Estudien l'astigmatisme amb un gronxador de Terrassa

El treball de Raquel Garrido estableix, per primer cop, el grau d’inclinació màxima del cap a l’hora de llegir o d’escriure en pacients amb astigmatisme neutralitzat amb ulleres

La Torre
09 de juliol del 2015
Actualitzat el 10 de juliol a les 14:00h
Experiments amb persones que s’introduïen dins d’un cilindre gronxador de dos metres de diàmetre, ubicat al Parc de Vallparadís de Terrassa
Experiments amb persones que s’introduïen dins d’un cilindre gronxador de dos metres de diàmetre, ubicat al Parc de Vallparadís de Terrassa | UPC


Raquel Garrido ha finalitzat el grau d’Òptica i Optometria a la Facultat d’Òptica i Optometria de Terrassa (FOOT) de la Universitat Politècnica de Catalunya amb un treball final de grau on estableix, per primer cop, el grau d’inclinació màxima del cap a l’hora de llegir o d’escriure en pacients amb astigmatisme neutralitzat amb ulleres. Per a l’estudi, dirigit per la professora Montserrat Tàpias, ha realitzat experiments amb persones que s’introduïen dins d’un cilindre gronxador de dos metres de diàmetre, ubicat al Parc de Vallparadís de Terrassa. És el primer estudi sobre aquest tema que es realitza a la FOOT i se’n podria derivar una línia de recerca.

En situacions on un individu efectua inclinacions laterals l’ull humà sempre es mou en sentit oposat al moviment del cap i/o del cos amb l’objectiu de mantenir  la imatge estable a la retina,.  Per a les persones que pateixen astigmatisme ocular i duen ulleres neutralitzadores, el grau d’inclinació lateral màxima del cap i/o del cos per a la correcta visió és molt important, sobre tot a l’hora de llegir o d’escriure, ja que d’ell depèn que es mantingui el paral·lelisme entre l’eix de la ullera i el de l’ull, permetent   l’enfocament adequat i una correcta visió.

La norma UNE-EN ISO 219987 estableix  per als fabricants d’ulleres la desviació màxima de l’eix del cilindre de la lent neutralitzadora, però no hi ha cap recomanació per al pacient sobre el grau màxim d’inclinació lateral del cap i/o del cos permeses.

Inclinació màxima del cap per a observadors astigmàtics
Ara, gràcies al projecte fi de grau de l’estudiant de la Facultat d’Òptica i Optometria de Terrassa (FOOT), Raquel Garrido, sabem que, per exemple, per a pacients amb ulleres i amb un astigmatisme entre 0,50 i 0,70 D, el valor màxim d’inclinació del cap permès és de 37º. Per a persones entre 0,75 D i 1,50 D d’astigmatisme, la inclinació màxima permesa és de 18º; per a persones entre 1,50 D i 2,50 D d’astigmatisme és de 14º i, finalment, per a astigmàtics amb més de 2,50 D la inclinació màxima permesa és de 9º. En tots els casos, si el grau d’inclinació és major que el que estableix l’estudi de Raquel Garrido, la visió deixa de ser correcta.

Experiment al cilindre-gronxador
Per obtenir aquestes dades, Raquel Garrido ha necessitat trobar un sistema a través del qual poder comprovar científicament diferents graus d’inclinació en persones reals. “En principi havia pensat fer les proves en un gimnàs” comenta Raquel Garrido. “La directora del projecte, la professora Montserrat Tàpias, em va proposar utilitzar el gronxador-cilindre del Parc de Vallparadís. Per fer l’experiment, les persones havien d’estar dins del cilindre, dempeus i quiets. Se’ls feia marca de referència al front  i altres marques a la perifèria del cilindre. Per establir un determinat nombre de mesures, es girava el cilindre fent coincidir la marca del front amb la marca de la perifèria i es prenien dades dels seus moviments vestibulooculars (inclinació del cos)  i cervicooculars (inclinació del cap)  amb una càmera fotogràfica fixada a un trípode, amb la que es fotografiava l’ull amb detall”, explica Raquel.

L’inici d’una nova línia de recerca
“Estic molt satisfeta pels resultats obtinguts i perquè és el primer estudi que s’ha realitzat a la FOOT sobre la mobilitat de l’ull en inclinacions laterals del cap i/o del cos" En aquest sentit, la professora i investigadora de la FOOT, Montserrat Tàpias, directora d’aquest projecte fi de grau, ha comentat que, “el treball de la Raquel podria ser l’origen d’una nova línia de recerca que generés més estudis sobre mobilitat ocular en general. Per poder evolucionar en la recerca seria necessari un equipament tecnològic com ara un eye-tracker, un aparell bàsic per iniciar aquest tipus d’estudi”.

Més informació
www.foot.upc.edu