Ballart: «Si el PSC perd les eleccions a Terrassa, plego»

Jordi Ballart és l'alcalde de Terrassa i el candidat del PSC a les properes eleccions municipals del 24 de maig.  El líder dels socialists egarencs, que es troba davant d'un dels comicis més oberts de la història, confia en repetir la majoria i continuar governant.

En quin moment ens trobem i com afronta els mesos vinents, com a alcalde i com a candidat del PSC a la reelecció?
Com a alcalde tinc una responsabilitat fins al 24 de maig. Vivim en temps de crisi, el període és incert i, segurament, estem davant les eleccions amb el resultat més incert dels darrers anys, de tota l'època democràtica. I caldrà veure com influeix la presència de partits nous a l'escenari, el procés sobiranista, la recuperació econòmica... Ja veurem com afecta tot.

Però què passarà el diumenge 24 de maig?
Afronto les eleccions amb optimisme i amb la creença de guanyar i que el PSC serà el partit majoritari a Terrassa. Amb una majoria suficient per governar durant tota la legislatura 2015-2019.

Què vol dir tenir una majoria suficient per governar?
Entenc que ara per ara les majories absolutes són difícils, aquí i a tot arreu. Sí que es poden assolir uns resultats prou bons que permetin governar. Una majoria suficient podrien ser 9 o 10 regidors, per governar amb acords polítics puntuals i amb pactes en temes concrets que surtin als plens on en el dia a dia de la ciutat. No es descarta que en un panorama tan fragmentat, guanyi qui guanyi, el meu partit o un altre, es responsabilitzi de la governabilitat en minoria. Podria passar perfectament.

Amb qui està disposat a pactar, ara que sembla més evident que mai que s'haurà de passar per aquest tràngol, si és que se'n pot dir així?
Estic disposat a pactar amb totes les formacions polítiques. El PSC té una gran tradició de pactisme, a Terrassa i arreu. Des de l'any 1979 s'ha arribat a acords amb CiU, amb ERC, amb ICV... Tenim una tradició molt clara.

Per tant, es pot pactar amb tothom, i això vol dir amb tothom? O hi ha excepcions?
Amb qui està més lluny dels nostres postulats ideològics, està clar que no.

Vol dir...
Que a Terrassa mai pactarem amb el Partit Popular. És impossible. Amb el PP, no.

Amb la resta qualsevol cosa és possible, inclòs Ciutadans?
C's tampoc, se situen molt a prop del PP. Hem de veure què passa, atès que no tenen encara un candidat.

Amb CiU es pot arribar a un acord?
Estic obert a posar els programes a sobre la taula i a arribar acords si la ciutat ho requereix. Als principis de la democràcia ja vam pactar. Haurem de seure, però amb CiU, amb ERC, amb Terrassa en Comú, la CUP si entra... tant per acords de govern i estables com per aconseguir acords concrets.

El PSC no repetirà els 11 regidors actuals? Se'n perdran?
Aspiro a treure millors resultats que fa quatre anys. I amb la situació actual d'incertesa podria ser. La gent al final pot valorar la bona gestió que s'ha fet, el treball de l'alcalde... La política local té dinàmiques molt pròpies i podria passar de tot.

Ser l'alcalde és partir un pas per davant. Partits com CiU i el seu candidat Miquel Sàmper l'acusen d'estar en campanya permanent des de fa dos anys aprofitant el càrrec d'alcalde.
Jo tinc una manera d'exercir l'alcaldia. Pel meu tarannà i manera de fer -i continuaré fent el mateix les setmanes vinents- estic al carrer i proper a la ciutadania, al costat de tothom. La gent demana als polítics que donin la cara i que els hi resolguin els problemes. No és el mateix un alcalde tancat en un despatx amb regidors i prendre decisions, i llegir informes, que sortir al carrer a copsar el que pensen els terrassencs. Conèixer és l'única manera de transformar la societat i de canviar estructures administratives que estan allunyades del que passa.

Està dient que tenen raó els que demanen fer neteja a l'Ajuntament?
Falta una regeneració interna de dalt a baix. I la faré si guanyo. És un repte. Tot i que hi ha un sistema de la funció pública que és el que és. Si entra un altre partit tampoc ho tindrà fàcil per canviar les coses. El que hem de fer és buscar persones molt vàlides, que hi són, i que ara estan en un segon nivell, i aprofitar les seves potencialitats.

Què vol dir regeneració?
Canvis importants a la cúpula tècnica. Gent que fa molts anys que  hi és. Hem de fer un procés de canvi, segurament haurà d'anar acompanyat d'un expert que ens guiï. Serà una de les primeres decisions que prendré, la de fer una organització que estigui al servei dels problemes de la gent.

L'alcalde de Terrassa està a les xarxes socials.
Per conèixer la ciutat a fons, les xarxes socials ajuden. Les utilitzo i les utilitzaré, ara i a partir del 24 de maig passi el que passi a les eleccions. Se'm queixen de vegades perquè estic a les xarxes i m'acusen de fer campanya a través d'elles. Si l'Ajuntament tingués una estratègia preparada per interaccionar amb les noves formes de relacionar-se que té la gent, de ben segur l'alcalde no estaria tant a les xarxes ell sol. Hi sóc perquè hi ha mancances en una administració que s'ha de posar al dia.

