Set de cada deu persones que surten de la presó no torna a ingressar-hi

Set de cada deu persones que surten de la presó no han tornat a ingressar-hi per un nou delicte, segons apunta la recerca 2014 de reincidència penitenciària que ha presentat avui el Departament de Justícia i que ha estat realitzada pel Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada. Aquesta primera dada significa que baixen fins al 30, 2 % els excarcerats que reingressen a presó per la comissió d’un nou delicte. 

 

L’estudi analitza una població de 3.214 persones, que són totes les que van finalitzar la seva condemna l’any 2010. Aquesta és la quarta recerca de reincidència penitenciària dels excarcerats a Catalunya des que se’n va presentar la primera l’any 1992: la darrera data del 2008, i la taxa de reincidència penitenciària se situava llavors en el 40,3 %. És a dir, que quatre de cada deu persones que estaven ingressades a la presó l’any 2002 –any en el qual es basava la mostra– havien reingressat per un delicte comès amb posterioritat a la seva excarceració. La taxa de reincidència s’ha reduït, doncs, en 10 punts.

 

Des que s’estudia la reincidència penitenciària, la xifra que es presenta avui –un 30,2 %– representa la taxa més baixa des de 1992, any en què es va presentar la primera anàlisi.

 

El director general de Serveis Penitenciaris, Pere Soler, ha afirmat, durant la presentació de l’estudi que s’ha realitzat aquest matí a la seu del Departament de Justícia, que es tracta d’una “molt bona dada” i ha afegit que “estudis com aquests ens permeten saber on som i cap a on hem d’anar a l’hora de dissenyar les nostres polítiques penitenciàries”. En aquest sentit, Soler ha remarcat que és una bona eina per avaluar sistemes i posar l’accent en determinats col·lectius. 

 

En aquesta mateixa línia s’ha manifestat la nova directora del Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada, Bibiana Segura, que ha remarcat que aquest estudi posa en relleu que les recerques impulsades pel CEJFE s’han convertit en un “mecanisme bàsic del Departament de Justícia per constatar l’eficàcia de les polítiques d’una manera empírica, científica i objectiva”.

 

Pere Soler també ha lamentat que “tot i que Catalunya disposa d’un molt bon sistema penitenciari, no podem, de moment, legislar sobre normativa penal i penitenciària o la Llei d’estrangeria. Això dificulta la potenciació del medi obert en els centres penitenciaris i no afavoreix la reinserció”.

 

Algunes de les dades que s’extreuen de la recerca són les següents:  el  temps que els excarcerats que reincideixen triguen a reingressar a presó per una nova causa és de 336,14 dies de mitjana. El 65 % dels reincidents, ho fa dins del primer any de la seva excarceració, mentre que al llarg del segon any puja al 87 %. El delicte principal més comú en la primera reincidència és un delicte contra la propietat en un 60,2 % dels casos. La mitjana d’ingressos penitenciaris posteriors és de 2,2.  

 

El perfil de les persones que presenten una taxa més baixa de reincidència són els interns que han sortit en llibertat condicional: reincideixen menys, en un 11,6 %, cosa que vol dir que nou de cada deu interns que han sortit en llibertat condicional no han retornat a presó. En el cas dels que han sortit en tercer grau, ho fan un 18,1 %; és a dir, vuit de cada deu no han reincidit. També reincideixen menys els qui han gaudit de permisos penitenciaris ordinaris, que ho fan en un 20,55 %. Per delictes, els qui reincideixen menys són els condemnats per delictes de drogues, en un 14,1 %; els condemnats per delictes contra la llibertat sexual, en un 19,5 %; contra les persones, en un 22,5 %, i els condemnats per violència de gènere, en un 25,1 %.

 

Per contra, el perfil que presenta les taxes més altes de reincidència és el dels excarcerats que han tingut més de cinc ingressos anteriors –antecedents penitenciaris–,  que reincideixen en un 71,3 %; també els qui han comès un delicte contra la propietat, que ho fan en un 43,8 %; els qui compleixen una pena de responsabilitat civil subsidiària per impagament de multa, en un 53,4 %. També reincideixen més els estrangers de la resta d’Europa, en un 44,5 %, i els asiàtics, en un 44,5 %. I també, en un 38,6 %, els que no han gaudit de permisos penitenciaris ordinaris.

 

El coautor de la recerca i responsable d’investigació social i criminològica del CEJFE, Manel Capdevila, ha apuntat que el descens, en 10 punts, de la taxa de reincidència penitenciària respecte a la recerca del 2008 pot sustentar-se en diverses hipòtesis. Capdevila s’ha referit, com a factors externs, al “descens de la taxa de criminalitat a Catalunya –per exemple, els delictes comesos per cada 1.000 habitants se situava l’any 2011 en un 70,71 mentre que al 2014 era de 65,34”. D’altra banda, també ha remarcat el fenomen estudiat pels experts europeus, que descriu un augment dels sistemes de seguretat en els delictes menors –que són aquells que acostumen a tenir més reincidència.

 

Altres hipòtesis apunten al canvi del perfil de l’excarcerat: l’edat  més elevada en el primer ingrés (quatre anys més de mitjana respecte a la darrera recerca) i en la sortida de la causa estudiada (tres anys més de mitjana). Hi ha més primers ingressos penitenciaris (25 punts més respecte a la darrera recerca). Baixen en 17 punts els delictes contra la propietat. Disminueixen els multireincidents (18,4 % de la darrera recerca respecte al 10,5 % d’ara) i, finalment, disminueix en 8 punts el percentatge d’interns que compleixen responsabilitat penal subsidiària per impagament de multa.

 

Les darreres hipòtesis, que fan referència a la gestió penitenciària i al tractament dels interns, apunten a la creació dels nous equipaments penitenciaris (CP Brians 2,  l’any 2007, i CP Lledoners i CP Joves l’any 2008). Una gestió que s’ha vist potenciada amb l’obertura de Puig de les Bases, el 2014, i que es veurà reforçada amb la posada en marxa de Mas d’Enric abans d’acabar l’any.

 

També a la creació de cinc noves unitats dependents externes per a toxicomanies l’any 2008. Així mateix, també hi ha un increment de persones en els tallers productius del CIRE (3.902 l’any 2010 davant les 2.162 de l’any 2006 i 4.011 el 2014). Altres hipòtesis també apunten als ajuts econòmics per a la sortida dels interns mitjançant els convenis amb entitats i als ajuts als interns i les seves famílies.

 

Finalment, cal destacar, com a eina de diagnòstic, la implementació de la gestió del risc en els centres penitenciaris (a través del Riscanvi).  Amb l’eina Riscanvi –que avalua i fa seguiment del perfil dels interns i que permet analitzar les possibilitats de reincidència basant-se en la seva evolució– en funcionament des de l’any 2009, se’n desprèn que els professionals classifiquen correctament el 77,2 % dels que sí que reincidiran, mentre que situen en un 95,4 % els que no tornaran a reincidir.