04
d'octubre
del
2015
Actualitzat
el
09
d'octubre
a les
7:40h
Joaquim Badrinas (Terrassa, 1948), enginyer tèxtil, és la cinquena generació de fabricants tèxtils. Va veure liquidar la històrica fàbrica familiar Sala y Badrinas, a principis dels anys 70. Després d’especialitzar-se a Alemnaya, va fundar Finsa Filtros Industriales que fabrica teixits tècnics per als processos industrials de filtratge. Des de fa 12 anys, Finsa va arrencar amb una nova matriu: Finsa Arquitectura dedicada a la confecció de teixits metàl·lics. L’empresa tèxtil, ubicada a Terrassa, exporta el 80% de la seva producció en un procés d’internacionalització que en els últims vuit anys ha passat del 30% a prop del 80%. Actualment, ocupa 55 treballadors.
Finsa és una empresa tèxtil.
Fins ara és una empresa tèxtil, hereva d’una empresa familiar molt antiga, Sala y Badrinas (1850), però que amb la gran crisi tèxtil de l’any 70 va plegar. Ocupava més de 1.000 persones. Nosaltres vam voler aprofitar els coneixements tèxtils que teníem i l’experiència –que en el fons és l’actiu més important- per buscar una nova sortida de negoci, per mantenir una activitat fabril, i vam entrar amb els teixits tècnics.
Què entenem per teixits tècnics?
La nostra especialització dins dels teixits tècnics són els de filtració industrial, amb dues branques: filtració seca, que vol dir separar un sòlid d’un gas, com la pols, i la filtració humida que separa un sòlid d’un líquid. Nosaltres ens dediquem, sobretot, aquest segon camp. I has de pensar que es filtra tot: la indústria química, la mineria, les fibres, les aigües residuals, tot. Pràcticament en tots els processos hi ha un part que és filtratge. I Finsa fa aquests teixits. Sí, els fabriquem i, a partir d’una gamma de teixits, els manipulem perquè cada màquina necessita que s’hi ajusti el seu teixit. No és un producte estàndard, per tant, cada client necessita el seu específic fet a mida.
Si el filtratge participa de tants processos industrials, significa això que podem trobar el seu producte en milers d’indústries?
Podem trobar entre 200 i 300 referències de teixits però com que no són estàndards, fabriquem el que necessiti cada client. Aquestes referències s’han de manipular i la confecció és el que arriba al client final. Per això fem producte a mida perquè, en funció de la puresa que vulgui el client, més tupit ha de ser el teixit, però això implica que tindrà menys rendiment. Es tracta d’anar-se ajustant. Però acabem sent una enginyeria de filtració!
Amb quin material es fan aquests teixits?
Amb fibres sintètiques. Però Finsa també té una altra vessant que són els teixits metàl·lics per a l’arquitectura. Sí, vam evolucionar. Vam començar a fer teixits metàl·lics per a l’arquitectura. Són dues línies de producció per dos mercats molt diferents. Però l’essència és la mateixa: teixir. El Grupo Finsa té les dues empreses: Finsa Filtros industriales i Finsa Arquitectura, i cadascuna té accionariat diferent. Però la gerència la porta la família Badrinas. El més espectacular són els teixits metàl·lics perquè els pots veure aplicats i són molt bonics, i els altres, els filtres, és com un negoci ocult, no es veu enlloc.
Posi’m exemples de filtratge.
Pigments, or, mineria, indústria agroalimentària com sucs de fruita, la llet, l’aigua. Tot. Quina proporció de la producció de Finsa s’exporta? Un 80% de la nostra producció, sobretot em països on la mineria és un sector molt important com Sud Àfrica, Xile, Perú, Rússia, Colòmbia, Mèxic. A Europa, principalment, Suècia, França, Alemanya. Un total de 40 països.
Vostè que ha viscut la crisi del tèxtil en primera persona, creu que aquesta indústria té encara viabilitat si segueix apostant per la qualitat?
En el nostre camp, no té comparador perquè no rebem l’impacte de les fabricacions xineses, per exemple. Tenim un nínxol de mercat molt definit. Però tens molta raó: hi ha hagut una indústria, sobretot feta a Àsia, que ha fet molt mal. Però el públic cada vegada s’adona i valora més que la qualitat també és un valor. Moltes de les grans cadenes de roba ofereixen peces a un preu que només és viable amb l’exploració laboral de treballadors d’allà. Europa s’ha de defensar amb valor afegit, qualitat i disseny. No amb preu. No he cregut mai que vendre barat sigui la solució! Jo crec en que les empreses han d'apostar per la investigació i vendre valor afegit.
En un producte com el vostre, la investigació deu haver de ser constant.
Sempre hem tingut convenis amb la universitat en recerca: tenim un parell d’enginyers que investiguen aquí, mentre fan la carrera, i sovint es queden. La investigació la ha de fer tothom, però: els gerents i els comercials són un agent d’investigació perquè intentes solucionar problemes que plantegen els clients. És una investigació contínua perquè cada client és diferent i necessita un producte propi. Finsa canvia un dia de paradigma i passa de teixir amb fibres a fer-ho amb fils metàl·lics; la matriu dedicada a l’arquitectura. El procés mecànic és el mateix però canvia una mica el teler. Som socis amb una empresa alemanya que fabriquem tant aquí com allà. Fem teixit metàl·lics, cortines, teixits de coure per a lluminàries, malles. Podem trobar aplicacions a l’Hotel Barceló Raval, l’aparcament de l’aeroport de Barcelona, lluernaris de la Sagrada Família, la ciutat de la Justícia, entre moltes altres. Els arquitectes i els enginyers, però, parlem llenguatges diferents. Per això tenim incorporats al departament dos arquitectes que es relacionen directament amb els despatxos que volen el producte: és més fàcil que s’entenguin.
