les postres, que són la meva debilitat. I portava un parell de mesos fent "gominoles" artesanals, amb sucre i fruita natural, amb la intenció de fer alguna cosa atractiva alhora que sana pels petits. Les deixes tastar, veus que agraden... i et comences a plantejar, mig en broma, mig seriosament, per què no dedicar-m'hi  professionalment?

Quan se li encén aquesta bombeta que la porta a emprendre l'aventura empresarial?
Concretament, ens hem de remuntar a una festa escolar de la meva filla, on feien una exposició de cuina. Cada classe havia de portar un tipus de menjar i jo vaig aportar, ves tu per on, les "gominoles". 

Portar gominoles" a un col·legi és apostar pel cavall guanyador!
Sí, van agradar molt! I aquí van començar a demanar-me'n més i vaig començar a deixar targetes.  Així, vaig decidir que utilitzaria l'estiu com a banc de proves, i al setembre decidiria. 

Va arribar setembre...
I em vaig tirar a la piscina. Ja m'havia assessorat prèviament i em vaig plantejar un objectiu: obrir l'1 de desembre. Vaig treballar molt dur per aconseguir-ho. No és només cuinar, sinó muntar una empresa, penjar a la web, llaurar un públic, fer de comercial... 

És el més difícil d'aquesta nova faceta professional?
No, és fer-ho a casa. Amb la família, sense moure't d'aquí... de vegades tinc la sensació que no treballo. I tant que treballo! Ara ja m'he construït un obrador i tinc el meu espai de treball. Gràcies, en gran mesura, al suport del meu marit. És fonamental trobar una actitud positiva a casa, que et faciliti l'aventura. I jo li he trobat sempre.

Com va el negoci?
El primer Nadal molt bé. Sóc conscient que estic començant i que queda molta feina per fer. 

Per exemple, convèncer molta gent que donar llaminadures als nens és saludable.
Doncs ha de pensar que jo, en aquest projecte, hi he intentat posar el sentit comú. Amb la filosofia de mare dissenyo les "gominoles". Tinc tres criatures! (riu). Aquesta filosofia consisteix que les llaminadures són un caprici, així que si cal cedir, almenys que sigui saludable. 

I una llaminadura natural artesana ho és...
Per descomptat, jo mateixa superviso la matèria primera amb els proveïdors abans de comprar-la. La gelatina, la fruita natural... el sucre és biològic, que vol dir que no està processat de forma química, sinó mecànica. No és tan blanc, el gra és més irregular... però és més saludable. A més, es tracta d'un producte únic. He vist altres "gominoles" naturals en fires  i les elaboren amb pectina, que és una substància que fa que es trenquin abans.  

On les podem trobar?
De moment, a gumianoles.cat, que és la meva pàgina web. Però sé que en breu hauré de començar a obrir nous mercats, visitar persones i empreses i intentar ampliar el cercle perquè finalment es pugui convertir en la meva nova forma de vida.

Quins gustos puc trobar? Els clàssics maduixa i préssec?
I vi negre de la finca de Can Morral. 

Com? Ho pot tornar a repetir?
Vi negre. I cervesa artesana de Viladecavalls, i oli d'oliva, o cava d'Ullastrell, i gintònic, que ara començaré a fer amb ginebra cent per cent catalana. 

I ja ho poden prendre els nens?
Clar que sí! La de cava, per exemple, puc dir que és la preferida de la meva filla. Pràcticament no hi queda alcohol, només el gust. Filosofia de mare, recorda... Ara per ara, en total tinc 23 varietats. I no només les poden prendre els nens. També les persones amb intoleràncies diverses com el gluten, l'ou, la lactosa... fins i tot hi ha 'gominoles' per a diabètics.

Sense sucre de cap mena?
Sense sucre. Vaig buscar edulcorants naturals, i després d'haver-ho provat amb estèvia, em van convèncer més els resultats aconseguits amb el xarop d'atzavara. Es un producte natural i respecta més el sabor, a parer meu, és clar. Les de fruita tenen una caducitat d'uns dos mesos, però en les altres, aquest alcohol fa de conservant i les manté molt més temps.

 

Participació