Un moment polític apassionant

Tot fa pensar, cada cop més, en un Ajuntament atomitzat, amb quatre forces molt potents i un parell o tres més petites. I tot porta a imaginar un consistori força ingovernable.

per La Torre, 9 d'abril de 2015 a les 12:40 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 9 d'abril de 2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Falta cada cop menys per a les eleccions municipals del 24 de maig i tots els actors posen les seves cartes sobre la taula. De mica en mica les formacions defineixen els seus alcaldables. Fins i tot sembla que es copiïn cercant l'opinió de la gent per elaborar els seus programes. La majoria de partits creuen que el millor que poden fer és trepitjar el carrer i escoltar les preocupacions de la ciutadania. Una idea evident però que alguns han descobert a misses dites. A Terrassa es presenten unes setmanes apassionants, atès que hi ha un ampli ventall de formacions amb possibilitats de guanyar. El PSC, encapçalat per l'alcalde Jordi Ballart, surt amb uns metres d'avantatge per les bonificacions que té després de dos anys de dirigir la ciutat, i ser possiblement la cara més coneguda de totes les que encapçalen les llistes. Terrassa és dels últims grans bastions socialistes de Catalunya, i des de Nicaragua faran tot el que calgui per mantenir la capital egarenca. Tot apunta que els diners per a la campanya no faltaran. 

Un veterà, Isaac Albert, d'ERC, ja sap què és estar a l'Ajuntament i governar, el que va fer amb un tripartit poc reeixit i que li va ocasionar un alt cost electoral a la ciutat. Miquel Sàmper, de CiU, s'estrena, i la principal feina que té és fer que la seva cara sigui reconeixible. Per fer-ho, s'aferra a les xarxes socials i a una intensa activitat propagandística. ERC i CiU també es veuen amb forces per guanyar, però aparentment els republicans han perdut força. La federació nacionalista té un gran repte al davant però ara hi ha ombres.


El quart actor és Terrassa en Comú, on conflueixen Podem, ICV, EUiA, Procés Constituent i Guanyem. La seva presència ho distorsiona tot. Quan va començar la representació no es comptava que fos un dels protagonistes principals. 

Tot fa pensar, cada cop més, en un Ajuntament atomitzat, amb quatre forces molt potents i un parell o tres (PP, sobretot, i C's i CUP, menys) més petites. I tot porta a imaginar un consistori força ingovernable. S'haurà de veure qui suma amb qui i si hi ha pactes contra natura. I si els actors tenen el suficient nivell polític per aconseguir que la sala de plens no sigui una olla de grills i que hi hagi un equip de govern potent.

 

Participació