Torneu-nos el Carnestoltes!

Eva Tomàs escriu una carta en què afirma que l'organització de la festa de Carnestoltes al recinte firal de Terrassa "ha estat, penso, desastrosa, indignant i escandalosa"

Eva Tomàs
16 de febrer del 2015
El Carnestoltes és una festa molt popular a Terrassa, o com a mínim aquesta és la sensació que he tingut des que vaig néixer. Fa goig veure que any rere any la gent deixa la vergonya enrere, es disfressa i s'aglutina pels carrers per veure passar la rua. I encara en fa més veure com les comparses, amb crisi o sense, es reinventen i s'esforcen per tirar endavant aquest esdeveniment.

M'atreviria a afirmar que el Carnestoltes forma part de la vida de molts terrassencs i terrassenques, així com forma part de la meva, i que és una nit on no voldríem ser enlloc més que a la nostra ciutat. Per això penso que és totalment necessari denunciar la vergonyosa organització dels actes “post-rua” d'aquest any, per respecte a totes les persones que portem tant de temps assistint-hi i que esperàvem passar-hi una bona estona en una nit com aquesta. 

L'organització de la festa al recinte firal ha estat, penso, desastrosa, indignant i escandalosa. Mai a la meva vida, amb tants anys que porto anant-hi, havia vist tanta gent abandonant el recinte de manera continuada, totalment indignats. Mai a la meva vida havia vist algú del públic cridar “¡Fuera, fuera!” d'una manera tan demolidora com ho vaig veure aquesta passada nit de Carnestoltes. Hi ha tant a dir que haurem d'anar per parts.

Primer de tot: el preu desorbitat de l'entrada. ¿On s'és vist que un acte tan popular com una festa de carnaval costi 10 euros? No demanem que sigui gratis, però penso que 10 euros és absolutament excessiu i abusiu. I més, si l'entrada no inclou cap consumició; ni una trista cervesa. Però pagar 10 euros no seria cap desgràcia si el que ens espera dins del recinte firal fos una passada, si ens ho passéssim d'allò més bé i balléssim tota la nit sense parar.

Res més allunyat de la realitat: el grup que actuava, Gin Toni full equip, va fer una actuació penosa. No van tocar gairebé cap cançó coneguda, només feien que dir bajanades i no van aconseguir animar els assistents, que al cap i a la fi era l'única missió que tenien. I no només no ho van aconseguir, sinó que no semblava que els importés gens ni mica. Una falta de respecte absoluta cap al públic, vaja.

I per últim, era necessari no obrir les portes al públic general fins a la 1 de la nit? Sincerament, fent pagar 10 euros per entrar, hauria estat un detall obrir abans, per tal que com a mínim els diners s'amortitzessin una miqueta més (si era possible amortitzar-los d'alguna manera).

Acabo aquesta carta expressant obertament la meva indignació cap a la organització. Per primer cop des que tinc memòria, vaig marxar decebuda, enfadada i amb mal gust de boca. Espero que això serveixi per contribuir a que l'any que ve es faci una cosa millor, ni que sigui per respecte als terrassencs i terrassenques, o per recuperar la nostra confiança en la organització que,com a mínim per part meva, l'heu perdut del tot. Això us ho puc ben assegurar.