26
de febrer
del
2015
Actualitzat
a les
11:37h
Més enllà del valor de la Cultura com a catalitzador de la cohesió social i de la seva indiscutible i imprescindible aportació al creixement personal, la Cultura i les indústries que se’n deriven han demostrat ser un potent dinamitzador econòmic en aquells llocs on s’hi ha apostat fermament i on la seva vinculació amb d’altres àmbits productius ha afavorit la sostenibilitat de l’economia. Així ho demostra un estudi sobre les indústries culturals i creatives a la Unió Europea realitzat per la consultora Ernst & Young. Segons aquest estudi, l'economia creativa ha mostrat una gran capacitat de resilència durant aquesta crisi i ha demostrat ser un sector dinàmic i de creixement ràpid que contribueix significativament a la creació d’ocupació per als joves. Aquest estudi afirma també que l’avantatge competitiu d’aquest sector depèn del manteniment del cercle virtuós entre talent creatiu, expressió artística, emprenedoria i inversió.
L’economia creativa, sempre segons aquest estudi, va representar el 2012 el 4,2% del PIB europeu i el 3,3% de l’ocupació, molt per davant, per exemple, de la indústria metal·lúrgica i de l’automòbil. La manera que ha tingut el govern espanyol de contribuir a aquest cercle virtuós de l’economia de la Cultura ha estat apujar l’IVA al 21%. Certament aquesta pujada no ha afectat tots els sectors culturals per igual. Per posar un exemple, un mateix llibre si el comprem en paper pagarem el 4% d’IVA i si el comprem en format electrònic en pagarem el 21%, tant li fa si és un llibre pornogràfic o són les poesies de Santa Teresa de Jesús.
Els més perjudicats per aquesta pujada són els sectors de les arts escèniques, el cinema i la música. Els empresaris d’aquests sectors calculen que a Espanya, a causa d’aquesta pujada, es perdran 43 milions d’espectadors i 4.226 llocs de treball directes, es provocarà el tancament del 20% de les empreses i es deixaran d’ingressar 533 milions d’euros.
En una època de crisi com la que vivim per què pren el govern una mesura com aquesta? Tot seguit ho mirem d’explicar:
1. Un impost indirecte del 21% sobre un producte suposa una clara limitació de l’accés a aquest producte per a les classes econòmicament més desfavorides. Els impostos indirectes no són progressius –en paga el mateix percentatge el ric que el pobre- per tant, un 21 % d’IVA només s’hauria d’aplicar als objectes de luxe i a aquells productes dels quals se’n vol limitar el consum –com l’alcohol o el tabac. Gravar els productes culturals amb un 21% d’IVA no és només una forma de recaptar diners, és una declaració d’intencions, que es fa més evident quan sabem que l’únic IVA “cultural” que ha estat revisat a la baixa ha estat el de les transaccions d’art, és a dir, l’IVA del món de la cultura que té més a veure amb l’especulació econòmica.
2. Tanmateix, ens equivocaríem si ens penséssim que aquest és un impost classista. No, l’apujada de l’IVA cultural no va contra els pobres –aquest és un dany col·lateral, com ho era l’impacte negatiu en el sector dels galeristes i per això els ho han arreglat-, va contra la gent de la cultura. Aquest és el veritable objectiu: atacar aquells que han estat més crítics amb el govern del PP. Podríem dir que l’IVA cultural del 21% és una clatellada en diferit: ens la tenien guardada des dels temps del NO A LA GUERRA.
3. La pujada de l’IVA cultural no és un fet aïllat. S’inscriu en un conjunt d’accions destinades a empobrir intel·lectualment la ciutadania i, en aquest sentit, s’ha d’emmarcar amb altres mesures com les que el govern ha dedicat a l’ensenyament, especialment l’universitari. Perquè la Cultura i la Universitat formen gent amb esperit crític i això és el que es vol evitar de totes totes.
Cal seguir insistint i pressionant des de tots els fòrums i totes les tribunes perquè el govern abaixi l’IVA a les indústries culturals.
Comissió Permanent del Consell de Cultura de Terrassa
L’economia creativa, sempre segons aquest estudi, va representar el 2012 el 4,2% del PIB europeu i el 3,3% de l’ocupació, molt per davant, per exemple, de la indústria metal·lúrgica i de l’automòbil. La manera que ha tingut el govern espanyol de contribuir a aquest cercle virtuós de l’economia de la Cultura ha estat apujar l’IVA al 21%. Certament aquesta pujada no ha afectat tots els sectors culturals per igual. Per posar un exemple, un mateix llibre si el comprem en paper pagarem el 4% d’IVA i si el comprem en format electrònic en pagarem el 21%, tant li fa si és un llibre pornogràfic o són les poesies de Santa Teresa de Jesús.
Els més perjudicats per aquesta pujada són els sectors de les arts escèniques, el cinema i la música. Els empresaris d’aquests sectors calculen que a Espanya, a causa d’aquesta pujada, es perdran 43 milions d’espectadors i 4.226 llocs de treball directes, es provocarà el tancament del 20% de les empreses i es deixaran d’ingressar 533 milions d’euros.
En una època de crisi com la que vivim per què pren el govern una mesura com aquesta? Tot seguit ho mirem d’explicar:
1. Un impost indirecte del 21% sobre un producte suposa una clara limitació de l’accés a aquest producte per a les classes econòmicament més desfavorides. Els impostos indirectes no són progressius –en paga el mateix percentatge el ric que el pobre- per tant, un 21 % d’IVA només s’hauria d’aplicar als objectes de luxe i a aquells productes dels quals se’n vol limitar el consum –com l’alcohol o el tabac. Gravar els productes culturals amb un 21% d’IVA no és només una forma de recaptar diners, és una declaració d’intencions, que es fa més evident quan sabem que l’únic IVA “cultural” que ha estat revisat a la baixa ha estat el de les transaccions d’art, és a dir, l’IVA del món de la cultura que té més a veure amb l’especulació econòmica.
2. Tanmateix, ens equivocaríem si ens penséssim que aquest és un impost classista. No, l’apujada de l’IVA cultural no va contra els pobres –aquest és un dany col·lateral, com ho era l’impacte negatiu en el sector dels galeristes i per això els ho han arreglat-, va contra la gent de la cultura. Aquest és el veritable objectiu: atacar aquells que han estat més crítics amb el govern del PP. Podríem dir que l’IVA cultural del 21% és una clatellada en diferit: ens la tenien guardada des dels temps del NO A LA GUERRA.
3. La pujada de l’IVA cultural no és un fet aïllat. S’inscriu en un conjunt d’accions destinades a empobrir intel·lectualment la ciutadania i, en aquest sentit, s’ha d’emmarcar amb altres mesures com les que el govern ha dedicat a l’ensenyament, especialment l’universitari. Perquè la Cultura i la Universitat formen gent amb esperit crític i això és el que es vol evitar de totes totes.
Cal seguir insistint i pressionant des de tots els fòrums i totes les tribunes perquè el govern abaixi l’IVA a les indústries culturals.
Comissió Permanent del Consell de Cultura de Terrassa