TeC i ERC conviden la CUP i CiU a capgirar l'alcaldia

Terrassa en Comú i Esquerra Republicana han presentat aquest matí un document programàtic de govern. TeC i ERC oferiran el dia 13 de juny a la sala de plens una proposta alternativa a la del PSC. Xavi Matilla i Isaac Albert, els líders de les dues formacions, remarquen que per primer cop s'haurà de decidir entre continuïtat o canvi. Com ja van fer fa una setmana, han reblat que les seves dues formacions sumen deu regidors, per 9 del PSC. 

Per fer possible la revolució, a TeC i ERC els cal el suport de CiU i de la CUP. Perls caps de cartell, el document acordat és una invitació, una declaració d'intencions, un marc al que creuen que s'hi poden afegir sense massa problemes. En aquest sentit, diuen que no pretenen exercir cap tipus de pressió, i que assumeixen que les assemblees són sobiranes i han de decidir quina és l'opció. Miquel Sàmper, número 1 de Convergència i Unió, ha passat pel Raval mentre Matilla i Albert oferien la roda de premsa i els ha saludat. L'assemblea de CiU se celebra demà dijous. TeC i ERC encara mantenen esperances i beuen alguna porta oberta.

Avui, Isaac Albert ha estat més contundent que en altres ocasions i ha dit sense embuts que el dia 13 de juny Esquerra votarà Matilla. Això, sí, si en les properes hores no hi ha alguna jugada de pòquer i apareix una proposta on es busca que sigui el candidat republicà l'alcalde.

Acord municipal pel canvi a Terrassa (document íntegre)
"Les passades eleccions municipals han expressat a les urnes una ferma voluntat de canvi, a través del vot a diferents forces polítiques que hi han apostat de manera decidida. Ara és imprescindible que aquestes forces construïm un espai polític que lideri aquest canvi. Un espai que tingui la capacitat d'oferir una alternativa real i possible a la continuïtat que representa el PSC, i que doni resposta concreta a allò que els ciutadans van expressar a les urnes amb el seu vot. Aquest nou escenari de canvi i lideratge a Terrassa passa per un acord municipal entre les forces polítiques compromeses en posar la ciutat al servei de la ciutadania, apostant decididament per l’onada general de canvi que ha sacsejat altres ciutats del país i de l'Estat. Aquest Acord municipal pel canvi a Terrassa és fruit d’una voluntat de lideratge compartit expressada a les urnes, capaç de fer front amb el màxim consens possible a les diverses emergències actualment presents: social, econòmica, política i nacional.

Les forces polítiques impulsores del canvi coincidim deen assenyalar:
*Lluitar contra l’exclusió i la vulnerabilitat social, per sortir tots plegats de les prioritats i urgències que haurà d’abordar el futur govern de la ciutat: la crisi sense deixar ningú pel camí.
*Impulsar un nou model econòmic i de ciutat inclusiu, equitatiu, sostenible i que proporcioni igualtat d’oportunitats a tothom.
*Organitzar un Ajuntament del segle XXI per construir democràcia, ciutadania i comunitat, tot afavorint l’apoderament, l’autonomia i la cooperació de les persones i els col∙lectius, entre ells i amb les institucions i organitzacions.
*Facilitar des de l’Ajuntament el dret a decidir de la ciutadania, donant suport al procés constituent que promogui el Parlament de Catalunya.

Pla de xoc contra l'exclusió i la vulnerabilitat social
La ciutat de Terrassa ha de garantir una vida digna als seus ciutadans i la seguretat necessària per un futur sostenible. Aquest compromís passa per la creació i gestió d’un pla de xoc adreçat a minimitzar els estralls de la crisi a la ciutat. Aquest pla de xoc tindrà tres línies de treball complementàries: increment dels ajuts socials d’urgència i de lluita contra la precarietat en l’habitatge, formació bàsica de caràcter professionalitzador que asseguri uns estàndards mínims d’ocupabilitat a tota la població, i suport i finançament a la creació de projectes d’economia social i cooperativa.

