Maig del 1937, guerra oberta a Terrassa entre les esquerres

El maig de 1937 es va veure marcat per un trist episodi a la reraguarda catalana; les profundes divergències que existien entre les diferents organitzacions que lluitaven per la República es traduïren en enfrontaments armats als carrers de Barcelona. Les tensions entre uns i altres havien anat augmentant des de l’esclat de la guerra. Per una banda, la CNT-FAI i el POUM eren partidaris d’aprofundir en la revolució social i a la vegada fer la guerra mitjançant un sistema de milícies. Per altra banda, ERC, el PSUC i la UGT eren partidaris de centrar tots els esforços en guanyar la guerra acostant-se a les classes mitjanes i creant un exèrcit republicà regular. Entre el 3 i 7 de maig de 1937, Barcelona s’omplí de nou de barricades, després de molts combats el resultat fou la derrota de la CNT-FAI i el triomf de les forces de la Generalitat i del govern de la República. Els Fets de Maig també tingueren la seva directa repercussió a Terrassa.

 

A Terrassa, els enfrontaments entre el POUM i el PSUC estigueren presents en el dia a dia de la Guerra. A diferència del POUM, el PSUC no tenia pràcticament militància el juliol de 1936, però mica en mica va anar ascendint políticament. La primera operació política clau és la de apoderar-se d’un òrgan local propi, El Dia. Aquest periòdic havia estat portaveu de l’Associació Catalanista (vinculada a la Lliga Catalana) i des de l’inici de la Guerra havia incautat per Acció Catalana Republicana. La segona operació consistí a introduir els seus homes en el Consell Municipal a través de la UGT, i en detriment dels homes del POUM del sindicat. Això comporta els primers enfrontament entre el PSUC i el POUM, que fins al moment havia controlat la UGT.

 

Tot i així el principal objectiu del PSUC no era el POUM, sinó la CNT, el sindicat clarament majoritari a Terrassa. Per aquest motiu necessitava dominar l’altre sindicat, la UGT. Una de les qüestions que més va enfrontar la CNT i el PSUC abans dels Fets de Maig va ser la qüestió dels proveïments. La CNT atacava habitualment el PSUC (responsable de la conselleria municipal de proveïments) a causa de l’escassetat progressiva i la conseqüent escalada de preus.

 

Els enfrontaments entre el POUM i el PSUC, es comencen a fer evidents durant el març de 1937 amb les mútues acusacions entre els seus respectius òrgans. A finals d’abril de 1937 el PSUC forçà una assemblea per escollir un nou Comitè Local de la UGT. Aquesta assemblea fou precedida d’enfrontaments violents entre militants del PSUC i el POUM, que intentaren, sense èxit, aturar l’assemblea.

 

Durant tot el mes de maig les tensions, les assemblees violentes, les desautoritzacions, les picabaralles entre militants... foren una constat que enllaçà amb la guerra oberta en els carrers de Barcelona. Després s’afegí la progressiva persecució stalinista dels homes del PSUC contra els militants del POUM. El panorama de fons mostra maneres molt diferents d’entendre la Revolució i la Guerra. També es procedeix al desmantellament de les juntes dels Sindicats, expulsant-ne tots els homes del POUM, destacats sindicalistes eren expulsats d’aquells sindicats que ells mateixos havien creat.

 

Els comunistes oficialistes acusaran als comunistes dissidents de ser responsables de l’assassinat del militant del PSUC Miquel Osuna. El POUM intentarà sense èxit desvincular-se d’un assassinat inexplicable. A partir d’aquest moment la repressió sobre el POUM no s’atura: Escorcolls als locals, destitució dels regidors, acusacions de feixistes, òrgans clausurats i, a mitjans de juny, la clandestinitat, posaran fi al POUM.

Un cop el PSUC ha aconseguit el seu objectiu d’esborrar el POUM, s’aliarà amb ERC i permetrà el retor de Samuel Morera a l’alcaldia.

 

La CNT esdevindrà cada cop més defensiva i els sectors més radicals quedaran marginats dels càrrecs de la Federació Local de Sindicats. La CNT no reprendrà la iniciativa política quan ocuparà l’alcaldia a principis de 1938.