El Govern obert a donar el permís de residència sense tenir contracte laboral

La Torre
01 de març del 2015
Actualitzat el 02 de març a la 13:06h
Concentració davant de l'Àrea de Serveis Socials i Ciutadania de Terrassa
Concentració davant de l'Àrea de Serveis Socials i Ciutadania de Terrassa | Foto: Cristóbal Castro

En una reunió mantinguda aquesta setmana entre representants territorials de la Campanya ‘Papers sense Contracte’ i el director general per a la Immigració de la Generalitat, Xavier Bosch, l'administració catalana es va comprometre a facilitar la tramitació del permís de residència de les persones estrangeres que resideixen a Catalunya sense la necessitat de presentar un contracte de treball.  Això es farà a través de la figura de l'Informe d'Integració Social, que ja es va emetre excepcionalment en el cas de les persones desallotjades de les naus del Poblenou el juliol del 2013. Des de la Campanya es considera un gran pas endavant, fruit de la mobilització impulsada entorn aquesta reivindicació els darrers dos anys.

Concretament, es va acordar que la Generalitat emetrà Informes d’Integració Social com a resposta a les sol·licituds presentades aquesta setmana als nou ajuntaments -entre els quals el de Terrassa- que han aprovat mocions en el marc de la Campanya ‘Papers sense Contracte’ per obrir aquesta via. En un termini de 8 dies s’elaborarà un formulari especial i s’obrirà un nou circuit entre l’administració local i l’autonòmica. Durant aquests temps es paralitzarà la presentació de sol·licituds.

Així mateix, es planteja la possibilitat que la Generalitat generalitzi aquest nou circuit a tot el territori català, més enllà de les nou poblacions que han donat suport a la Campanya, que són: Martorell, Terrassa -que va acollir una concentració la setmana passada davant de l'Àrea de Servei a les Persones-, Mataró, Cornellà de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet, Granollers, Barcelona, Abrera i Olesa de Montserrat.

La Generalitat posarà a disposició de la Campanya un equip d'advocats per fer seguiment d'aquest procés i col·laborar en la resolució de casos especials d'indefensió i vulneració de drets de les persones estrangeres al territori. El següent pas serà mantenir una reunió urgent amb la Subdelegació de Govern per tal que validi els Informes d’Integració Social emesos per la Generalitat, i assegurar-se així que les persones que els presentin puguin regularitzar la seva situació degut a l’extrema vulnerabilitat que pateixen.

Acció coordinada

Entre dilluns i dimarts passat, en el marc d’una acció coordinada a nivell territorial -també a Terrassa- per la Campanya, es van presentar al voltant d’un miler de sol·licituds d’arrelament social sense adjuntar un contracte de treball. D’aquesta manera, es volia visualitzar la situació que pateixen tantes persones estrangeres que viuen al nostre país i que, al no poder disposar d'un contracte de treball, veuen pràcticament inviable la possibilitat de renovar o obtindre els papers, tot i que sí reuneixen la resta de requisits (certificats d’idiomes, cursos de formació ocupacional, padró i altres probes d’arrelament al municipi).

Durant la reunió amb la Generalitat, els portaveus de la Campanya van explicar la situació d’indefensió que viuen al no tenir regularitzada la seva situació. També van denunciar les taxes que se’ls obliga a pagar per la tramitació dels papers. 

La Campanya ‘Papers sense Contracte’ ve denunciant des de fa prop de dos anys la "greu dificultat" que representa per a les persones ‘sense papers’ aconseguir un contracte de treball d'un any amb un salari igual o superior al Salari Mínim Interprofessional en còmput anual, en un país amb diversos milions de desocupats, i amb una creixent economia submergida. La situació d’irregularitat administrativa aboca a moltes persones a una greu exclusió social fent-los més febles davant l'explotació laboral i l'economia submergida, a la dependència de les màfies que venen contractes inservibles, a la impossibilitat d'obtenir un habitatge, a la falta d'accés a la sanitat i a les dificultats per a una educació de qualitat. En definitiva, "els priva d'una vida digna a la qual sens dubte té dret tota persona", afirmen.