Com és la Festa Major de Terrassa?

LA NOSTRA FESTA MAJOR
Miquel Mallafré

La primera cosa que s'ha dir sobre la Festa Major és que no li manca imaginació, tot al contrari, se'n necessita molta per fer creure als ciutadans que la d'aquest any és diferent de la de l'any passat quan totes les activitats són les mateixes. Puc dir obertament que 35 anys d'Ajuntament democràtic han comportat també 35 anys de repetició. Com diuen els especialistes en cultura, per què s'ha de canviar si la cosa va bé i funciona?

Mentre a la ciutat tot un seguit d'entitats camuflades continuïn sota l'execrable nom de cultura popular, no hi ha res a fotre i, encara més en èpoques de sequera econòmica. Aquesta gent imposa sota pressió tot una sèrie d'actes horribles i d'una carrincloneria que fan envermellir qualsevol amb un dit de front, això sí, tots ells acostumen a tenir un tuf a ranci que Déu n'hi do. L'encomiable és l'intent de fer integrar els barris a la dinàmica de la ciutat. L'Ajuntament ja hi posa les ganes, però els resultats acostumen a desbordar l'empresa. Em refereixo a tota aquella gentada que sota el nom de no sé quina entitat poden estar ballant tres dies seguits sevillanes, jotes i muñeiras per qualsevol racó del centre de la ciutat. Sempre que els veig m'agafen unes ganes urgents de beure molt líquid, deu ser per allò de la deshidratació. 

A mi el que realment em té el cor robat és l'inici de la mateixa, la cosa esdevé com un "dia de la marmota", amb les mateixes paraules de rigor de cada any, les quals sempre vénen a dir: "Com cada any a l'entrada de l'estiu ens disposem a celebrar la nostra Festa Major...", el pregó, el capgròs de l'any, ball de gegants, bastoners..., amb la qual cosa es confirma el que acabo d'esmentar, que la mateixa està feta per gent amb una gran dosi d'imaginació. En aquestes situacions acostuma a passar que la gramàtica és com la dels jugadors del Barça, més aviat escassa. Cal fer esment també de tota la gent que opta -entre cervesa i cervesa comprada al pakistanès- per cremar-se i deixar-se els timpans amb els petards, tot dient que allò que fan sí que és autènticament popular, de la mateixa manera que tota la canalla més cepada i més cafre de la ciutat que es dedica a amuntegar-se per fer castells.

Una de les coses que em mou a parlar de la Festa Major és de la progressiva degradació de qualitat que ha patit aquesta fita anual. No contents en fer-nos empassar l'any passat el Duo Dinámico, aquells que canten: "quince años tiene mi amor..." i, ells ja van pels 70 llargs (qualsevol dia d'aquests els detenen per pederastes). Doncs bé, enguany tornen a provar sort amb el Georgi Dann, que com tothom sap, a part d'anunciar barbacoes, chiringuitos i bimbos, continua torturant a qui sigui amb el seu repertori ple de caspa arnada. Què és el que motiva a portar un senyor com aquest, el qual està més a prop del museu de cera que no pas de la música? Tan malament s'ha portat la ciutat per rebre un càstig com aquest? No hi havia ningú més ranci al mercat geriàtric? 

Això només és una petita mostra per adonar-nos de la frivolitat i el bon criteri amb que el nostre consistori decideix i es gasta uns diners que no són només seus. Jo no vull entrar a discutir la vàlua com a artista de Georgi Dann: no en té cap.          

No voldria deixar de comentar la participació del consistori en aquesta festa, des de passejar el pendó de la ciutat (no, no és el que s'imaginen), sense oblidar les paelles populars, la solemne celebració eucarística, el ball de plaça, la inacabable solidaritat contínua i les trobades informals de regidors i regidores tot passejant de manera desenfadada. Entranyable...  De totes maneres, la Festa Major ens recorda any rere any que les vacances són necessàries i imprescindibles per a tothom, sobretot pels infants i els joves que han acabat l'escola, és quan s'adonen que tindran temps per aprendre alguna cosa. Com deia aquell, cada poble té la Festa Major que es mereix i nosaltres, la nostra.


UN REFLEX DE LA SOCIETAT
 Marc Ferrer

Des de principis del segle XIX i pràcticament sense cap interrupció, el primer diumenge després de Sant Pere se celebra la Festa Major de Terrassa, tot i que en honor a la veritat, sempre comença el divendres després de Sant Pere. Cal dir que antigament se celebrava just per Sant Pere, però quan el poble de Sant Pere es va independitzar de Terrassa, des de la vila es va decidir celebrar-­la el diumenge següent per no coincidir amb la del poble de Sant Pere. 

Seguint el fil històric, dir que la Festa Major de Terrassa se celebra en honor dels seus sants patrons: Sant Pere, Sant Cristòfol i Sant Valentí. Des de fa poc més de 30 anys, que el model de festa segueix sent bàsicament el mateix, arran de la proposta del Grup d’Estudis sobre la Festa Major i des de l’any 1997 van ser aprovats el Protocols de la Festa Major de Terrassa que donaven contingut oficial als actes a desenvolupar marcant les pautes a seguir.

Amb aquests protocols (revisats el 2009) quedava consolidat l'esquelet de la Festa Major i fa que pràcticament tothom sàpiga molta part del programa de memòria, des del divendres a la tarda, amb la baixada del Drac, fins al dimecres a la nit, quan després del castell de focs es clou amb les havaneres acompanyades de rom cremat. Conec moltes festes majors i altres celebracions arreu de Catalunya, però per mi, la Festa Major de Terrassa és una de les que més agrada. 

I és precisament per aquesta estructura consolidada, on la cultura popular catalana  hi té una singular i cabdal rellevància, que la fa ser una festa especial i atractiva. Com a model i organització, crec que la gran celebració terrassenca no té res a envejar a d'altres festes catalanes. Podem discutir sobre si ens agrada el cantant o grup de torn que toca, o sobre el pressupost, ja que com més pressupost, millor qualitat, però per què cal tocar l'estructura, si només cal veure que la gran participació i la gentada al carrer és un èxit consolidat? Tot i així, si em demaneu canviar alguna cosa, jo faria que el 100% d'espectacles fossin gratuïts. 

La Festa Major, com el seu nom diu, és un gran espai de festa per a tothom, on els terrassencs i terrassenques compartim alegria, xerinola, celebració i emocions sense cap incident a destacar. La Festa Major també és un reflex de la societat terrassenca, la multicultularitat i la diversitat de la nostra ciutat on cadascú hi està representant i hi té el seu espai. 

Fins i tot, fa uns anys, des de certs sectors polítics i juvenils es va voler crear una Festa Major jove i alternativa, i aquesta proposta "alternativa" ha quedat plenament consolidada com un espai més de la pròpia Festa Major, i com un referent pels joves, com un lloc de reivindicació. Estic citant el "Jove Tu també pots", i en parlo com un dels organitzadors del primer "Jove". Aquest fet demostra també que la Festa Major és viva i que evoluciona com evoluciona la societat, i segurament d'aquí 50 anys, hi haurà coses que ja no es faran i d'altres que naixeran. 

Durant sis dies al voltant de Sant Pere, existeix un pol d'integració i també un lloc d'aprenentatge d'altres cultures. Gent de tota la vida, dels que acaben d'arribar, que parlen una llengua o altra, tenen un cosa en comú: la Festa Major. I només per això ja té una gran riquesa.