El Vapor Gran, un fracàs sense remei

La Torre
09 de febrer del 2015
Actualitzat a les 11:31h
576_1423477882IMG_4204
576_1423477882IMG_4204 | Maria Diaz
El vapor gran ha estat un fracàs. Si més no, el fitxatge d'una estrella de l'arquitectura, Itziar González, per redreçar la situació ens està dient que alguna o moltes coses s'han fet malament. Fa 10 anys va ser un projecte ambiciós, necessari, que obria les portes a un nou món. Una iniciativa que posava a disposició de la ciutadania un antic recinte fabril. I en ple Centre, a tocar de la plaça Vella. Però es va comete el més gran dels errors, no pensar en la connectivitat. Potser es va creure que els circuits de pas es crearien sols, sortien com bolets en època de gran producció, com aquest 2014.

Però no. El Vapor Gran va néixer coix i una de les crosses més fortes, l'Hotel, va trencar-se. Ara, amb la seva transformació en residència pot tornar a ser un element de dinamització i de reobertura d'espais. S'hauria d'haver pensat en permeabilitzar l'accés, sobretot des de la plaça Vella, i cercar la manera fer més fàcil l'arribada al Vapor Gran i la plaça Nova des del Nord. El problema continua sense resoldre's, i costarà de solucionar, a no ser que un dia o altre caigui el gran edifici que hi ha semiabandonat al carrer del Portal Nou, o ho faci l'antiga seu de Caixa Terrassa al mateix indret, una idea que ja va deixar anar l'alcalde Jordi Ballart i que sembla una bona pensada, tot i que en època de vaques magres pensar en l'enderroc són figues d'un altre paner.

Confiem en què el bon fer d'Itziar González contribueixi a dinamitzar una zona que es mereix funcionar, que ha de ser un a referència comercial i per anar a passejar, un nou centre. La idea d'aprofitar tots els antics patis de fàbrica, i la de crear un petit auditori al lloc de les escales, podrien ser bones pensades. Un pas per a avançar i evitar que el Vapor Gran sigui un lloc fred i amb només residents, que, això sí, viuen en un lloc privilegiat.