02
d'abril
del
2015
Desprès d’una llarga carrera professional, durant molts anys treballant allà on hi havia lloc, situacions que inclou a vegades marxar fora del territori arriba una determinada edat en què només es té en ment la desitjada hora de la jubilació.
I sorgeixen preguntes: Quan puc jubilar-me? Puc jubilar-me abans de l’edat legal establerta? Doncs cada vegada l’Estat Espanyol allunya més i no veiem l’hora que arribi.
e’ns tindran en compte aquells anys que vaig treballar a Portugal, França, Alemanya o Regne Unit? Com haig de gestionar la meva jubilació si he treballat en dos països diferents?
El marc jurídic estatal de la jubilació està regulada al Reial Decret Legislatiu 1/1994, de 20 de juny, mitjançant el qual s’aprova el Text Refós de la Llei general de la seguretat social recentment modificada per: la Llei 34/2014, 35/2014 i 36/2014 de 26 de desembre.
No obstant, si hem treballat en algun país de la Unió Europea hem de conèixer el marc jurídic comunitari. Doncs si hem tornat a casa per jubilar-nos, o simplement es va treballant uns anys, aquestes cotitzacions s’hauran de tenir en compte de cara a la recerca dels compliments estatals per demanar la jubilació a España i conèixer si es té un dret per aquell país es va treballar durant uns anys.
La normativa europea a tenir en compte són: el Reglament 1408 del Consell de 14 de juny de 1971, el Reglament núm, 883/2004 del Parlament europeu i del consell de 29 d’abril del 2.004, el Reglament núm. 987/2009 del Parlament Europeu i del Consell de 16 de novembre que desenvolupa el anterior reglament, i per últim el Reglament 465/2012 del Parlament Europeu i del Consell del 22 de maig del 2012.
A Espanya ens podem jubilar per la via de la jubilació ordinària o per la via de la jubilació anticipada. Però no tots els països europeus reconeixen aquesta jubilació anticipada. a jubilació ordinària, per regla general, i a partir de l’1 de gener del 2013, l’edat d’accés a la pensió dependrà de l’edat del treballador així com de les cotitzacions acumulades al llarg de la seva vida laboral.
Les darreres reformes tendeixen a allargar la vida laboral dels treballadors per compte aliena o pròpia. Per conèixer els requisits exigits a l’actualitat hem d’acudir a l’article 161.1 de la Llei General de la Seguretat Social (endavant LGSS): En primer lloc s’ha de tenir l’edat de 67 anys d’edat o 65 anys d’edat amb una acreditació de 38 anys i 6 mesos de cotització.
I en segon lloc, s’ha de tenir un mínim de 15 anys cotitzats, dels quals hi ha d’haver 2 anys compresos dintre dels darrers 15 anys a la sol·licitud de la mateixa. Cal prendre a molta tranquil·litat aquests requisits, en el sentit que no s’apliquen des de la promulgació de la Llei, doncs la seva disposició transitòria vigèsima del text legal estableix una aplicació gradual dels anys cotitzats i de l’edat de jubilació a partir del 2013 fins el 2017.
Enguany, per jubilar-se es requereix tenir 65 anys per cotitzacions de 35 anys i 9 mesos o 65 anys i tres mesos per a cotitzacions de menys de 35 anys i 9 mesos. En el cas de persones que han cotitzats sempre dins l’estat espanyol no hi ha cap problema doncs la seva vida laboral consta en el arxius de la Seguretat Social i a l’hora de la seva tramitació el INSS (Institut Nacional de la Seguretat Social) ja ho té en compte. Però si s’ha cotitzat en diferents països de la UE s’ha d’establir els anys cotitzats a cada país per poder establir els drets en matèria de jubilació en cada país.
En aquest cas per la comptabilització del període cotitzat s’aplicarà la normativa comunitària abans referida i poder saber si es té accés a la jubilació als sols efectes del compliment dels requisits doncs una altra cosa serà la quantificació de la prestació i quin país em pagarà.