I perquè li agrada?
I perquè m'agrada. També és veritat. I en gaudeixo. Això és estar campanya, em pregunto? Doncs si ho és, benvinguda sigui. Ho faré sempre. És la meva manera de fer campanya. El polític no s'ha de quedar atrapat al despatx. S'ha de recuperar l'esperit d'abans, d'Enrique Tierno Galván a Madrid, d'Antoni Farrés a Sabadell, de Pasqual Maragall a Barcelona. Uns referents molt clars que governaven les seves ciutats molt per sobre de les marques i de les històries de partit. Eren persones molt valorades. Jo vull ser com Antoni Farrés a Sabadell. Molta gent m'ho diu.

Com veu, com analitza l'entrada tipus tsunami en el joc polític de Podem?
Em sembla positiu que hi hagi partits nous i amb nova gent il·lusionada per la política i per la vida pública. També s'ha de vigilar. No és el mateix fer política des de fora de l'Ajuntament que des de dins, quan t'has d'enfrontar a decisions complicades, a tensions, a recursos limitats... Ara són moviments de banderes i de pancartes i cal veure com es concreta si arriben a les institucions i si tenen càrrecs de responsabilitat. Ho veig complicat. 

A més, hi ha grans expectatives posades sobre ells. 
I defensen l'ètica, la transparència, i és perillós. No hi ha ni bons ni dolents. Ningú és perfecte. Llavors passa que quan una persona d'aquests moviments en fa alguna genera fustració. Per això dic que s'ha d'anar amb compte.

Hi veu populisme?
No. En general no. Podem potser en té un punt. Però a Terrassa diria que no. Són gent amb trajectòria. Ara bé, estar als moviments socials és fàcil, però quan estàs a l'administració i has de decidir sobre aspectes que afecten la gent... No sé pas com reaccionarien ells. És complicat decidir què es fa quan hi ha interessos contraposats. Quan vaig als llocs, la gent sempre es queixa d'alguna cosa, i amb raó. Gràcies a això descobreixes que hi ha coses que funcionen malament.

Què li diuen els comerciants de Terrassa?
Veuen una administració lenta, farragosa i distant massa vegades.

Sobre la fragmentació que s'albira en les properes municipals, realment serà tanta?
Pel que es respira, sí. Però als municipis les coses tenen el seu propi tarannà. Al final hi haurà menys formacions al consistori local que les previstes ara mateix. Però cinc o sis, segur. Es necessiten molts vots per tenir representació a la sala de plens. I vull dir una cosa, si el PSC no guanya les eleccions, ja no recolliré l'acta de regidor. Si perdo, me'n vaig cap a casa. És una primícia. Si el partit que governa, si la formació que governa una ciutat, perd, cal assumir una responsabilitat personal, i deixar pas a altres persones del partit perquè assumeixin el relleu.

Carme Labòria ha deixat l'Ajuntament i el partit. És un cop dur? Augmenta la imatge d'un PSC unionista?
Amb la Carme Labòria hi he tingut sempre una gran relació. La seva decisió d'estripar el carnet del PSC la respecto, encara que hagués desitjat que l'hagués pres en un altre moment i no pocs mesos abans de les eleccions municipals. Des de fa dos anys mostrava contradiccions, i crec que hauria pogut aguantar fins al final de la legislatura. Gestionava una àrea molt rellevant al consistori i tenia molta responsabilitat.

Sap que s'ha comentat que tenia alguna cosa a veure amb l'elaboració de les llistes?
No. Cap ni una. I no hi ha hagut cap conflicte intern. Tot ve del procés sobiranista.

Jordi Ballart no és independentista.
Sempre he dit que sóc federalista però que em trobaria bé en una Catalunya independent. En tot cas, el que cal és fer-ho ben fet, com a Escòcia, i que la gent pugui votar, lliurement i democràticament, i penso que acabarà passant. Alguna cosa s'ha de moure.

Què en pensa dels rivals polítics?
No m'agrada massa parlar dels altres. Els respecto a tots. Són gent preparada i amb capacitat suficient per governar. Amb Isaac Albert ja vam coincidir a l'equip de govern i té molt sentit de ciutat. És fàcil entendre'ns. La qual cosa no vol dir governar plegats.

Fins a quin punt les eleccions municipals es faran o llegiran en clau local?
El món local és un àmbit molt proper. Ara està donant la talla i treballant per solucionar els problemes de la gent. La ciutadania es mereix que siguin comicis en clau municipal. Ni primàries ni primera volta de res. S'ha de parlar del model de ciutat.

Ja que toca el tema model. Com està la creació d'una caixa egarenca?
Continuo endavant amb la idea i s'ha parlat amb molts agents, però és difícil d'encaixar tot plegat. Voldria que algun dia fos una realitat aquesta caixa o una cooperativa de crèdit, que vindria a ser el mateix. L'Ajuntament disposa de locals per cedir. El consistori no pot fer-ho tot sol, i necessita la complicitat de les entitats econòmiques. 
 

Resultats de les eleccions municipals a Terrassa