Dos segles del Carnestoltes de Terrassa

Carnestoltes de principis del segle XX Foto: Fons Ragon-AMAT

La de Carnestoltes és la festa del tot s'hi val i, a Terrassa, habitualment, agafen protagonisme en les comparses el sexe, l'església i els polítics, tot i que la tipologia acaba sent ben diversificada, i també hi ha grups que aposten per temes més suaus i no transgressors.

A Terrassa la primera gran embranzida cal cercar-la al principi del segle XX. A la segona meitat del XIX i principi del XX va tenir una gran anomenada. Una proliferació de colles encarregades de formar comparses, com Trons, Gitano, Paus i, més tard, El Casino de la Sabata, El Barret i La Barretina, van donar consistència, reafirmada per les publicacions satíriques.

Un de molt sonat
Del 1870 al 1914, fins i tot superava en popularitat la Festa Major. El cronista Baltasar Ragón ens fa una semblança del Carnestoltes del 1904, tot assenyalant que aquell en fou un de molt sonat. "El dia 15 de febrer s’esqueia ésser diumenge de Carnaval. Els carrers per on havia de passar la rua, com de costum, estaven atapeïts de gent. A dos quarts de quatre de la tarda la comitiva passava pel carrer de Sant Pere. El Casino del Comerç hi prenia part amb tres carrosses, amb una de molt bon efecte, estil Lluís XIV. El Círcol Egarenc hi portà un carro tirat per dos bous, que representava el corn de l’abundància, rematat per la Deessa Ceres. Una altra carrossa representava el Pol Nord, i era una excel·lent obra d'art; i una altra titulada El Menja Criatures, molt original. Hi havia altres carrosses al·legòriques, una d’estudiants proveïts de carabasses i rabaquets (la collita de l’any, segons deien), altres de clowns, toreros...".

Cop de mort amb Franco
Més entrat el segle va decaure l’encant vuitcentista, tot i que es celebraven rues i balls arreu, especialment a les diferents societats i agrupacions. El cop de mort va venir amb l'arribada de la dictadura franquista, que el va prohibir i el va restringir a festes infantils. Només l'àmbit privat i les festes clandestines van poder escapar a aquest setge a una celebració que el règim considerava com a "festa pagana".

No va ser fins a l’arribada de la democràcia, a finals dels anys 70, que es va recuperar el Carnestoltes i la disbauxa; això sí, tímidament i amb un desgavell en l'organització i en la participació. El redreçament en el programa encara va trigar uns anys, però finalment va aconseguir marcar-ne les pautes.

També s’edita un cartell per anunciar i promocionar la festa. Alguns d’aquests han generat una forta polèmica amb la protesta airada del grups conservadors. Un altre fet polèmic es l’edició clandestina d’un pamflet, el Xerrameca, ple d’ironia i escarni que satiritza personatges i polítics de la societat terrassenca amb els noms més o menys camuflats però identificables.