Quina facturació té Finsa?
La secció de filtratge industrial uns 6 milions d’euros anuals i la dedicada a l’arquitectura, depèn més de l’any, però entre 2 i 3 milions.
Finsa és una empresa tèxtil.
Fins ara és una empresa tèxtil, hereva d’una empresa familiar molt antiga, Sala y Badrinas (1850), però que amb la gran crisi tèxtil de l’any 70 va plegar. Ocupava més de 1.000 persones. Nosaltres vam voler aprofitar els coneixements tèxtils que teníem i l’experiència –que en el fons és l’actiu més important- per buscar una nova sortida de negoci, per mantenir una activitat fabril, i vam entrar amb els teixits tècnics.
Què entenem per teixits tècnics?
La nostra especialització dins dels teixits tècnics són els de filtració industrial, amb dues branques: filtració seca, que vol dir separar un sòlid d’un gas, com la pols, i la filtració humida que separa un sòlid d’un líquid. Nosaltres ens dediquem, sobretot, aquest segon camp. I has de pensar que es filtra tot: la indústria química, la mineria, les fibres, les aigües residuals, tot. Pràcticament en tots els processos hi ha un part que és filtratge. I Finsa fa aquests teixits. Sí, els fabriquem i, a partir d’una gamma de teixits, els manipulem perquè cada màquina necessita que s’hi ajusti el seu teixit. No és un producte estàndard, per tant, cada client necessita el seu específic fet a mida.
Si el filtratge participa de tants processos industrials, significa això que podem trobar el seu producte en milers d’indústries?
Podem trobar entre 200 i 300 referències de teixits però com que no són estàndards, fabriquem el que necessiti cada client. Aquestes referències s’han de manipular i la confecció és el que arriba al client final. Per això fem producte a mida perquè, en funció de la puresa que vulgui el client, més tupit ha de ser el teixit, però això implica que tindrà menys rendiment. Es tracta d’anar-se ajustant. Però acabem sent una enginyeria de filtració!
Amb quin material es fan aquests teixits?
Amb fibres sintètiques. Però Finsa també té una altra vessant que són els teixits metàl·lics per a l’arquitectura. Sí, vam evolucionar. Vam començar a fer teixits metàl·lics per a l’arquitectura. Són dues línies de producció per dos mercats molt diferents. Però l’essència és la mateixa: teixir. El Grupo Finsa té les dues empreses: Finsa Filtros industriales i Finsa Arquitectura, i cadascuna té accionariat diferent. Però la gerència la porta la família Badrinas. El més espectacular són els teixits metàl·lics perquè els pots veure aplicats i són molt bonics, i els altres, els filtres, és com un negoci ocult, no es veu enlloc.
Posi’m exemples de filtratge.
Pigments, or, mineria, indústria agroalimentària com sucs de fruita, la llet, l’aigua. Tot. Quina proporció de la producció de Finsa s’exporta? Un 80% de la nostra producció, sobretot em països on la mineria és un sector molt important com Sud Àfrica, Xile, Perú, Rússia, Colòmbia, Mèxic. A Europa, principalment, Suècia, França, Alemanya. Un total de 40 països.
Vostè que ha viscut la crisi del tèxtil en primera persona, creu que aquesta indústria té encara viabilitat si segueix apostant per la qualitat?
En el nostre camp, no té comparador perquè no rebem l’impacte de les fabricacions xineses, per exemple. Tenim un nínxol de mercat molt definit. Però tens molta raó: hi ha hagut una indústria, sobretot feta a Àsia, que ha fet molt mal. Però el públic cada vegada s’adona i valora més que la qualitat també és un valor. Moltes de les grans cadenes de roba ofereixen peces a un preu que només és viable amb l’exploració laboral de treballadors d’allà. Europa s’ha de defensar amb valor afegit, qualitat i disseny. No amb preu. No he cregut mai que vendre barat sigui la solució! Jo crec en que les empreses han d'apostar per la investigació i vendre valor afegit.
En un producte com el vostre, la investigació deu haver de ser constant.
Sempre hem tingut convenis amb la universitat en recerca: tenim un parell d’enginyers que investiguen aquí, mentre fan la carrera, i sovint es queden. La investigació la ha de fer tothom, però: els gerents i els comercials són un agent d’investigació perquè intentes solucionar problemes que plantegen els clients. És una investigació contínua perquè cada client és diferent i necessita un producte propi. Finsa canvia un dia de paradigma i passa de teixir amb fibres a fer-ho amb fils metàl·lics; la matriu dedicada a l’arquitectura. El procés mecànic és el mateix però canvia una mica el teler. Som socis amb una empresa alemanya que fabriquem tant aquí com allà. Fem teixit metàl·lics, cortines, teixits de coure per a lluminàries, malles. Podem trobar aplicacions a l’Hotel Barceló Raval, l’aparcament de l’aeroport de Barcelona, lluernaris de la Sagrada Família, la ciutat de la Justícia, entre moltes altres. Els arquitectes i els enginyers, però, parlem llenguatges diferents. Per això tenim incorporats al departament dos arquitectes que es relacionen directament amb els despatxos que volen el producte: és més fàcil que s’entenguin.
Quina facturació té Finsa?
La secció de filtratge industrial uns 6 milions d’euros anuals i la dedicada a l’arquitectura, depèn més de l’any, però entre 2 i 3 milions.