Crònica d'«El Nom» al Premi Ciutat de Terrassa de teatre

Ja arribem a la recta final del Premi Ciutat de Terrassa de Teatre. La penúltima obra seleccionada per concursar és “El nom”. Escrita pels joves dramaturgs francesos Matthieu Delaporte (1971) i Alexandre de la Patellière (1971) amb el títol «Le Prénom», en va fer l'adaptació a la llengua i al tarannà català Jordi Galzeran. A França es va estrenar el 2010 i a Catalunya el 2012. Aquest diumenge ens l'han posada en escena l'Agrupació teatral del Casal de Calaf.

El text parteix d'una situació habitual, un sopar familiar. El Pere Galí (Martí Viñas), professor de literatura a la Universitat i la seva dona, la Isabel (Angèlica Quingles), professora d'un institut conviden el Vicenç (Eloi Hernández), germà de la Isabel, l'Anna (Marina Torra) la seva esposa i un amic músic, el Claudi (Albert Latorre) a un sopar ètnic. Una veu en off (la del Vicenç) ens va posant en antecedents a mesura que van apareixent  els personatges a l'escenari.

Mentre esperen l'arribada de l'Anna, embarassada del primer fill, en Vicenç, el marit, els comunica el nom que volen posar al futur nadó. L'elecció d'aquest nom provoca una forta discussió entre ell i el seu cunyat que considera el nom triat immoral i desafiant: Àdolf. Aquesta controvèrsia serà el detonant d'un seguit de retrets que cada personatge ha anat aplegant durant anys i que abocarà sense escrúpols posant en perill les relacions familiars.
 Els monòlegs aniran crispant l'atmosfera i sorprenent els espectadors que seran testimonis dels draps bruts rentats damunt l'escenari. Podríem dir, doncs, que «El nom», és una tragicomèdia coral que ens fa reflexionar sobre la hipocresia i les falses aparences. Com diu un dels personatges "un no pot prescindir del que pensin els altres". Però cal tanta sinceritat? Qui té la veritat a l'hora de fer valoracions morals?.

Ens trobem davant d'una obra de temàtica complexa però a l'hora fresca, amb picades d'ullet a la més rabiosa actualitat i molt ben dirigida per Angèlica Quingles que també, com he mencionat abans, encarna el personatge de la Isabel, que ens sedueix interpretant el paper de mare de família resignada i que no s'estarà de fer un monòleg reivindicatiu que arrencarà els aplaudiments espontanis del públic. El muntatge musical i l'escenari arrodoneixen una posada en escena gairebé professional.

Mentre acabo de redactar aquestes ratlles m'assabento del traspàs de la nostra estimada Àngels Poch. Els que apreciem el teatre estem de dol.

Anna Carol