Viver i Pi-Sunyer, possible líder de la llista sense polítics

El nom de l'egarenc Carles Viver i Pi-Sunyer està circulant molt aquests darrers dies com un possible candidat a liderar una llista unitària del sobiranisme sense polítics. Es tracta d'un nom força desconegut a nivell de carrer Catalunya i també a la cocapital del Vallès Occidental, però, al mateix temps, una peça clau en la vessant institucional del procés sobiranista i, anteriorment, en la mateixa estructura de l'Estat com a vicepresident del Tribunal Constitucional espanyol.

Nascut a Terrassa l'any 1949, ocupa actualment el càrrec de comissionat per a la Transició Nacional, una figura que, des del Govern, ha de preparar la denominada “desconnexió” amb Espanya en cas d'independència. Es dóna la circumstància que aquest càrrec –així com les estructures d'estat de les quals ha de coordinar el desplegament- ha estat recorregut recentment pel govern espanyol al Constitucional, organisme del qual en va ser magistrat del 1992 al 2001. 

Val a dir que Terrassa va tenir un president de la Mancomunitat de Catalunya, Alfons Sala i Argemí, industrial i polític, cacic local per excel·lència i amic del dictador Primo de Rivera i del Rei Alfons XIII, del que va rebre el títol de Comte d'Ègara. 

Entre el Constitucional espanyol i l'andorrà

Viver i Pi-Sunyer es va doctorar en Dret a la Universitat de Barcelona l'any 1977. Deu anys més tard es convertia en catedràtic de Dret Constitucional en aquesta mateixa universitat i el 1990 es traslladava a la Universitat Pompeu Fabra. Dos anys després va ser nomenat magistrat del Tribunal Constitucional a proposta de CiU i el PSOE. Entre 1998 i el 2001, els tres darrers anys a l'organisme, va ser-ne vicepresident.

La seva trajectòria va continuar amb el nomenament el 2004 com a director de l'Institut d'Estudis Autonòmics, des d'on va ser un dels principals assessors en la redacció de l'Estatut d'Autonomia del 2006, la retallada del qual acabaria desembocant en l'actual procés sobiranista. Viver i Pi-Sunyer segueix al capdavant d'aquesta institució que depèn del Departament de Presidència.

A més, entre el 2006 i el 2014 va ser magistrat del Tribunal Constitucional d'Andorra –presidint-lo del 2008 al 2010- a banda de rebre reconeixements com la Creu de Sant Jordi i el Premi Justícia (2003), la Gran Creu de l'Ordre d'Isabel la Catòlica (2004) i l'Ordre al Mèrit Constitucional (2005) com a magistrat emèrit de l'alt tribunal espanyol.

Home clau del procés sobiranista en l'àmbit institucional

Artur Mas va apostar pel jurista vallesà per encapçalar el Consell Nacional per a la Transició Nacional, un dels principals organismes institucionals creats en el marc del procés sobiranista, i que va acabar elaborant un “llibre blanc” pensat per dissenyar la Catalunya de l'endemà d'una hipotètica independència. Després d'acabar els treballs va entrar a formar a part del Govern com a comissionat per tal de preparar l'administració per a la “desconnexió”.