03
de febrer
del
2015
Actualitzat
el
13
de febrer
a les
8:51h
La Plataforma en Defensa de la Sanitat Pública de Terrassa es defineix com un grup de pressió. L'objectiu és ajudar que es respectin els drets de totes les persones. "Que no t'enganyin.Sanitat pública i universal", es pot llegir en els fulletons informatius que reparteixen als centres sanitàris egarencs. Els membres de la Plataforma, uns 40 actius, no tenen cap problema per afrontar els casos que els hi arriben un per un. El grup es va formar cap al 2010 i és hereu directe de les concentracions que es feien davant Mútua de Terrassa. Integra usuaris i professionals de la sanitat, entitats i organitzacions ciutadanes.
Atac a l'estat del benestar
"Davant les greus retallades que pateix la sanitat pública, els constants atacs cap a la nostra salut i els cada cop més intents de privatitzar els serveis de salut, la ciutadania es pregunta què podem fer i és la nostra obligació, donar una resposta clara i contundent en front aquest atac a l’estat del benestar. Perquè no som una mercaderia, perquè tenim drets, perquè no podem permetre que ens prenguin tot allò aconseguit amb anys i anys de lluites, passem a l'acció", escriuen al seu blog.
Les manifestacions els hi van donar visibilitat, però cada cop eren menys. Per això, van replantejar-se la fórmula d'actuació. El canvi va ser radical. Tot i mantenir les concentracions "quan cal", rebla Jaume Pavía, un dels militants més actius, van apostar per l'ajuda directa a les persones afectades per problemes relacionats amb la sanitat. En certa forma, van adoptar el model de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca, la PAH. "Som una mena de 012, si es vol veure així."
Pavía afirma que només "defensem el que ens pertoca". I recorda que es fan reunions cada dimecres a les sis de la tarda a l'Associació de Veïns del cementiri Vell (carrer de Santiago Rusiñol, 2) per analitzar noves actuacions i veure l'evolució dels casos.
La Plataforma ja ha abordat uns 40 casos, i el 90 per cent estan relacionats amb les llistes d'espera. En bona part, s'han obtingut resultats positius. "Tot i que de ben segur, avançar a la llista algú que s'ha queixat significa que algú altre trigarà més a ser atès". "Cadascú viu la malaltia d'una manera, però la gent que ha d'anar a la clínica del dolor pateix, i les llistes d'espera són inacabables", remarca Pavía.
La via d'arribada acostuma a ser el boca-orella. "Volem deixar clar que no qüestionem els diagnòstics dels professionals. En els metres hi creiem. Lluitem contra la burocràcia i contra la deixadesa, contra l'oblit que pateixen algunes persones que pateixen malalties per part de les entitats sanitàries i de l'administració". Per Pavía, l'existència de la Plataforma és l'única manera de posar sobre la taula les negligències. "Normalment, les persones, de forma individual, tenen por de reclamar. Nosaltres els hi expliquem com ho han de fer i els oferim tot el nostre suport. No som gestors, però, si cal, agafem aquest rol amb gent gran que s'atabala quan veu massa paperassa".
La Plataforma actua davant retards en les visites mèdiques, la manca d'hora per anar a l'especialista, les esperes eternes a urgències, el pagament de les proves complementàries (ecografies, els raigs X...), les llistes d'espera quirúrgiques i la impossibilitat de pagar els medicaments.
Atac a l'estat del benestar
"Davant les greus retallades que pateix la sanitat pública, els constants atacs cap a la nostra salut i els cada cop més intents de privatitzar els serveis de salut, la ciutadania es pregunta què podem fer i és la nostra obligació, donar una resposta clara i contundent en front aquest atac a l’estat del benestar. Perquè no som una mercaderia, perquè tenim drets, perquè no podem permetre que ens prenguin tot allò aconseguit amb anys i anys de lluites, passem a l'acció", escriuen al seu blog.
Les manifestacions els hi van donar visibilitat, però cada cop eren menys. Per això, van replantejar-se la fórmula d'actuació. El canvi va ser radical. Tot i mantenir les concentracions "quan cal", rebla Jaume Pavía, un dels militants més actius, van apostar per l'ajuda directa a les persones afectades per problemes relacionats amb la sanitat. En certa forma, van adoptar el model de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca, la PAH. "Som una mena de 012, si es vol veure així."
Pavía afirma que només "defensem el que ens pertoca". I recorda que es fan reunions cada dimecres a les sis de la tarda a l'Associació de Veïns del cementiri Vell (carrer de Santiago Rusiñol, 2) per analitzar noves actuacions i veure l'evolució dels casos.
La Plataforma ja ha abordat uns 40 casos, i el 90 per cent estan relacionats amb les llistes d'espera. En bona part, s'han obtingut resultats positius. "Tot i que de ben segur, avançar a la llista algú que s'ha queixat significa que algú altre trigarà més a ser atès". "Cadascú viu la malaltia d'una manera, però la gent que ha d'anar a la clínica del dolor pateix, i les llistes d'espera són inacabables", remarca Pavía.
La via d'arribada acostuma a ser el boca-orella. "Volem deixar clar que no qüestionem els diagnòstics dels professionals. En els metres hi creiem. Lluitem contra la burocràcia i contra la deixadesa, contra l'oblit que pateixen algunes persones que pateixen malalties per part de les entitats sanitàries i de l'administració". Per Pavía, l'existència de la Plataforma és l'única manera de posar sobre la taula les negligències. "Normalment, les persones, de forma individual, tenen por de reclamar. Nosaltres els hi expliquem com ho han de fer i els oferim tot el nostre suport. No som gestors, però, si cal, agafem aquest rol amb gent gran que s'atabala quan veu massa paperassa".
La Plataforma actua davant retards en les visites mèdiques, la manca d'hora per anar a l'especialista, les esperes eternes a urgències, el pagament de les proves complementàries (ecografies, els raigs X...), les llistes d'espera quirúrgiques i la impossibilitat de pagar els medicaments.