Terrassa és del Barça o del Madrid?

BLANCA TERRASSA
Pere Sánchez (empresari i exregidor de l'Ajuntament de Terrassa)

La Cocapital del Vallès Occidental i quarta ciutat de Catalunya en nombre d'habitants té un color ben clar només t'endinses dintre la seva ànima: el blanc! I és que Terrassa, tot i trobar-se geogràficament a 30 kilòmetres i escaig de la ciutat comtal, té assimilat i consolidat dintre del seu ADN el color blanc de l'actual campió d´Europa, és a dir del deu cops campió del torneig més gran i prestigiós que es troba dins el món del futbol a nivell de clubs. Aquest equip no és un altre que el Real Madrid.

La ciutat de Terrassa és un clam en moltes ocasions quan l'equip merengue guanya un campionat, que és molt sovint, més que quan els guanya l'equip que juga i té l'estadi a la part lateral de l'avinguda de la Diagonal de la ciutat comtal. 

Al marge dels títols que guanya l'equip blanc (i dels que continuarà guanyant sempre) una part important de la seva ciutadania sent devoció per l'quip madridista. Nomès cal fer un vol per qualsevol dels seus carrers als diferents barris per veure, sentir i respirar el sentiment Madridista. Tot això, sense perdre de vista la convivència i bona harmonia amb la resta d'aficionats dels altres equips de la Lliga Espanyola de Futbol i respectant els diferents sentiments futbolístics dels egarencs, que són molts. 

La ciutat de les persones on tothom hi té cabuda té com a afició majoritària la madridista, per diversesraons exposades anteriorment i perquè hi ha pocs indrets de la ciutat on hi vagis i no et trobis algú que simpatitza amb els colors de l'equip de La Castellana.
Un fet objectiu és que el Real Madrid té 4 penyes a la ciutat egarenca, mentre que la resta d'equips com a molt n'han tingut 2 (que a l'actualitat ja no mantenen). Aquest fet, sense desmerèixer a ningú és força significatiu malgrat que a algú no li agradi o li sàpiga malament.

La realitat en aquest sentit és tossuda i té un clar color… el blanc! L'estil i classe futbolística, conjuntament amb el respecte, humilitat, qualitat i valors de la categoria del Real Madrid, senten càtedra i admiració a tot el món ha calat profundament als llocs més recòndits dels 5 continents, i la ciutat d'Ègara no ha estat una excepció. 
S'ha encomanat de la millor manera possible a través de la via esportiva. Molts poden ser els imputs i les diferents sensacions quan es llegeixi aquest article, però el cert és que només intenta reflectir una imatge de la situació futbolística de la ciutat de Terrassa, i és que com diuen molts: "ista, ista ista", Terrassa és Madridista!

TERRASSA BLAUGRANA
Òscar Armengol (periodista, soci del FC Barcelona i de la Penya 1900)

Terrassa és del Barça o del Madrid? El dubte ofèn, que diria aquell. És clar que és del Barça! I tant! Entenent que ser del Barça vol dir que aquest és el sentiment majoritari a la ciutat. I assumint que en una població de 200.000 habitants hi ha milers d’aficionats d’altres equips: del Reial Madrid, però també de l’Espanyol, del Betis, del Boca Juniors o del Raja de Casablanca. I això sense tenir en compte els que són del Terrassa FC o els que, com qui té dues amants, comparteixen sense problemes l’amor al club egarenc amb la passió per un altre equip.

Històricament, la proximitat amb Barcelona ha fet que milers de terrassencs siguin socis blaugranes i que, des de fa dècades, cada cop que hi ha partit, primer a les Corts i després al Camp Nou, els culers egarencs hagin pelegrinat a la capital catalana en tren, en cotxe i en els autocars de la Penya Barcelonista 1900. De fet, per alguna cosa aquesta entitat, una de les deganes a Catalunya, celebrarà l’any que ve el 60è aniversari. 
Per tradició, doncs, és indubtable que Terrassa és blaugrana. Algú em dirà que això ha canviat i que aquesta és una visió d’una part de la ciutat, potser del centre. És evident que el fenòmen de la immigració va fer que a mitjans del segle XX, però també més recentment, hagin arribat nouvinguts, sobretot a la perifèria, procedents de tots els racons d’Espanya, primer, i de la resta del món, després. 

Però ningú em negarà que el Barça ha estat i és un element cabdal d’integració que ha permès que els que en el seu moment van ser immigrants siguin ara plenament terrassencs i catalans. Per tant, no accepto que es parli d’un centre històric del Barça i d’uns barris del Madrid. El sentiment blaugrana és present, amb més o menys intensitat, a tota la ciutat. Que hi ha molts merengues a Terrassa? Ningú no ho posa en dubte. Que sonen molts petards quan marca el Madrid? Comptem els que acompanyen cada victòria del Barça. 

I posats a comptar, fem-ho també amb les samarretes d’un club o de l’altre que veiem pels carrers de Terrassa.  I tot plegat, sense tenir en compte que el nombre d’aficionats de cada equip fluctua en funció dels èxits esportius. Quan el Barça que entrenava Pep Guardiola enlluernava el món, tothom era culer. 

I en èpoques més fosques, que també n’hi ha hagut encara que ara sembli mentida, els colors blaugrana no s’exhibien tant. Curiosament, o no, les crisis del Barça coincideixen normalment amb triomfs de l’etern rival, però ni en aquests casos, quan els blancs treuen més pit, podríem afirmar que Terrassa és del Madrid.

Per si els lligams del FC Barcelona amb Terrassa no fossin prou forts, un factor que els últims anys encara els ha enfortit més és la presència al primer equip de Xavi Hernández. El jugador terrassenc, ara capità, ha dut el nom de la ciutat per tot el planeta i ha contribuït al fet que avui es pugui dir, ben alt i ben clar, que sí, que Terrassa és blaugrana.