L’edat d’accés a la jubilació a España així com el període de cotització ja l’hem explicar, però i a la resta de països? Per posar un exemple dels països més propers a nosaltres: A Alemanya l’edat de jubilació ordinària augmenta progressivament des del 2012 al 2029 de 65 a 67 anys en funció dels anys cotitzats. A França, la cotització que es requereix és de 164 trimestres pels nascuts abans del 1952 i que sol·licitin la jubilació ordinària amb un edat segons el temps cotitzats entre els 60 i els 65 anys. Els nascuts a partir de 1955 es requereixen 166 trimestres cotitzats per jubilar-se ordinàriament, segons l'última reforma de 2011, a entre els 62 i els 67 anys (augment gradual entre 2017 i 2022). A Portugal, es requereixen 40 anys de cotització per aconseguir l'import íntegre de la pensió. L'edat ordinària de jubilació es fixa en els 65 anys.
En canvi si s’ha treballat en altres països fora de la UE, s’haurà de consultar els diferents convenis bilaterals que Espanya hagi subscrit en matèria de Seguretat social. A l’actualitat Espanya ha subscrit convenis bilaterals amb Andorra, Argentina, Austràlia, Brasil, Cabo Verd, Canadà, Xile, Colòmbia, Corea, Equador, EEUU, Filipines, Japó, Marroc, Mèxic, Paraguai, Perú, República Dominicana, Rússia, Tunis, Ucraïna, Uruguai i Veneçuela.
Si per contra el que es vol es jubilar-se anticipadament, i s’ha treballat en països comunitaris s’haurà de tenir en compte que no tots els països europeus reconeixen la jubilació anticipada. Per posar un exemple: A Alemanya, la jubilació anticipada s’aplica a partir del 63 anys a les persones nascudes abans del 1952 i amb un mínim de 15 anys de cotització (entre altres requisits).
La pensió es redueix en un 0,3% per cada mes d’anticipació de l’edat ordinària de jubilació. Les dones nascudes abans del 1952 tenen un règim diferent. A França, la jubilació anticipada per als nascuts abans de 1952 és als 60 anys si no reuneixen les condicions per a una pensió completa del Règim General i s'apliquen coeficients reductors trimestrals. Per als nascuts a partir de 1956 hi ha la jubilació anticipada des dels 56 anys: està pensada per a carreres de cotització llargues que reuneixen, entre altres, les condicions per a una pensió completa del Règim General i han començat a treballar abans dels 18 anys (43 anys cotitzats a partir de 2012). A Portugal, és possible jubilar-se anticipadament des dels 55 anys d'edat i acreditant 30 anys cotitzats (en aquest cas s'aplica una penalització anual del 6% anual).
No obstant això, un decret de 2012 estableix la suspensió de les normes d'anticipació de la pensió de jubilació. En canvi, al Regne Unit no es preveu la jubilació anticipada. Per determinar el període cotitzat dins del marc normatiu europeu es comptabilitzaran la totalitat de les cotitzacions efectuades en els diferents Estats Membres de la UE.
’Estat membre on resideixi el pensionista en el moment de sol·licitar la pensió haurà de remetre a cadascú dels països on hagi treballat uns documents d’enllaç que permetrà a cada país calcular si té dret o no a la pensió de jubilació. Cada Estat haurà de realitzar dos càlculs diferents per determinar els drets o la pensió del treballador que hauria d’abonar. Per un costat, i utilitzant la seva legislació nacional del seu país, calcularà la pensió en funció de les cotitzacions efectuades en aquells país sense tenir en compte les cotitzacions efectuades a altres països. D’altra banda, es calcularà la pensió prenen la totalitat dels anys cotitzats pel treballador. De l’import que resulti, el país pagaria la part proporcional dels anys cotitzats en el seu país. Un cop efectuats els dos sistemes (per legislació interna i per totalització per prorrata s’haurà d’abonar la pensió més alta.
