El misteri dels pins cargolats del Parc Natural de Sant Llorenç

Un dels llocs més estranys del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac se situa aproximadament a uns 300 metres de l'era dels Enrics, direcció al Sot de Serrallonga, al mig del bosc, en una àrea molt petita. Un espai misteriós i espectacular que coneix poca gent. I sempre que algú s'hi troba se sorprèn del que veu.

Es tracta d'un conjunt de pins cargolats, cadascun amb la seva forma. És un lloc imbuït de cert encanteri precisament per la presència d'aquests arbres tan suggerents. Els pins, gruixuts, han crescut dibuixant formes que semblen impossibles, capricioses, en una zona feréstega. 

Hi ha diverses teories sobre el seu origen, algunes de plenes de fantasia. Realment, de forma natural, a molts llocs del massís hi ha exemplars amb formes sinuoses, que canvien la direcció del seu creixement o que es cargolen. Els trets més característics dels pins de l'Era dels Enrics són: que estan concentrats en una àrea petita; que cadascú té una forma diferent, i que han pogut créixer molt més que la resta. 

Una hipòtesi és que la colla de boscaters que treballaven al sector dediquessin temps a moldejar les formes en les que ja estaven creixent alguns dels pins. Havia de ser una tasca llarga, que exigia continuïtat en les primaveres de diversos anys. I, per suposat, van cuidar als arbres que van acabar tenint les formes més curioses. Els dissenyaven com si es tractés de bonsais. També es parla d'una possible tempesta o ventada en la zona, una teoria poc creïble atès que va afectar pocs exemplars. I aquest tipus de pi és força resistent a gelades, vents i nevades. 
 
Una teoria més científica diu que alguns tipus de pinàcies pateixen una malaltia hormonal, on els arbres tenen la capacitat de recargolar-se, aturant el creixement de la part interior de la tija, però a la vegada continuen creixent en l'exterior, aquest efecte fa que la tija es corbi sobre si mateixa, formant caragols. 

La meitat dels populars Pins Cargolats de l'Era dels Enrics es troben dins dels límits del Puig de la Balma, i la resta són del Puigdoure. Els pins es troben en un sector de terra molt dolenta. Per això mai no ha estat conreuada. Això podria haver facilitat que els arbres es desenvolupessin i no fossin inclosos tampoc en la gran tallada que va fer el mas del Puigdoure als anys 60. 

Per arribar-hi, ho podrem fer des del Coll d'Estenalles i de la Balma dels Venedors, o des de L'Alzina del Salari, coll de Boix; tots dos camins ens acostaran a l'Era dels Enrics, a tocar del Turó de Malpàs.

Un massís ple d'exemplars estranys

A altres indrets de Sant Llorenç hi ha exemplars de pins cargolats, com poden ser: el Pi Cargolat del Camí de Puigdoure, Pi Cargolat de Can Torres, Pi Cargolat de la Costa del Tet,  Pi Cargolat de les Pedritxes, Pi Cargolat del Turó Llargarut de la Fosca, tots ells són solitaris. La raresa dels pins de l'Era dels Enrics és que tots ells es trobem concentrats en una zona relativament petita, on en podrem veure 7 mostres, que han estat batejats pels caminants amb noms que fan referència a les seves diferents formes; així i trobarem; el Cuc o Arrossegat, Anaconda, Cua de Porc, del coll Alt, l'Espiral, la Cadireta o Agenollat, el Menut o del Quatre, i un pi cargolat mort.