Un 27 de maig passava l'últim tren de Renfe a cel obert

L'any 1994, el gran somni de suprimir la barrera de ferro que separava dues parts de la ciutat es feia realitat, gràcies a una inversió de 26 milions d'euros

per J. Verdaguer / J.M. Oller, 27 de maig de 2015 a les 14:18 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 27 de maig de 2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Treballs de soterrament de l'estació de Renfe a Terrassa Foto: Fons J. Verdaguer


Les vies del tren van desaparèixer del passeig del 22 de Juliol ara fa vint-i-un anys. Per tercera vegada la línia del tren del nord, la Renfe, era protagonista d’una multitudinària concentració de terrassecs. L’any 1994, el gran somni de suprimir la barrera de ferro que separava dues parts de la ciutat es feia realitat, tot i que només s'actuava al tram central i no es feia res a Can Boada, la Maurina i Ca n'Anglada. Tot i la il·lusió del soterrament, moltes veus van considerar que s'havia esta poc ambiciós i s'havia perdut una oportunitat històrica que potser mai més es repetiria. L’eliminació de gairebé dos quilòmetres de via a l’aire lliure, entre la carretera de Rellinars i el carrer de Prat de la Riba, suposava un pas endavant per a la modernitat i la seguretat, encara que trencava un paisatge històric de Terrassa. Les obres van costar 26 milions d’euros. 


El dia 27 de maig de 1994 al capvespre passava l’últim tren per les vies a cel obert. Per celebrar aquest esdeveniment, els veïns de l’antic poble de Sant Pere varen anar fins a Sabadell i varen tornar en aquest històric últim viatge. L’endemà, dissabte, mentre es procedia al canvi de les vies, el servei de trens era substituït provisionalment per autocars. 

El diumenge 29 de maig de 1994, un dia radiant que convidava a anar a la muntanya o la platja, l’ampli passeig del 22 de Juliol, encara per urbanitzar però lliurat de les vies del tren, s’obria als terrassencs que, amb una gran festa celebraven la inauguració de la nova estació subterrània. A les dotze del migdia un tren procedent de Barberà del Vallès enfilava el túnel de Ca n’Anglada i feia la seva entrada a la nova estació subterrània, no sense abans trencar una barrera de paper amb la inscripció “A Terrassa trenquem barreres”. Al tren hi viatjaven el ministre d’Obres Públiques, Josep Borrell; el conseller de Política Territorial, Josep Maria Cullell; l’alcalde de Terrassa, Manuel Royes, i la presidenta de Renfe, Mercè Sala. Tots ells acompanyats de quatre-cents convidats. 


El passeig 22 de juliol

Després de baixar del vagó i pujar al vestíbul, les autoritats van descobrir una placa que deia: “137 anys després de l'arribada del primer tren a Terrassa, la ciutat celebra en el dia d’avui el pas del primer tren pel tram soterrat de la via fèrria de la Renfe, i inaugura la nova estació subterrània, sota la presidència de l’Excm. Sr. Josep Borrell, ministre d’Obres Públiques, Transports i Medi, i amb l’assistència de l’Hble. Sr. Josep Collell, conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya, entre d’altres autoritats, sent alcalde de la Ciutat / L’Excm. Sr. Manuel Royes / Terrassa, 29 maig de 1994”. 


Mentre es descobria la placa a dalt, al passeig esclataven un seguit de grans petards advertint la multitud de l’acte. Tot i que alguns van poder-lo seguir per una pantalla gegant instal·lada prop de l’estació, no tots pogueren, perquè s’hi aplegaven més de quinze mil persones. Des de primeres hores del matí els terrassencs i no terrassencs emplenaren l’espai tot esbargint-se amb un seguit d’atraccions per als menuts, així com exhibicions de cultura popular dels Castellers i els Minyons, bastoners, gegants, drac i nans. 
 

Celebració del centenari, l'any 1956 Foto: Fons Ragon-AMAT


Tot seguit, les autoritats feren acte de presència a la porta de l’estació, des d’on van fer els seus parlaments. La festa continuà amb actuacions de l’Esbart Egarenc, i els centres regionals de la Irmandade Galega O Nosos Lar, el Centro Andaluz de Nueva Cartenya i el Centro Cultural Unión Extremeña. Durant la resta del dia el passeig 22 de Juliol va ser un constant moviment de terrassencs que tot passejant visitaven la nova estació. 
Dos anys després, el 7 de juliol del 1996 s’inaugurava la urbanització del passeig amb la celebració d’una pedalejada popular encapçalada per l’alcalde, Manuel Royes, i una festa infantil. 

El projecte va ser elaborat pels arquitectes Germans Canosa i Francesc Duran. Avui l'avinguda del 22 de Juliol és una de les més importants de l'urbs egarenca. S'hi han establert comerços, pisos i escoles, com per exemple l'IES Montserrat Roig o la Biblioteca Central. D'aquesta manera, la zona s'ha consolidat com un eix principal residencial, comercial i de serveis. Els més petits no recorden com era la ciutat d'aleshores, però els més grans pensen que va ser un gran avenç i no es poden imaginar el que suposaria en l'actualitat que el tren passés pel mig de Terrassa i la dividís. 

Les obres del soterrament es van iniciar el mes de febrer del 1992 i van durar dos anys i mig.El projecte va ser finançat a través d'un conveni per valor de 26 milions d'euros signat pel Ministeri, Renfe, l'Ajuntament, la Generalitat i el FEDER.

 

Participació