Per què el gos és el millor amic de l'home?

Com us sentiu quan el vostre gos us mira fixament? Probablement, el primer que penseu és que vol sortir a passejar o que té gana. Potser, l'únic que intenta, és reforçar el vincle emocional que hi ha entre vosaltres. Així ho corrobora un grup d'investigadors japonesos, que ha demostrat que els gossos aprofiten l'oxitocina -una hormona relacionada amb la conducta maternal i la confiança- per potenciar la unió amb "el seu millor amic" utilitzant el contacte visual. 

L'estudi, realitzat a la Universitat Azabu del Japó i publicat a la revista Science conclou que els nivells d'oxitocina augmenten quan un gos i un humà es miren, de la mateixa manera que això passa en la mirada entre una mare i el seu nadó. D'aquesta manera, els gossos adquireixen una forma humana de comunicar-se, amb l'objectiu d'aconseguir el nostre afecte i reforçar els vincles. L'equip de biòlegs també ha assegurat que "els resultats suggereixen que els humans mostren un afecte semblant pels seus companys al que senten per la seva família".

L'experiment es va fer amb 30 gossos de diferents races i edats. Primer de tot, es van tancar els animals i els seus propietaris en una habitació, mentre els científics analitzaven les interaccions (parlar, tocar i mirar). Després de l'experiment, un cop mesurats els nivells d'oxitocina -mitjançant un anàlisis d'orina- es va descobrir que el contacte visual prolongat provocava un augment d'aquesta hormona al cervell. 

El descobriment dels investigadors nipons també demostra que la relació amb els gossos ens pot portar beneficis per la nostra salut. De fet, l'oxitocina s'utilitza en tractaments mèdics relacionats amb l'autisme i l'estrès posttraumàtic. La interacció amb aquests animals pot ser positiva per augmentar els nivells d'aquesta hormona social. 

La diferència amb els llops

Els gossos tendeixen a actuar de la mateixa manera que els nens en un sentit: interpreten que qualsevol contacte visual té una intenció comunicativa. Per això, ha arribat un punt que la domesticació ha humanitzat els canins. 

La teoria de la domesticació va començar quan els nostres avantpassats van adoptar cries de llop. Per això, els biòlegs van repetir l'experiment amb llops domesticats i els resultats van ser ben diferents, ja que aquests animals no van buscar, en cap moment, el contacte visual amb l'humà. 

Com es forma un vincle tant estret entre gossos i humans era un misteri, però la revelació que el secret està en les mirades i l'oxitocina ha demostrat fins a quin punt aquests animals són imprescindibles per les societats humanes.