Paral∙lelament, cal aplicar mesures i polítiques de més llarg abast temporal adreçades
a garantir l’acompliment dels drets socials bàsics actualment amenaçats:
-­Garantir el dret a l'habitatge digne declarant la ciutat lliure de desnonaments per motius econòmics. Desenvolupar la funció social del habitatge mitjançant nous instruments legals com pot ser un règim sancionador efectiu a les entitats bancàries, i establir una coordinació efectiva entre els diferents agents implicats a la ciutat. Promoure i incentivar un parc d'habitatges amb nous règims de tinença i prioritzar la mobilització d'habitatges i l’obtenció de sòl amb garantir l’acompliment dels drets socials bàsics actualment amenaçats: mecanismes de tempteig i retracte. ­
-Garantir el dret a l’alimentació bàsica i als subministres mínims (aigua, llum i gas) a aquelles famílies en situació de vulnerabilitat econòmica. ­
-Treballar per aconseguir una renda garantida de ciutadania al conjunt de Catalunya per assegurar la cobertura de les necessitats bàsiques així com estudiar la possibilitat d’introduir la renda mínima municipal per a famílies sota el llindar de pobresa. ­
-Consensuar un marc estratègic amb els actors implicats, el Pla local d’inclusió social, d’actuació de totes les iniciatives dins l’àmbit local adreçades a afeblir i prevenir els factors d’exclusió social, alhora que a fomentar l’optimització del benestar conjunt de la població. Això requereix treballar des de la planificació, i dotar de sentit estratègic les diverses accions inclusives existents al municipi.

Un nou model econòmic i de ciutat
La ciutat de Terrassa ha de configurar un nou model de desenvolupament capaç de generar ocupació, i a la vegada susceptible d’iniciar un procés de transformació cap a una economia més innovadora i més social. La ciutat ha de ser un espai un totes les persones puguin desenvolupar el seu projecte de vida i ho puguin fer gaudint de la ciutat. L’administració ha de vetllar per la revalorització del lloc (la ciutat) i sobretot per la valorització de les persones, treballant per oferir serveis (formació, assessorament, acompanyament, facilitació) i esdevenint un actor facilitador de sinergies entre ­empreses, activitats formatives i Universitat, mitjançant:

-Posada en marxa d’un Pla de desenvolupament econòmic del sistema territorial de Terrassa, que utilitzi les oportunitats que ofereixen la transició energètica, la gestió de l’aigua i dels residus, la mobilitat sostenible i la producció agrícola de proximitat generant espais de cooperació amb la resta empreses, activitats formatives i Universitat, mitjançant: de municipis de l’àmbit. ­
-Orientar les institucions de recerca i innovació participades per l'Ajuntament cap a la cooperació i producció de coneixement obert. ­
-Promoure les activitats industrials d’alta intensitat tecnològica i la cooperació universitat­empresa­sector públic, mitjançant la posada en marxa d’un Projecte d'Especialització i Competitivitat Territorial (PECT) al sistema urbà de Terrassa, en cooperació amb els municipis de l’àmbit B­30 i el CIT, congruent amb l’estratègia d’especialització intel∙ligent de Catalunya RIS3CAT. ­
-Dinamitzar els polígons d’activitat econòmica (PAE), amb major implicació de l’Administració i dels agents socials en el seu manteniment i gestió, amb major implicació de les empreses amb la ciutat i amb una estratègia potent i consensuada de captació d’empreses complementàries, generació d’economies d’escala, oferta de serveis i adequació d'oferta de sòl. ­
-Fomentar l’ocupació estable i de qualitat mitjançant la millora d’un sistema de formació professionalitzadora i de qualitat per a tothom, orientada a nous sectors que creiin valor afegit. ­
-Incrementar la capacitat de promoció exterior de la ciutat, amb major proactivitat municipal. ­
-Fomentar talent endogen i apostar decididament per l’economia social i el bé comú. Promoure una economia d'escala humana, basada en els béns comuns, la cooperació i l'equitat, desenvolupada amb criteris democràtics i ecològics. Reivindicar la tradició industrial de la ciutat i promovent una nova visió vers una economia més social, basada en el coneixement obert, la cooperació i adreçada a millorar les condicions de vida de les persones. ­
-Millora del model de ciutat de comerç i serveis, basat en la proximitat i l’excel∙lència. ­ ----Proposar la gestió pública de manera integral del cicle de l’aigua (abastament, distribució, sanejament, depuració i reciclatge), garantint una gestió professional, democràtica, sostenible i de qualitat. Realitzarem una consulta ciutadana per decidir la municipalització i gestió directa de l’abastament de l’aigua garantint un proces de debat i coneixement adequat.

