Crònica de «La visita de la vella dama» al Premi Ciutat de Terrassa

Anna Carol
11 de febrer del 2015
Actualitzat a les 9:53h
Els actors interpreten els personatges amb màscares
Els actors interpreten els personatges amb màscares | Foto: Ramon Navarro

Els actors catacteritzen els seus personatges a través de màscares i de la vestimenta Foto: Ramon Navarro

El grup Quatre per Quatre de Granollers va posar en escena el passat diumenge a la Sala Crespi una obra considerada clàssica dins la literatura teatral: “La visita de la vella dama” de Friedrich Düerrenmatt (Knolfingen 1921-Neuchatel 1990).

Aquesta peça, escrita l'any 1955 i estrenada a Zurich l'any 1956, gira al voltant d'una venjança. La seva protagonista Clara Zachanassian (Dolors Sánchez), torna al seu poble natal, Güllen, després de quaranta-cins anys, per esmenar una injustícia que va fer que hagués d'abandonar el poble quan gairebé era una nena.

Tots aquests anys, però, ha reunit una fortuna i amb aquests diners vol fer una donació als habitants del poble que han vist com aquest s'empobria amb el tancament de totes les seves indústries. A canvi, aquests veïns hauran de posar-se al servei de la multimilionària per satisfer la seva revenja vers el botiguer i futur alcalde Alfred III (Salvador Pardo).
 

Foto: Ramon Navarro

L'originalitat d'aquesta posada en escena la marca el fet que els actors i les actrius escenifiquin els seus personatges amb màscares. Aquestes caretes volen ressaltar un món grotesc, deshumanitzat, on el diner i la corrupció prevalen per damunt de la justícia i l'ètica, temes recurrents en l'obra de l'escriptor suís.

Les màscares també obliguen als personatges a engrandir l'expressivitat vocal i corporal i aconseguir comunicar unes emocions que, acompanyades d'un vestuari adient a cada personalitat i ple de simbolisme, atrapen a l'espectador sense que perdi el fil d'una obra complexa i una mica llarga.

Els actors i les actrius, més d'una vintena, es mouen per l'escenari amb precisió i harmonia sota la direcció de Dusan Tomic que fa una aposta valenta d'un text que no ha perdut la seva actualitat.

Anna Carol
 

Foto: Ramon Navarro

 

Foto: Ramon Navarro