08
de juny
del
2015
Prop de 100 advocats terrassencs van assistir a a la Jornada sobre la Reforma Codi Penal que es va celebrar el passat divendres 5 de juny a l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Terrassa (ICATER).
Inaugurada per Pere Soler i Campins, advocat i actual Director General de Serveis Penitenciaris de la Generalitat de Catalunya, la jornada va seguir amb quatre ponències de reconeguts juristes que es van succeir des de les 10 del matí fins a les 7 del vespre.
La primera ponència va córrer a càrrec del Professor Rafael Rebollo, Catedràtic acreditat de Dret Penal de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), que va dedicar a la reforma de la Part General del Codi Penal.
Després de la pausa-café, va ser el torn del ponent Josep Riba i Ciurana, Advocat i Professor de Dret Penal a la UAB i consultor a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), que va introduir diversos aspectes de la Part Especial de la redacció del nou Codi. A la tarda van tenir lloc dues ponències més de la mà, en primer lloc, de Joan Fèlix Alarcón Gutiérrez, Advocat de l’ICATER i professor associat a la UAB, que va tractar les conseqüències processals de la reforma, sobretot pel que fa a la desaparició de les faltes i la introducció d’una nova categoria de delictes, els “delictes lleus”.
I finalment, va cloure la Jornada Quintero Olivares, Catedràtic de Dret Penal a la Universitat Rovira i Virigili (URV), amb unes conclusions i reflexions sobre la reforma.
La reforma del Codi Penal es va aprovar el passat 30 de març de 2015. Aleshores l’ICATER va manifestar el seu total rebuig a la mateixa, ja que considera que la reforma no és en cap cas fruit del consens polític i social que requereix una norma d’aquesta transcendència, que recull demandes que en cap cas provenen de la ciutadania, i que essencialment procuren endurir la justícia per la comissió de delictes per part dels ciutadans.
Entre les mesures que introdueix la reforma del Codi Penal s’inclou la instauració de la pena de “presó permanent revisable”, la constitucionalitat de la qual és més que qüestionable, així com també la supressió de les faltes, que passen a configurar-se com a delictes lleus o sancions administratives i, consegüentment, amb penes més greus.
Inaugurada per Pere Soler i Campins, advocat i actual Director General de Serveis Penitenciaris de la Generalitat de Catalunya, la jornada va seguir amb quatre ponències de reconeguts juristes que es van succeir des de les 10 del matí fins a les 7 del vespre.
La primera ponència va córrer a càrrec del Professor Rafael Rebollo, Catedràtic acreditat de Dret Penal de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), que va dedicar a la reforma de la Part General del Codi Penal.
Després de la pausa-café, va ser el torn del ponent Josep Riba i Ciurana, Advocat i Professor de Dret Penal a la UAB i consultor a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), que va introduir diversos aspectes de la Part Especial de la redacció del nou Codi. A la tarda van tenir lloc dues ponències més de la mà, en primer lloc, de Joan Fèlix Alarcón Gutiérrez, Advocat de l’ICATER i professor associat a la UAB, que va tractar les conseqüències processals de la reforma, sobretot pel que fa a la desaparició de les faltes i la introducció d’una nova categoria de delictes, els “delictes lleus”.
I finalment, va cloure la Jornada Quintero Olivares, Catedràtic de Dret Penal a la Universitat Rovira i Virigili (URV), amb unes conclusions i reflexions sobre la reforma.
La reforma del Codi Penal es va aprovar el passat 30 de març de 2015. Aleshores l’ICATER va manifestar el seu total rebuig a la mateixa, ja que considera que la reforma no és en cap cas fruit del consens polític i social que requereix una norma d’aquesta transcendència, que recull demandes que en cap cas provenen de la ciutadania, i que essencialment procuren endurir la justícia per la comissió de delictes per part dels ciutadans.
Entre les mesures que introdueix la reforma del Codi Penal s’inclou la instauració de la pena de “presó permanent revisable”, la constitucionalitat de la qual és més que qüestionable, així com també la supressió de les faltes, que passen a configurar-se com a delictes lleus o sancions administratives i, consegüentment, amb penes més greus.