Unes institucions del segle XXI per construir democràcia, ciutadania i comunitat
En els últims temps, la ciutadania ha expressat de manera contundent la necessitat d'un canvi radical en les formes de fer política des de les administracions. Aquesta exigència obliga a pensar nous instruments de representació, participació i decisió en el quals els ciutadans hi tinguin un paper actiu i es promogui l’apoderament de la població per prendre les decisions de futur que els afecten. Aquest nou model de democràcia no és possible sense un nou marc de transparència que reguli allò que fan els nostres representants polítics i que ofereixi mecanismes de rendició de comptes. Aquest canvi ­Realitzar consultes ciutadanes per validar la normativa municipal o decisions de caràcter estructural. Les consultes han de ser vinculants i han de passa per:

-­Realitzar consultes ciutadanes per validar la normativa municipal o decisions de caràcter estructural. Les consultes han de ser vinculants i han de fer possible proposar ordenances, ratificar­les o desestimar­les.
-Establir un sistema de rendició de comptes (digital i analògic) on els regidors i regidores, personal directiu i l'alcalde o alcaldessa rendeixin comptes de forma periòdica i transparent de la seva activitat i acció de govern. ­
-Assegurar la transparència i l'accessibilitat a les dades públiques. Aquestes han d'incloure informació sobre l’organització institucional i l’estructura administrativa, la gestió econòmica, comptable, pressupostària i patrimonial. A més, s’ha de donar accés a la informació que permet prendre les decisions sobre actuacions rellevants com ara els contractes i els convenis, les convocatòries i l’atorgament de les subvencions i els ajuts públics. ­
-Impulsar auditories ciutadanes dels comptes i dels deutes de tots els ens i de totes les empreses municipals, així com de les decisions preses en la seva execució. Estudiar el grau d’externalització en la prestació de serveis municipals i consultories externes per detectar si és possible minimitzar­lo i potenciar l’aportació de coneixement del personal municipal.
-Revisar i reformular l'estructura municipal. Avançar cap a una estructura que respongui a una nova visió de la governança on els drets socials de les persones són la prioritat. Fer un estudi sobre el dimensionament actual dels diferents serveis i empreses municipals amb la finalitat de reorganitzar­les d’acord amb les noves prioritats i millorar la prestació de serveis a la ciutadania. Establir mecanismes de participació directa de la plantilla municipal. ­
-Compromís ètic que reguli la possible acció de govern de tots els agents implicats en aquest acord, inspirat en accions similars de candidatures ciutadanes que arreu del país aposten per la transformació democràtica.

Facilitar des de l’Ajuntament el dret a decidir de la ciutadania
Una Terrassa protagonista, activa, implicada, necessària i indispensable en l’exercici del dret a decidir el futur polític de Catalunya. La sobirania de Catalunya recau en el poble ­ Volem que el govern sortint del 13 de Juny sigui favorable a un escenari de ruptura democràtica i d'inici d'un procés constituent a través de l'exercici de la Català: sobirania popular. ­Promoure i donar suport a les campanyes que puguin realitzar­se per a reforçar el caràcter constituent de les properes eleccions. Constatem la urgent necessitat de passar de la declaració de sobirania al seu exercici ­Liquidar tots els impostos que abona l’Ajuntament a l’Agència Tributària de Catalunya. ­Donar suport a les accions que el Parlament de Catalunya pugui prendre per constituir la República Catalana.

Un pacte de govern i un pacte de ciutat
Per liderar aquest canvi proposem un acord ampli, a partir de l’adopció del compromís de redactar abans de cent dies un Pla d’Actuació Municipal (PAM), basat en els principis exposats en aquest document i consensuat amb la major part possible de forces presents al plenari municipal. Aquest projecte de canvi i regeneració de la ciutat s’ha de complementar amb les mesures per garantir i millorar tots els drets socials dels veïns i veïnes de la ciutat, que es desenvolupen en els programes electorals de les entitats signants dels acords, i que ens permetran avançar cap a una Terrassa més humana, saludable, fèrtil i sostenible. Terrassa es troba en una cruïlla històrica i tenim davant nostre l’oportunitat, potser irrepetible, de transformar la ciutat en un lloc on valgui la pena per a tothom viure, créixer, treballar, estimar i relacionar­se. Podem fer realitat un projecte fet des de la complicitat i la il∙lusió de la major part de la ciutadania. Cal un darrer esforç, de generositat i de passió, per fer­ho possible!