22
de juny
del
2015
Actualitzat
a les
14:41h
Parlar avui de l'esquerra i els seus reptes es parlar, per un cantó, de nova política, de veritat, i de revolta social per un altre.
Política nova vol dir, trencar els esquemes i l'organització tradicional fins al límit d'anar desmuntant des de dins, les velles estructures i els vells privilegis. Aquest es el repte de les forces que han arribat als ajuntaments amb “voluntat” de canvi. Llàstima que a Terrassa no tindrem una força d’esquerra!
Netejar les institucions amb auditories profundes, trencar amb els poders econòmics i els seus interessos i posar la institució al servei de la ciutadania (de la gent...) que és la que ha de governar, de veritat. Caminar cap a una democràcia real (el poder directe del poble sense representants). Evidentment tot això amb un procés controlat i progressiu, fet amb valentia i amb l'ajut i la complicitat de la societat civil (moviments socials, organitzacions...)
Un procés conduit i liderat amb sensibilitat i molta pedagogia. Hem de ser conscients que por anar canviant aquesta malaltissa societat i el pervers sistema capitalista que el sustenta, cal anar construint una nova cultura, una nova moral, impregnada pels valors de l'humanisme (solidaritat, igualtat, respecte, honestedat, transparència...) i, sobretot, amb el màxim respecte als Drets Humans. Una obligació fonamental per qualsevol persona d'esquerres. L'ADN de qualsevol persona que es presenti com a defensora de polítiques d'esquerres és actualment la defensa contundent i sense escletxes dels Drets Humans. Com a una eina integral d'alliberament.
És només d’aquesta forma que podrem anar destruint un sistema que es basa, únicament i exclusivament en l’acumulació de béns materials, pel simple fet de consumir i prou, ignorant de forma cínica que el planeta té els recursos limitats i que ha dit prou.
Paral·lelament al treball a les institucions, al carrer, tenim un repte importantíssim, i és el de continuar el procés iniciat el 15-M ara fa 4 anys. I és que si en aquell primer moment vam acomplir amb la necessitat que teníem de sortir al carrer i recuperar el poder i la paraula i confirmar que ens havien enganyat, que això no és democràcia. Ni ells ens representen!
Ara ens toca fer un pas més cap a l’apoderament real de tota la gent per autoconstruir una alternativa real al frau de la democràcia burgesa i unes institucions al servei d’interessos econòmics. I sobretot la de recuperar la “robada” i “adormida ““consciència” social i de classe dels treballadors i treballadores. O és que algú, ingènuament, s’ha pensat, que la lluita de classes s’ha acabar?
En tot cas, si algú, encara en dubte que pregunti als bancs que expropien habitatges, a les Mútues que privatitzen la sanitat, a les mines que s’apropien d’un bé comú, com és l’aigua.... o als governs català i espanyol que legisla, sense parar, contra la “igualtat” i la distribució de recursos, per exemple!
Això sí, l’esquerra també té l’obligació, encara que sigui per enèsima vegada de sumar. Però sumant de veritat, no en el sentit espuri i interessat per aconseguir el poder a les institucions “velles” i prou!. Sumar vol dir 2+2 igual 4 i no tres o 3,5 o depèn. Sumar per construir junts, apoderant i recuperant allò que deien il·lustres professors marxistes com Manuel Sacristan i José Luis Aranguren. Una nova ètica política.
I encara que a Terrassa, ens segueixi governant 4 anys més, el social-liberalisme “disfressat” i estafador tenim el carrer, els moviments, les places, els locals “transversals” no “sectaris” de molts moviments i organitzacions i gent que està molt engrescada...
Política nova vol dir, trencar els esquemes i l'organització tradicional fins al límit d'anar desmuntant des de dins, les velles estructures i els vells privilegis. Aquest es el repte de les forces que han arribat als ajuntaments amb “voluntat” de canvi. Llàstima que a Terrassa no tindrem una força d’esquerra!
Netejar les institucions amb auditories profundes, trencar amb els poders econòmics i els seus interessos i posar la institució al servei de la ciutadania (de la gent...) que és la que ha de governar, de veritat. Caminar cap a una democràcia real (el poder directe del poble sense representants). Evidentment tot això amb un procés controlat i progressiu, fet amb valentia i amb l'ajut i la complicitat de la societat civil (moviments socials, organitzacions...)
Un procés conduit i liderat amb sensibilitat i molta pedagogia. Hem de ser conscients que por anar canviant aquesta malaltissa societat i el pervers sistema capitalista que el sustenta, cal anar construint una nova cultura, una nova moral, impregnada pels valors de l'humanisme (solidaritat, igualtat, respecte, honestedat, transparència...) i, sobretot, amb el màxim respecte als Drets Humans. Una obligació fonamental per qualsevol persona d'esquerres. L'ADN de qualsevol persona que es presenti com a defensora de polítiques d'esquerres és actualment la defensa contundent i sense escletxes dels Drets Humans. Com a una eina integral d'alliberament.
És només d’aquesta forma que podrem anar destruint un sistema que es basa, únicament i exclusivament en l’acumulació de béns materials, pel simple fet de consumir i prou, ignorant de forma cínica que el planeta té els recursos limitats i que ha dit prou.
Paral·lelament al treball a les institucions, al carrer, tenim un repte importantíssim, i és el de continuar el procés iniciat el 15-M ara fa 4 anys. I és que si en aquell primer moment vam acomplir amb la necessitat que teníem de sortir al carrer i recuperar el poder i la paraula i confirmar que ens havien enganyat, que això no és democràcia. Ni ells ens representen!
Ara ens toca fer un pas més cap a l’apoderament real de tota la gent per autoconstruir una alternativa real al frau de la democràcia burgesa i unes institucions al servei d’interessos econòmics. I sobretot la de recuperar la “robada” i “adormida ““consciència” social i de classe dels treballadors i treballadores. O és que algú, ingènuament, s’ha pensat, que la lluita de classes s’ha acabar?
En tot cas, si algú, encara en dubte que pregunti als bancs que expropien habitatges, a les Mútues que privatitzen la sanitat, a les mines que s’apropien d’un bé comú, com és l’aigua.... o als governs català i espanyol que legisla, sense parar, contra la “igualtat” i la distribució de recursos, per exemple!
Això sí, l’esquerra també té l’obligació, encara que sigui per enèsima vegada de sumar. Però sumant de veritat, no en el sentit espuri i interessat per aconseguir el poder a les institucions “velles” i prou!. Sumar vol dir 2+2 igual 4 i no tres o 3,5 o depèn. Sumar per construir junts, apoderant i recuperant allò que deien il·lustres professors marxistes com Manuel Sacristan i José Luis Aranguren. Una nova ètica política.
I encara que a Terrassa, ens segueixi governant 4 anys més, el social-liberalisme “disfressat” i estafador tenim el carrer, els moviments, les places, els locals “transversals” no “sectaris” de molts moviments i organitzacions i gent que està molt engrescada...