Terrassa debat sobre models de cooperació público-privat necessaris

En el marc del debat Cambractiva centrat en l’anàlisi de les oportunitats empresarials de la cooperació público-privada cerlebrat el passat 29 de gener, la Cambra de Comerç i Indústria de Terrassa va reunir tres ponents amb perspectives diferents i multidisciplinàries sobre la matèria: Albert Martinez Lacambra, conseller delegat d’Aigües de Barcelona Empresa Metropolitana Mixta i director general del Grup AGBAR, Montserrat Grané, adjunta a la Secretaria de Participació Social i Local en Salut del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, i Mònica Reig, directora associada del programa de Direcció Estratègica i Col·laboració Público-privada i del programa Partners d’ESADE. El president i CEO del Grup NEWT, Serafí Gázquez, va exercir de moderador del debat, presidit per Marià Galí, president de la Cambra de Terrassa. A aquesta sessió de debat, que compta amb la col·laboració de CaixaBank, hi van participar una seixantena d’empresaris, directius, professionals, representants institucionals i periodistes. 

“El sistema sanitari català no seria possible sense la cooperació público-privada”, així va començar la seva intervenció Montserrat Grané, que va fer un repàs històric remuntant als orígens de la col·laboració entre el sector privat i l’administració a Catalunya i va afirmar que “la col·laboració público-privada és una forma d’organització pròpia de Catalunya que ha servit per omplir el buit d’infraestructures estatals”.

Va lamentar que “del tema sanitari se n’hagués fet un tema polític que està molt qüestionat actualment per grups que en el seu moment el van votar” ja que “la confiança és clau en el cas del sistema sanitari i no podem donar crèdit a teories que alimenten la desconfiança en aquest sistema”. També va aprofitar l’ocasió per desmentir la “suposada privatització del sistema sanitari”.

Va definir l’actual model de col·laboració com un sistema que ha passat de basar-se en el finançament a basar-se en el risc compartit, fet que genera noves perspectives de cooperació. Alhora, va recalcar la importància de la cooperació com “un concepte que hem d’introduir al sistema que persegueixi el benefici de la societat”.

Grané, va acabar la seva intervenció reconeixent que hi ha molt camí per recórrer i que és necessària la col·laboració público-privada per avançar en molts àmbits de la salut com, per exemple, la investigació biomèdica, afirmant a tall de resum que “cal definir models estables de cooperació, avaluar els resultats, superar prejudicis ideològics i apoderar el ciutadà amb informació”.

La governança, un factor clau

Albert Martinez Lacambra va afirmar que “la governança és el factor clau” en la col·laboració público-privada i va centrar la seva intervenció en aquest fet com a element essencial per assolir l’èxit, destacant alhora que “la finalitat ha de ser millorar el servei” per assolir el desenvolupament econòmic i social.

Martínez Lacambra va reforçar la idea que el sector públic i el privat s’han de complementar i va posar de manifest que “hem de fugir de dogmatismes i hem de ser capaços de col·laborar”. Tot seguit va enumerar 3 avantatges que, en general, el sector privat aporta respecte el sector públic: “el sector privat té instruments per corregir les patologies de les organitzacions, perquè o actua o mor”, “el full de ruta és el contracte” fet que minimitza la intromissió política i “disposa d’una xarxa de coneixement que enriqueix molt la gestió”.

Pel que fa el sector de l’aigua, va apel·lar al concepte de seguretat jurídica com a base d’una bona governança i element fonamental per generar confiança als inversors. Martínez Lacambra va acabar la seva intervenció reflexionant sobre la gestió de l’aigua a Espanya i Catalunya i va afirmar que “hi ha un problema de governança” especificant que la mala gestió pot tenir impacte en sectors tant importants de l’economia com el turisme. Com a solució a aquest problema va apuntar que “cal superar els cicles electorals” amb l’objectiu d’evitar que el debat polític es porti als serveis públics i atenent que “les infraestructures requereixen planificació i llarg termini”.

"Crear valor públic per la ciutadania"

Mònica Reig, va subratllar de la col·laboració público-privada que és “l’acció conjunta de les organitzacions per crear valor públic per la ciutadania” fet que segons Reig suposa acceptar la transformació de l’Estat autosuficient, amb capacitat exclusiva per proveir i produir serveis públics, a un Estat relacional o cooperatiu, que es relaciona amb el sector privat per donar resposta als problemes col·lectius i a les demandes socials.

Va diferenciar entre tres grans modalitats basades en la cooperació público-privada: la regulació, basada en el finançament privat i la producció privada; l’externalització, basada en el finançament total o parcial del sector públic i la producció total o parcial privada; i l’aliança, modalitat en la qual el finançament i la producció són total o parcialment compartits. 

Va destacar que “hi ha 2 elements clau perquè s’assoleixi la col·laboració” entre sector públic i privat amb èxit “la provisió, determinant per la creació d’una oferta de servei públic, i la producció, procés tècnic que garanteix la prestació de serveis.” Alhora, també va afirmar que “la col·laboració público-privada és estratègica” i que “les relacions han de ser complementàries i amb perspectives de futur, sinó són relacions de curta durada”.

També va diferenciar els objectius que persegueixen els dos models. Segons Reig, el sector privat té objectius econòmics que es defineixen en funció del preu, en canvi, l’administració no té objectius productius ja que el ciutadà es veu des d’una lògica més àmplia. En aquest sentit, va afirmar que “el ciutadà no és només un client s’ha de visualitzar en tota la seva dimensió”. I va apuntar els beneficis de la col·laboració entre sector privat i administració: “coneixement, flexibilitat, eficiència i finançament”.