20
de maig
del
2015
En uns temps en què els joves ho tenen especialment difícil i amb unes possibilitats de futur com a mínim incertes, hi ha exemples que ens volen fer veure que, malgrat les circumstàncies, no es rendeixen. Tenim persones ambicioses respecte el seu futur, esforçats i responsables. És el cas de la Judith Pérez Roldán, la terrassenca de l'escola Tecnos que ha estat guardonada amb el premi “Fundació Mina al millor expedient acadèmic 2013-2014”. El guardó forma part dels programes impulsats per 'Fundació Mina Aigües de Terrassa' per incentivar la cultura de l’esforç, la formació i els valors. I la Judith Pérez s’ho ha guanyat en obtenir una mitjana de 10 en el conjunt del Batxillerat i un resultat de 9,3 en les proves d’accés a la Universitat (PAU), del que resulta la mitjana de Nota d’Accés de 9,720.
Com valora el fet de ser el millor expedient acadèmic de Batxillerat de Terrassa?
És una gran satisfacció a nivell personal. Tota la feina, totes les hores dedicades, tots els nervis... És una gran recompensa per mi, de debò. També m’agradaria reconèixer tot l’esforç d’altres alumnes que, com jo, han acabat el Batxillerat. Tots hem suportat molta pressió i hem hagut de treballar de valent, i alguns ens hem esforçat molt per arribar on som ara. Potser el meu ha estat el millor expedient acadèmic del 2014, però m’agradaria felicitar tots els que han aprofitat el batxillerat i han donat el millor d’ells mateixos.
Què és la nota?
Al final, la nota de Batxillerat és només un número i l’important és tot el que hem après. Per aquest motiu, considero que el reconeixement de la Fundació Mina és una mica per a tots.
Des de sempre s'ha marcat fites molt altes?
La veritat és que sí, des de ben petita. Sempre he estat molt perfeccionista i sempre he intentat millorar, tant en l’àmbit acadèmic com en el personal. També és cert que a vegades aquesta autoexigència m’ha jugat males passades perquè em desanimava si les coses no em sortien bé i em pressionava encara més. Però amb els anys he après a controlar aquesta exigència i, en certa manera, vaig començar a gaudir de tot el que aprenia i a passar-m’ho realment bé.
Quin pensa que ha estat el secret?
En realitat, crec que no hi ha secrets. No hi ha cap fórmula màgica ni cap recepta miraculosa per donar el millor d’un mateix. Simplement cal ser conscient d’on vols arribar i fer tot el possible per aconseguir-ho. Tot i així, considero que he d’agrair l’ajut i el suport que sempre he rebut per part de la meva família, els meus amics i els meus professors. Ells m’han ensenyat a valorar tot el que tinc i a entendre que a la vida les coses no es regalen perquè sí; cal treballar i, per damunt de tot, tenir ganes d’aprendre.
Si hagués de donar un consell als que ara estudien Batxillerat, quin seria?
Probablement els diria que no es deixin vèncer per la pressió. El Batxillerat és dur i l’ombra de la Selectivitat pesa cada dia més. Ho he viscut i sé que a vegades sembla més fàcil llançar la tovallola que continuar. Però val la pena seguir, de veritat. Cal exprimir cada dia al màxim i esforçar-se perquè encara que ara no ho vegin, estan construint les bases del seu futur. Els diria que aprofitessin el Batxillerat, tant per aprendre com per acumular experiències amb els amics i els companys. Ara tenen el privilegi d’equivocar-se i tornar-ho a intentar i, malauradament, això no serà així sempre.
Què en pensa de la tasca social que fan Fundacions com la de Mina Aigües?
Des del meu punt de vista, trobo que és molt important invertir en tasques socials. El
món és de tots i hem de fer el possible per millorar-lo. Estic molt agraïda a la Fundació, no només pel reconeixement que m’han donat, sinó també per la qualitat humana de les persones que hi treballen. És molt satisfactori saber que hi ha empreses que aposten per l’esforç acadèmic.
I dels sistemes educatiu i de formació actuals?
Personalment, em sembla que encara queda molt camí per recórrer i millorar i que no ens podem permetre tornar enrere. El sistema ideal seria aquell que donés exactament les mateixes oportunitats a tots els alumnes amb ganes d’estudiar. Les escoles, instituts i universitats haurien de tenir els mateixos recursos perquè crec que és evident que la crisi actual no és culpa dels estudiants i, per tant, ells no haurien de patir les retallades. Crec que a vegades oblidem que l’educació no és un privilegi, és un dret.
Cap a on encaminarà la seva formació professional?
Aquest any he començat un doble grau en Dret i ADE-Economia a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, i m’agradaria orientar el meu futur en aquesta direcció. També trobo que actualment és molt important saber idiomes per tal d’integrar-se millor al món global i, de fet, en un futur m’agradaria poder anar a estudiar a l’estranger. La qüestió és no deixar mai d’aprendre i anar-se perfeccionant.
I d’aquí a deu anys com s’imagina la seva vida?
Resulta difícil fer plans de futur amb la situació actual, però la imagino treballant d’alguna cosa que m’ompli i em satisfaci. M’agradaria poder ajudar d’alguna manera els altres en el meu dia a dia, de la manera que sigui. En definitiva, vull pensar que treballaré d’alguna cosa que sigui útil per la resta de la societat i que, poc o molt, aportaré el meu granet de sorra perquè el nostre món sigui una mica més honest.
El premi consisteix en una beca de 1.000 euros per tal que la guardonada pugui destinar-los al perfeccionament d’idiomes en una de les escoles especialitzades de Terrassa. Es tracta d’un premi d’estímul i reconeixement que respon a un dels objectius del Patronat de la Fundació Mina: incentivar la cultura de l’esforç i dels valors en base a una trajectòria brillant. Amb una periodicitat anual, el guardó és un reconeixement a l’estudiant que obté, al finalitzar el curs lectiu, el millor expedient de Batxillerat i proves d’accés a la Universitat. En aquesta línia d’afavorir la cultura i la formació, Mina impulsa un seguit de projectes i d’iniciatives, entre les que també destaquen els ajuts -a través dels centres educatius- per a famílies d’estudiants de Primària, Secundària i ESO amb especials necessitats econòmiques.