Carme Martínez Lafulla, advocada de Mireia Serra Advocats
I sorgeixen preguntes: Quan puc jubilar-me? Puc jubilar-me abans de l’edat legal establerta? Doncs cada vegada l’Estat Espanyol allunya més i no veiem l’hora que arribi.
e’ns tindran en compte aquells anys que vaig treballar a Portugal, França, Alemanya o Regne Unit? Com haig de gestionar la meva jubilació si he treballat en dos països diferents?
El marc jurídic estatal de la jubilació està regulada al Reial Decret Legislatiu 1/1994, de 20 de juny, mitjançant el qual s’aprova el Text Refós de la Llei general de la seguretat social recentment modificada per: la Llei 34/2014, 35/2014 i 36/2014 de 26 de desembre.
No obstant, si hem treballat en algun país de la Unió Europea hem de conèixer el marc jurídic comunitari. Doncs si hem tornat a casa per jubilar-nos, o simplement es va treballant uns anys, aquestes cotitzacions s’hauran de tenir en compte de cara a la recerca dels compliments estatals per demanar la jubilació a España i conèixer si es té un dret per aquell país es va treballar durant uns anys.
La normativa europea a tenir en compte són: el Reglament 1408 del Consell de 14 de juny de 1971, el Reglament núm, 883/2004 del Parlament europeu i del consell de 29 d’abril del 2.004, el Reglament núm. 987/2009 del Parlament Europeu i del Consell de 16 de novembre que desenvolupa el anterior reglament, i per últim el Reglament 465/2012 del Parlament Europeu i del Consell del 22 de maig del 2012.
A Espanya ens podem jubilar per la via de la jubilació ordinària o per la via de la jubilació anticipada. Però no tots els països europeus reconeixen aquesta jubilació anticipada. a jubilació ordinària, per regla general, i a partir de l’1 de gener del 2013, l’edat d’accés a la pensió dependrà de l’edat del treballador així com de les cotitzacions acumulades al llarg de la seva vida laboral.
Les darreres reformes tendeixen a allargar la vida laboral dels treballadors per compte aliena o pròpia. Per conèixer els requisits exigits a l’actualitat hem d’acudir a l’article 161.1 de la Llei General de la Seguretat Social (endavant LGSS): En primer lloc s’ha de tenir l’edat de 67 anys d’edat o 65 anys d’edat amb una acreditació de 38 anys i 6 mesos de cotització.
I en segon lloc, s’ha de tenir un mínim de 15 anys cotitzats, dels quals hi ha d’haver 2 anys compresos dintre dels darrers 15 anys a la sol·licitud de la mateixa. Cal prendre a molta tranquil·litat aquests requisits, en el sentit que no s’apliquen des de la promulgació de la Llei, doncs la seva disposició transitòria vigèsima del text legal estableix una aplicació gradual dels anys cotitzats i de l’edat de jubilació a partir del 2013 fins el 2017.
Enguany, per jubilar-se es requereix tenir 65 anys per cotitzacions de 35 anys i 9 mesos o 65 anys i tres mesos per a cotitzacions de menys de 35 anys i 9 mesos. En el cas de persones que han cotitzats sempre dins l’estat espanyol no hi ha cap problema doncs la seva vida laboral consta en el arxius de la Seguretat Social i a l’hora de la seva tramitació el INSS (Institut Nacional de la Seguretat Social) ja ho té en compte. Però si s’ha cotitzat en diferents països de la UE s’ha d’establir els anys cotitzats a cada país per poder establir els drets en matèria de jubilació en cada país.
En aquest cas per la comptabilització del període cotitzat s’aplicarà la normativa comunitària abans referida i poder saber si es té accés a la jubilació als sols efectes del compliment dels requisits doncs una altra cosa serà la quantificació de la prestació i quin país em pagarà.
