02
de maig
del
2015
Actualitzat
a les
19:20h
Arran de l’aprovació del Decret llei de mesures extraordinàries i urgents en matèria d’habitatge que el Govern va aprovar tot just el passat 17 de març, diverses entitats financeres ja han fet aflorar 1.404 pisos en aquesta situació, que ara la Generalitat posarà a disposició dels municipis per si aquests estan interessats en adquirir-los. El mateix Departament de TES també comprarà centenars d'aquests habitatges, atès que ja ha habilitat una partida pressupostària de 8 MEUR amb aquest objectiu pel 2015.
Els 1.404 pisos que ara podran ser objecte de tanteig i retracte es reparteixen de la següent manera:
- Catalunya Banc (oferts al fons d’inversió Blackstone): 904 pisos. D’aquests, 150 es troben a l’Hospitalet de Llobregat, 142 a Barcelona, 48 a Terrassa, 47 a Santa Coloma de Gramenet o 32 a Sabadell, entre altres.
- Bankia: 200 habitatges, destinats a diferents operadors.
- Diverses entitats financeres: 300 pisos, entre els quals:
· 100 de BBVA, a través de les seves diferents marques
· 20 de Banc Sabadell-Solvia
· 11 de la Sareb
· 5 del Banc Santander
· 6 de Crédit Agricole
· 5 del Deutsche Bank
El Govern calcula que, durant els sis anys que es preveu aplicar aquest dret a tanteig i retracte, es podrà doblar l’actual parc públic d’habitatges, que suma 14.000 pisos. De fet, el conseller s’ha compromès a "incrementar un 10% el parc públic en dos anys".
Cost més elevat
A Terrassa, aquesta oferta no ha estat ben vista. La regidora de Polítiques Socials d’Habitatge de Terrassa, Lluïsa Melgares, ha criticat el fet que la Generalitat de Catalunya ofereixi a l'Ajuntament pisos propietat d'una entitat financera, provinents d'execucions hipotecàries o dacions en pagament, per tal que el Consistori els compri. Melgares ha qualificat aquesta acció de "rescat bancari en tota regla" i ha afegit: "no puc entendre que el Govern català es dediqui a ajudar als bancs a treure’s de sobre l’estoc de pisos buits en lloc d’ajudar les persones que van ser desnonades pels propis bancs, i encara entenc menys que pretengui que els ajuntaments comprin aquests pisos amb diners públics de tots els ciutadans i ciutadanes i els ofereixin a preus per sobre del mercat".
La regidora ha afegit que: "també existeixen moltes famílies que no poden vendre el seu pis i quedaran sobreendeutades". La setmana passada l’Agència d’Habitatge de Catalunya va enviar una carta a l’Ajuntament de Terrassa demanant al Consistori si estava interessat a comprar algun d'aquests pisos. En aquest sentit, la regidora ha criticat també que "la Generalitat ni tan sols ha esperat a tenir el decret aprovat per anar a picar a les portes dels ajuntaments amb la cartera de pisos sota el braç".
Lluïsa Melgares denuncia a més una "improvisació i manca de rigor", ja que l’escrit de l’Agència es limita a trametre un llistat d’habitatges amb indicació de la seva adreça, preu i superfície, sense especificar si aquesta es útil o construïda, ni les característiques dels habitatges, ni el nombre de dormitoris, ni el seu estat de conservació ni condicions d’habitabilitat. És a dir, sense la informació necessària per tal de poder valorar la possible idoneïtat d’aquests habitatges per tal de poder ser destinats a polítiques d’habitatge social.
Pel que fa al preu de venda dels habitatges indicats, en tots els casos resulta força superior al cost dels 975 habitatges de l’actual parc municipal. Així, 20 dels 48 habitatges que s’ofereixen ni tan sols tenen cèdula d’habitabilitat, raó per la qual, d’acord amb la vigent llei del dret a l’habitatge, no es podria procedir a la seva transmissió, i 17 es troben llogats o bé ocupats. Finalment, en el cas de 13 dels habitatges, ni tan sols ha estat lliurada encara la seva possessió a l’entitat financera.
Els 1.404 pisos que ara podran ser objecte de tanteig i retracte es reparteixen de la següent manera:
- Catalunya Banc (oferts al fons d’inversió Blackstone): 904 pisos. D’aquests, 150 es troben a l’Hospitalet de Llobregat, 142 a Barcelona, 48 a Terrassa, 47 a Santa Coloma de Gramenet o 32 a Sabadell, entre altres.
- Bankia: 200 habitatges, destinats a diferents operadors.
- Diverses entitats financeres: 300 pisos, entre els quals:
· 100 de BBVA, a través de les seves diferents marques
· 20 de Banc Sabadell-Solvia
· 11 de la Sareb
· 5 del Banc Santander
· 6 de Crédit Agricole
· 5 del Deutsche Bank
El Govern calcula que, durant els sis anys que es preveu aplicar aquest dret a tanteig i retracte, es podrà doblar l’actual parc públic d’habitatges, que suma 14.000 pisos. De fet, el conseller s’ha compromès a "incrementar un 10% el parc públic en dos anys".
Cost més elevat
A Terrassa, aquesta oferta no ha estat ben vista. La regidora de Polítiques Socials d’Habitatge de Terrassa, Lluïsa Melgares, ha criticat el fet que la Generalitat de Catalunya ofereixi a l'Ajuntament pisos propietat d'una entitat financera, provinents d'execucions hipotecàries o dacions en pagament, per tal que el Consistori els compri. Melgares ha qualificat aquesta acció de "rescat bancari en tota regla" i ha afegit: "no puc entendre que el Govern català es dediqui a ajudar als bancs a treure’s de sobre l’estoc de pisos buits en lloc d’ajudar les persones que van ser desnonades pels propis bancs, i encara entenc menys que pretengui que els ajuntaments comprin aquests pisos amb diners públics de tots els ciutadans i ciutadanes i els ofereixin a preus per sobre del mercat".
La regidora ha afegit que: "també existeixen moltes famílies que no poden vendre el seu pis i quedaran sobreendeutades". La setmana passada l’Agència d’Habitatge de Catalunya va enviar una carta a l’Ajuntament de Terrassa demanant al Consistori si estava interessat a comprar algun d'aquests pisos. En aquest sentit, la regidora ha criticat també que "la Generalitat ni tan sols ha esperat a tenir el decret aprovat per anar a picar a les portes dels ajuntaments amb la cartera de pisos sota el braç".
Lluïsa Melgares denuncia a més una "improvisació i manca de rigor", ja que l’escrit de l’Agència es limita a trametre un llistat d’habitatges amb indicació de la seva adreça, preu i superfície, sense especificar si aquesta es útil o construïda, ni les característiques dels habitatges, ni el nombre de dormitoris, ni el seu estat de conservació ni condicions d’habitabilitat. És a dir, sense la informació necessària per tal de poder valorar la possible idoneïtat d’aquests habitatges per tal de poder ser destinats a polítiques d’habitatge social.
Pel que fa al preu de venda dels habitatges indicats, en tots els casos resulta força superior al cost dels 975 habitatges de l’actual parc municipal. Així, 20 dels 48 habitatges que s’ofereixen ni tan sols tenen cèdula d’habitabilitat, raó per la qual, d’acord amb la vigent llei del dret a l’habitatge, no es podria procedir a la seva transmissió, i 17 es troben llogats o bé ocupats. Finalment, en el cas de 13 dels habitatges, ni tan sols ha estat lliurada encara la seva possessió a l’entitat financera.