23
de maig
del
2015
Les eleccions municipals del proper diumenge 24 de maig són les més obertes que hi ha hagut mai a Terrassa. I sembla una evidència que dels comicis en sortirà un Ajuntament atomitzat com mai, amb un mínim de sis formacions a la sala de plens -PSC, CiU, ERC-Més, Terrassa en Comú, Partit Popular i Ciutadans- i un possible setè com pot ser la CUP. Una altra cosa seria una sorpresa, i són poc habituals. Sis candidatures però cadascuna d'elles amb gent molt diversa i de diferents sensibilitats, i de molts partits.
Les formacions que es presenten a les eleccions d'aquest 2015 responen a un gran ventall d'opcions. Dins de CiU hi ha Convergència i Unió; dins de Terrassa en Comú, gent de Podem, d'Iniciativa per Catalunya-Verds, d'Esquerra Unida i Alternativa, de Procés Constituent, de Guanyem Terrassa; dins de la proposta d'ERC hi ha Esquerra i MES-. Un garbuix difícil de mastegar.
La prioritat, la governança
Al nou Ajuntament que sorgeixi de les urnes se li ha de demanar estabilitat per poder afrontar els reptes de la legislatura, amb la recuperació econòmica com a gran prioritat. I això significa que hi haurà d'haver pactes per tots els costats, i potser alguns contra natura que no s'entendran per bona part de la població. Als polítics terrassencs que resultin escollits se'ls hi ha de demanar que escoltin, que dialoguin, que arribin a acords.
En definitiva, que siguin realment uns estadistes, i que no tinguin por de cedir poder i protagonisme, que siguin capaços d'entendre que el que importa no són unes sigles, sinó una governança. I que comprenguin que aquesta ciutat vol que les picabaralles deixin pas a l'entesa. No s'ha d'oblidar el debat nacional, és fonamental en els temps en els que vivim i més tenint en compte que el 27-S hi haurà unes eleccions plebiscitàries. Però la clau local i la nacional són perfectament complementàries als Ajuntaments, i el de Terrassa no ha de ser una excepció.
Les formacions que es presenten a les eleccions d'aquest 2015 responen a un gran ventall d'opcions. Dins de CiU hi ha Convergència i Unió; dins de Terrassa en Comú, gent de Podem, d'Iniciativa per Catalunya-Verds, d'Esquerra Unida i Alternativa, de Procés Constituent, de Guanyem Terrassa; dins de la proposta d'ERC hi ha Esquerra i MES-. Un garbuix difícil de mastegar.
La prioritat, la governança
Al nou Ajuntament que sorgeixi de les urnes se li ha de demanar estabilitat per poder afrontar els reptes de la legislatura, amb la recuperació econòmica com a gran prioritat. I això significa que hi haurà d'haver pactes per tots els costats, i potser alguns contra natura que no s'entendran per bona part de la població. Als polítics terrassencs que resultin escollits se'ls hi ha de demanar que escoltin, que dialoguin, que arribin a acords.
En definitiva, que siguin realment uns estadistes, i que no tinguin por de cedir poder i protagonisme, que siguin capaços d'entendre que el que importa no són unes sigles, sinó una governança. I que comprenguin que aquesta ciutat vol que les picabaralles deixin pas a l'entesa. No s'ha d'oblidar el debat nacional, és fonamental en els temps en els que vivim i més tenint en compte que el 27-S hi haurà unes eleccions plebiscitàries. Però la clau local i la nacional són perfectament complementàries als Ajuntaments, i el de Terrassa no ha de ser una excepció.