L’edat d’accés a la jubilació a España així com el període de cotització ja l’hem explicar, però i a la resta de països? Per posar un exemple dels països més propers a nosaltres: A Alemanya l’edat de jubilació ordinària augmenta progressivament des del 2012 al 2029 de 65 a 67 anys en funció dels anys cotitzats. A França, la cotització que es requereix és de 164 trimestres pels nascuts abans del 1952 i que sol·licitin la jubilació ordinària amb un edat segons el temps cotitzats entre els 60 i els 65 anys. Els nascuts a partir de 1955 es requereixen 166 trimestres cotitzats per jubilar-se ordinàriament, segons l'última reforma de 2011, a entre els 62 i els 67 anys (augment gradual entre 2017 i 2022). A Portugal, es requereixen 40 anys de cotització per aconseguir l'import íntegre de la pensió. L'edat ordinària de jubilació es fixa en els 65 anys.
En canvi si s’ha treballat en altres països fora de la UE, s’haurà de consultar els diferents convenis bilaterals que Espanya hagi subscrit en matèria de Seguretat social. A l’actualitat Espanya ha subscrit convenis bilaterals amb Andorra, Argentina, Austràlia, Brasil, Cabo Verd, Canadà, Xile, Colòmbia, Corea, Equador, EEUU, Filipines, Japó, Marroc, Mèxic, Paraguai, Perú, República Dominicana, Rússia, Tunis, Ucraïna, Uruguai i Veneçuela.
Si per contra el que es vol es jubilar-se anticipadament, i s’ha treballat en països comunitaris s’haurà de tenir en compte que no tots els països europeus reconeixen la jubilació anticipada. Per posar un exemple: A Alemanya, la jubilació anticipada s’aplica a partir del 63 anys a les persones nascudes abans del 1952 i amb un mínim de 15 anys de cotització (entre altres requisits).
La pensió es redueix en un 0,3% per cada mes d’anticipació de l’edat ordinària de jubilació. Les dones nascudes abans del 1952 tenen un règim diferent. A França, la jubilació anticipada per als nascuts abans de 1952 és als 60 anys si no reuneixen les condicions per a una pensió completa del Règim General i s'apliquen coeficients reductors trimestrals. Per als nascuts a partir de 1956 hi ha la jubilació anticipada des dels 56 anys: està pensada per a carreres de cotització llargues que reuneixen, entre altres, les condicions per a una pensió completa del Règim General i han començat a treballar abans dels 18 anys (43 anys cotitzats a partir de 2012). A Portugal, és possible jubilar-se anticipadament des dels 55 anys d'edat i acreditant 30 anys cotitzats (en aquest cas s'aplica una penalització anual del 6% anual).
No obstant això, un decret de 2012 estableix la suspensió de les normes d'anticipació de la pensió de jubilació. En canvi, al Regne Unit no es preveu la jubilació anticipada. Per determinar el període cotitzat dins del marc normatiu europeu es comptabilitzaran la totalitat de les cotitzacions efectuades en els diferents Estats Membres de la UE.
’Estat membre on resideixi el pensionista en el moment de sol·licitar la pensió haurà de remetre a cadascú dels països on hagi treballat uns documents d’enllaç que permetrà a cada país calcular si té dret o no a la pensió de jubilació. Cada Estat haurà de realitzar dos càlculs diferents per determinar els drets o la pensió del treballador que hauria d’abonar. Per un costat, i utilitzant la seva legislació nacional del seu país, calcularà la pensió en funció de les cotitzacions efectuades en aquells país sense tenir en compte les cotitzacions efectuades a altres països. D’altra banda, es calcularà la pensió prenen la totalitat dels anys cotitzats pel treballador. De l’import que resulti, el país pagaria la part proporcional dels anys cotitzats en el seu país. Un cop efectuats els dos sistemes (per legislació interna i per totalització per prorrata s’haurà d’abonar la pensió més alta.
Carme Martínez Lafulla, advocada de Mireia Serra Advocats