10
d'abril
del
2015
Actualitzat
el
11
d'abril
a les
10:14h
La Seu d’Ègara–Esglésies de Sant Pere ha fet aquest divendres un pas més per a ser Patrimoni de la Humanitat. Com ha recordat l'alcalde Jordi Ballart, el camí serà llarg i difícil, però el vaixell arribarà finalment a bon port. Per a Terrassa, és una de les principals icones i un referent de ciutat, valorat arreu del país com un dels elements més singulars que ens ajuda a comprendre la nostra història col·lectiva. Des de l'Ajuntament de Terrassa ja fa temps que s'està treballant per presentar la candidatura de la Seu d’Egara – Esglésies de Sant Pere per tal que sigui declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Ballart ha reclamat que per a que tingui més força s'hi ha d'implicar tothom.
Un equip d’especialistes ha estat treballant la candidatura i aquest 10 d'abril, acompanyats del Bisbat i la parròquia de Sant Pere, del bisbe Josep Àngel Saiz Meneses i dels ex alcaldes Manuel Royes i Pere Navarro, ha tingut lloc la presentació a la ciutadania. La setmana següent, es presentarà formalment a la Generalitat. Saiz ha reblat que le Esglésies reuneixen les condicions necessàries. Ballart ha recordat que la UNESCO és extremadament exigent per a encabir un conjunt en la llista, i cerca peces úniques i singulars, que expliquin la història del planeta i dels éssers humans que hi viuen. L'alcalde ha explicat que cal passar mil i una proves, i comptar amb el suport de les administracions catalana i espanyola. Ballart ha dit que la Seu d'Ègara és la joia de la corona del patrimoni egarenc, però no s'ha oblidat de mencionar els altres dos diamants polits, el Vapor Aymerich, Amat i Jover (avui Museu de la Ciència) i la Masia Freixa, símbols del modernisme industrials.
Conjunts episcopals com el de Terrassa n'hi ha arreu, però el de la ciutat compta amb quelcom excepcional, les pintures murals de les esglésies, l'element que ha de contribuir a que la UNESCO decideixi que la Seu d'Ègara mereix el reconeixement internacional.
L'acte ha comptat amb les Billes de Marc Pulido, les colles castelleres de Terrassa que han fetr pilars -de quare els Castellers i de cinc els Minyons-, el gegants, l'esbart Amunt i Crits, la Cobla Principal de Terrassa i Terrassa Ciutat Coral, que han presentat la sardana Seu d'Ègara, amb música de Joan Lluís Moraleda i lletra de Miquel Pujadó.
Persones que viuen a Terrassa i provenen d'indrets molt diferents han expressat el desig i suport a la candidatura en les múltiples llengües que es parlen a la nostra ciutat. Aquest desitjos han estat lliurats en un pergamí als gegants que, acompanyats de torxes, han sortit del recinte. El col·lectiu Terrassa Gastronòmica ha ofert al assistents una degustació de pa amb oli elaborats amb blat i olives de la comarca.