«Tot és ara i res», crònica del recital poètic sobre Joan Vinyoli

El recital poètic dedicat al poeta Joan Vinyoli, que s’ha realitzat a la seu del Rotary de l’Hostal del Fum, ha estat interpretat per Jaume Aulet i Tomàs Madeu, amb l’acompanyament a l’acordió per Àlex Martín i la direcció escènica de Pepi Sabrià.

Tot ha començat amb una explicació dels llibres que s’han publicat a l’entorn de la figura del poeta Joan Vinyoli, en la qual s’ha citat una revista editada a Sant Coloma de Farners.

S’ha destacat la biografia del poeta realitzada per Pep Solà i Aulet ha explicat que els primers poemes que va fer són de l’any 1936 i que els d’aquells anys presenten clares influencies noucentistes. Ha relatat que Vinyoli, ja de jove, volia ser poeta i que va arribar a  fer l’esforç d’aprendre alemany pel seu compte només pel seu interès en llegir la poesia de Rilke.

Tot i lliurar-se d’anar a la mili per ser fill de vídua a l’època de la guerra no va escriure rés i tampoc en la foscor de la postguerra dels anys 40. No va ser fins als anys 50 que va publicar els seus primers dos llibres. Als anys 60 només en va publicar un, titulat “Realitats” amb una clara referència a l’estil realista que era moda en aquells anys.

No va ser fins als anys 70 en que Vinyoli va publicar bona part de la seva obra coincidint amb la valoració que va rebre, per part del poetes i de la gent jove, que van començar a valorar i descobrir la seva capacitat poètica. Tal com ell diu en un dels seus poemes: “tot és ara i rés”.

Vinyoli se’l coneix com “el poeta de la paraula” i tal i com ell mateix diu: “la paraula ho és tot per mi”, tot defensant que per ell “la poesia és una qüestió de treball, no de sobtades intuïcions”.

Molt interessant ha estat l’estudi del poema “Gorgs” tot descobrint-nos aquells aspectes que a voltes ens queden ocults dins l’univers Vinyoli. També ha estat emotiu poder escoltar un poema recitat per en Feliu Formosa i s’ha destacat el valor humà de la poesia d’en Vinyoli que en fa l’Enric Casases, tot indicant que “és una poesia que entra molt endins i emociona” i que  'és el mag que feia segles que esperàvem”.

En realitat la vida d’en Vinyoli no va ser gens fàcil, va estar plena de neguits existencials de tota mena, amb clars components dolorosos i pessimistes. Aquest ó asèptic el podem copsar molt bé en el poema “Pollets”.

Però Vinyoli també és un poeta compromès amb el seu país, tal i com es pot observar quan diu “Però el destí dels pobles ningú no el sap, i penso que hem de treballar sense complexos d'inferioritat”, alhora de ser un poeta idolatrat per molts altres poetes que, com l’Espriu, va arribar a dir que “donaria tota la meva obra per un vers d’en Vinyoli”.

L’any 1984 és el darrer de la seva vida i en aquest mateix any publica els seus dos darrers llibres que presenten una faceta poètica més abstracte. És l’hora del seu “Domini Màgic” obra en la que utilitza un estil nou pels seus poemes, com podem observar en el titulat “el joc”, on compara la vida amb una bola de billar que va rebent cops i no pot sortir de la taula rebotant per les cantonades; en una clara referència a la realitat de l’existència humana.

S’han llegit les darreres paraules del seu darrer poema, en el que podem llegir:
"Tant és així que l’àrid
Hivern amb que s’obria aquest poema
Ha esdevingut, en fer-lo, fèrtil juny
Feliç, afirmatiu, il·luminat,
I tot el blat es torna pa de vida".

El recital poètic s’ha tancat tot recordant que Vinyoli ens va dir: “Com una font, a voltes, la paraula diu els secrets del món”.

Santi Rius